Queden amnistiats "Els delictes i faltes que hagin pogut cometre les autoritats, funcionaris i agents de l'ordre públic (...) contra l'exercici dels drets de les persones", declarava el BOE del 15 d'octubre de 1977. Des d'aleshores, l'estat espanyol és el segon del món amb més fosses d'executats sense identificar, després de Cambodja. Primer, Pol Pot; després Franco.
Però no és només que els assassins i torturadors de la dictadura mantinguessin càrrecs i privilegis. És que ni tan sols s'ha permès recuperar els cossos enterrats als revolts dels camins i carreteres. La iniciativa, timidíssima, del govern Zapatero ha quedat del tot liquidada pel PP, que ha tingut la barra de dedicar zero euros a desenterrar les víctimes dels franquistes. Val la pena escoltar aquest video d'Antònia Valls, de 85 anys, que recorda com al seu pare el van obligar a cavar la pròpia fossa abans d'executar-lo. Setanta anys després, amb la fotografia a la mà, demana ajuda, via micromecenatge, per rescatar-ne els ossos i enterrar-lo com cal. "Ara està com un gos", recorda aquesta dona valenta.
Human Rights Watch i Amnistia Internacional han reclamat a l'estat espanyol, de forma reiterada, que derogui la Llei d'Amnistia i ajudi els familiars dels assassinats. L'any passat, l'Oficina de l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans va demanar, formalment, a Espanya la derogació de la llei, assenyalant que incumpleix la normativa internacional sobre Drets Humans. Fa només dos mesos, una comissió de Nacions Unides va tornar a insistir "És de retreure que prevalgui la impunitat en el cas de les desaparicions forçades. No hi ha cap cap investigació penal en curs ni cap persona condemnada", van denunciar els experts internacionals.
Però l'estat espanyol es nega, un cop i un altre, a demanar responsabilitats a ningú per les salvatjades de la dictadura franquista. No importa que els criminals es passegin impunement, amb els seus honors i pensions. Potser perquè, com repeteixen PSOE i PP des de fa trenta anys, aquest és el fonament de la transició. Un procés que, a hores d'ara, ja només té protecció jurídica a Espanya. I legitimitat, enlloc.
ARA A PORTADA
-
Política L'independentisme evita caure en el replegament identitari per la Diada Bernat Surroca Albet | Lluís Girona Boffi
-
Política La llengua reactiva els joves per la Diada: «Vull poder parlar en català a la universitat» Lluís Girona Boffi | Paula Rovira Moreno
-
Política La reivindicació de l'estat propi torna al centre de Barcelona: les millors fotos de la Diada Hugo Fernández Alcaraz | Ricard Novella
-
-
Política La manifestació de la Diada a Barcelona aplega 100.000 persones segons l'ANC i 45.000 segons la Guàrdia Urbana Pau Espí Solé
Publicat el
02 de desembre de 2013 a
les 22:59
Et pot interessar
-
Política
«S'ha agafat Castella com a ànima i espill d'Espanya»
-
Política
L’esquerra independentista mobilitza milers de persones a Barcelona i carrega contra el feixisme
-
Política
Aliança Catalana seria segona força en un Parlament encara més fragmentat, segons una enquesta d'«El Mundo»
-
Política
Les llavors sota les cendres
-
Política
Junqueras avisa del risc de convertir Catalunya en un «búnquer cada cop més petit i aïllat»
-
Política Irene Montero es perfila com la candidata de Podem a les eleccions generals
