La guerra d'Ucraïna, el paper de l'OTAN i el canvi de posició d'Espanya en el conflicte del Sàhara han escenificat les diferències entre Pedro Sánchez i els seus socis d'investidura. L'escena s'ha produït al Congrés, amb motiu de la intervenció del president espanyol, que ha intervingut per informar sobre el Consell Europeu del maig del gir diplomàtic envers Rabat.

Sánchez ha defensat la inflexió efectuada en el contenciós del Sàhara i l'alineació d'Espanya amb el Marroc, i ha negat que aquesta modificació en una gran línia estratègica hagi d'afectar d'alguna manera el subministrament energètic provinent d'Algèria. Sánchez ha fet un balanç "positiu" del canvi produït i ha reiterat que la posició de Rabat en el conflicte sahrauí és la "més realista i creïble", tot assegurant que hi ha un consens de fons sobre el Sàhara que implica una solució "mútuament acceptable i d'acord amb les Nacions Unides". Sánchez ha intervingut sobre el canvi de relacions amb el Marroc a petició del PP, que des de l'inici del gir diplomàtic ha furgat en el tema. 

Pablo Echenique, en nom de Podem, ha reclamat a Sánchez que el govern de coalició que dirigeix ha de demostrar a la ciutadania que és molt diferent a la "reacció", i ho ha de fer governant de manera diferent a com ho fa la dreta. Sobre el Sàhara, el portaveu de Podem ha assegurat que en aquest conflicte el Marroc és "la potència agressora i invasora". Sobre la guerra a Ucraïna, en què ha condemnat la invasió russa, ha reclamat "més profunditat en el debat", tot rebutjant que "comprant més armes" sigui la solució al conflicte. 

Després de situar la guerra a Ucraïna dins del context de pèrdua de l'hegemonia nord-americana, Echenique ha explicitat les diferències entre els dos socis de l'executiu. Sobre les mesures anticrisi, ha valorat "molt positivament" el paquet aprovat pel govern però s'ha mostrat favorable a "allargar-lo fins a finals d'any" i ha considerat que calia ampliar el bo social. Ha reclamat un impost sobre les grans fortunes i un gravamen extraordinari a elèctriques i petrolieres. Ha sostingut que "la decència i els principis" són la base d'una política amb valentia. "Serà la millor manera d'aturar l'extrema dreta", ha afirmat. 

Cuca Gamarra, secretària general del PP, ha qualificat el govern de coalició de ser una "emboscada permanent", tot recordant totes les tensions internes viscudes entre els dos socis, des del paper de l'estat espanyol davant la guerra a Ucraïna fins a la cimera de l'OTAN. Li ha reclamat a Sánchez que "torni a la posició de les Nacions Unides" en el tema del Sàhara i ha considerat un "fracàs" el canvi de política perquè ni tan sols s'ha reobert la duana comercial amb Ceuta i Melilla. Gamarra ha reclamat una "política exterior si no d'Estat com a mínim digna".   

Santiago Abascal, el líder de Vox, ha refermat el seu discurs el missatge de la seva formació contra les "elits globalistes" europees i ha acusat a Pedro Sánchez de trobar-se més còmode en les cimeres internacionals que comunicar-se amb els ciutadans, i l'ha urgit a defensar la "sobirania" d'Espanya, de la UE a Ceuta i Melilla.  

El portaveu d'ERC al Congrés, Gabriel Rufián, ha afirmat que "hi ha una alternativa als tancs" a Ucraïna, que és "tocar l'única bandera que els oligarques que coneixen, que és tocar els seus diners". Ho ha dit en el debat que se celebra al Congrés, en què ha reclamat a Pedro Sánchez que "deixi de fixar-se tant en l'OTAN" i que lideri una resposta europea a la guerra d'Ucraïna, que se centri en soscavar el poder econòmic dels oligarques. Ha reclamat que "no es pot ser socialista i de la CEOE a la vegada, pacifista i de l'OTAN".

Rufián ha defensat una autonomia energètica europea com a base d'un futur diferent del que prepara l'ultraliberalisme i ha dit que si ha d'haver un fort deute, que aquest deute sigui "verd". Sobre el canvi de política espanyola al Marroc, ha dit que l'únic canvi és que sigui la gendarmeria marroquina en lloc de la Guàrdia Civil la que colpegi els qui vulguin saltar les tanques.

Míriam Nogueras, de Junts, ha estat molt crítica amb el president espanyol, i s'ha centrat en l'incompliment en l'execució pressupostària de l'Estat a Catalunya, i ha sostingut que a ells no els han votat "perquè ens deixem prendre el pèl". Per la seva banda, Ferran Bel, pel PDECat, ha donat suport a les mesures de l'executiu contra la crisi, però ha discrepat obertament sobre el Sàhara. Ha assegurat que el canvi d'orientació "deixarà malparats els sahrauís" i que obeeix simplement a la posició del PSOE. Li ha reclamat a Sánchez que sigui més explícit en com afectarà aquest canvi a les relacions amb Algèria.

