L'últim espanyol amable

Política

ARA A PORTADA

Política Més enllà de la Francisca: què pensen els votants de Junts sobre habitatge? Lluís Girona Boffi
Política El Congrés tomba els decrets d'habitatge i Sánchez meditarà durant el cap de setmana si convoca eleccions Lluís Girona Boffi
Política Guerra oberta Junts-Rufián: «Tothom sap que ets un invent de les clavegueres de l'Estat» Oriol March
Societat Centenars de persones reclamen una vaga general per l’habitatge després de la caiguda dels decrets Pau Espí Solé
Societat Totes les mesures en habitatge que decauen pel veto del PP, Vox i Junts David Cobo

Redacció

Publicat el 03 de febrer de 2012 a les 22:59

És probable que la Història no jutgi severament José Luis Rodríguez Zapatero. Simplement, l'ignorarà. El fins ara secretari general del PSOE ha estat un president continuïsta respecte a la política econòmica d'Aznar i això és l'essència que haurà caracteritzat els seus dos mandats, no pas les decisions sobre els drets individuals o aquella retirada de les tropes espanyoles de l'Iraq. Els aturats mai no perdonen a les urnes.

Però hi ha un altre àmbit en el qual sí que deixarà empremta. A partir de Zapatero ha quedat desfet per a sempre més el mite de l'Espanya amable, la que pot encabir Catalunya sense derrotar-la. Zapatero va utilitzar -i ridiculitzar- ERC i CiU, Carod i Mas, Duran i Ridao... Tots ells van competir per aconseguir un lloc còmode al costat de l'amic espanyol, tan cordial quan aixecava les celles. I tots ells hi van perdre.

El cas és que Zapatero haurà estat l'últim espanyol amable. Ara arriba l'Espanya dura que, a més, vol aparentar-ho. I és quan el catalanisme haurà de decidir.

Escull Nació com la teva font preferida de Google