Aitor Esteban, del PNB, ha estat àcid amb Sánchez, assegurant que el canvi diplomàtic envers Rabat ja es veurà en el futur el resultat que suposa, però que obeeix a les pressions del Marroc, "que ha canviat una ministra d'Exteriors d'Espanya". "Els han pressionat amb la frontera, els han hackejat, els han espiat", ha afirmat el dirigent basc. Alhora, Esteban ha etzibat contra el PP, al qual ha acusat de jugar brut en aquest tema, recordant que Alberto Núñez Feijóo es va reunir amb el primer ministre marroquí i no va dir res sobre el Sàhara. "En aquest tema -ha dit a Sánchez mirant al PP-, tenen el seu suport".

Per Bildu, Jon Iñarruti ha estat igualment contundent i ha assegurat que "hi ha hagut un error de càlcul geoestratègic". S'ha referit als informes del CNI que s'han conegut aquests dies en què els serveis secrets advertien de les pressions marroquines pel tema sahrauí. També ha preguntat a Sánchez que aclareixi quan es reobriran les duanes comercials. Ha considerat positiu millorar les relacions amb Rabat, "però el preu no pot ser vendre el Sàhara". 

Albert Botran, en nom de la CUP, ha assegurat que "el poble sahrauí ha estat traït". Sobre l'argumentació que el gir de Madrid és fruit de la realpolitik, ha afirmat que la posició d'Espanya no s'ha reforçat en el pla internacional. El fons del tema és el manteniment de la "relació colonial d'Europa amb l'Àfrica". L'acord amb Rabat atorga a l'estat espanyol "el paper de gendarme" d'Europa en la frontera sud del continent, ha assegurat el diputat. "Passa l'hidrogen, però no passen les persones", ha descrit el dirigent de la CUP per definir el marc de relacions entre el Marroc i la UE.

En la seva rèplica, Sánchez ha assegurat al Congrés que Espanya ha "coliderat" la resposta europea a la crisi, com la compra conjunta de gas. Ha contraposat el discurs del PP amb el criteri de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, que ha elogiat expressament la marxa de l'economia espanyola. I ha atacat el PP per obrir-se als pactes amb l'extrema dreta de Vox, advertint la dreta que uns acords d'aquest tipus estan en contra de "la majoria social espanyola i europea".

Sánchez ha criticat el PP per un intent de "deslegitimar" el govern espanyol pels seus pactes amb forces d'esquerra i sobiranistes. Ha acusat el partit conservador per votar en contra de totes les mesures socials de l'executiu. "Diu el senyor Feijóo que no ha vingut a insultar, però quan el PP deixa d'insultar, l'insult desapareix de la política espanyola".

[h3]Sánchez defensa l'Aliança Atlàntica[/h3]
Ha dit respectar la posició de Podem contra l'OTAN, però ha fet una defensa de l'aliança atlàntica, tot assegurant que "no hi ha hagut guerres entre democràcies" i ha defensat la necessitat d'incrementar la "capacitat de dissuasió, no d'atac". Que és el que fa que Rússia no envaeixi les repúbliques bàltiques, com sí que ha fet amb Ucraïna. Alhora, Sánchez s'ha mostrat favorable a mantenir els canals diplomàtics amb Rússia, però no al preu d'admetre l'ocupació russa de l'est d'Ucraïna.

En una defensa aferrissada de la gestió del seu govern, ha recordat que "el PP sempre baixa els impostos quan és a l'oposició" i ha assenyalat que les línies generals de la seva política econòmica ha estat aplaudida pel "socialcomunista FMI". Ha ironitzat sobre el fet que els expresidents socialistes sempre són elogiats per la dreta, "com Felipe González, que ara és qualificat de gran estadista". "No crec que jo tingui aquesta butlla", ha deixat anar.

El president espanyol ha assegurat que el discurs de Vox és "reaccionari i l'aplaudiria Vladímir Putin des del Kremlin". "Són els enemics d'Europa", ha afirmat. I s'ha mostrat convençut que "la societat espanyola no els seguirà per aquest camí, i vostès no volen sobirania, volen autarquia". Després de recordar que Vox s'ha opsoat a l'increment del salari mínim, s'ha preguntat com tenen el coratge de presentar-se com els defensors de la classe mitjana i treballadora: "Però si són l'elit d'aquest país! Són els hereus de l'elit que va dirigir aquest país durant 40 anys d'obscuritat".    

[h3]Un gir històric[/h3]
La decisió de donar un gir a la política espanyola al Sàhara ha estat un dels canvis més bruscos efectuats per la diplomàcia espanyola. Des dels Acords de Madrid del 1975, que van segellar la fi de la colonització espanyola al territori, la comunitat internacional ha reclamat un procés d'autodeterminació al Sàhara emparat per les Nacions Unides. També Espanya, malgrat haver lliurat el territori al Marroc -i a Mauritània, en una primera fase-, reclamava fins ara un acord negociat que inclogués totes les parts, és a dir, també el Front Polisario, protegit per Algèria.

L'alineació de Sánchez amb la posició del Marroc, donant per consumada la presència de Rabat a l'excolònia, i la defensa d'un projecte d'autonomia que no qüestionés la sobirania marroquina, ha suposat la ruptura amb el Polisario i una crisi sense precedents amb Alger. Just en un moment de crisi energètica i quan el vincle amb Algèria es fa més necessari que mai.