És probable que la Història no jutgi severament José Luis Rodríguez Zapatero. Simplement, l'ignorarà. El fins ara secretari general del PSOE ha estat un president continuïsta respecte a la política econòmica d'Aznar i això és l'essència que haurà caracteritzat els seus dos mandats, no pas les decisions sobre els drets individuals o aquella retirada de les tropes espanyoles de l'Iraq. Els aturats mai no perdonen a les urnes.
Però hi ha un altre àmbit en el qual sí que deixarà empremta. A partir de Zapatero ha quedat desfet per a sempre més el mite de l'Espanya amable, la que pot encabir Catalunya sense derrotar-la. Zapatero va utilitzar -i ridiculitzar- ERC i CiU, Carod i Mas, Duran i Ridao... Tots ells van competir per aconseguir un lloc còmode al costat de l'amic espanyol, tan cordial quan aixecava les celles. I tots ells hi van perdre.
El cas és que Zapatero haurà estat l'últim espanyol amable. Ara arriba l'Espanya dura que, a més, vol aparentar-ho. I és quan el catalanisme haurà de decidir.
ARA A PORTADA
Publicat el 03 de febrer de 2012 a les 22:59
Et pot interessar
-
Política
L'hora de la independència
-
Política
Junts demana la compareixença d'Isidre Fainé al Parlament
-
Política
«Recaptar el 100% de l'IRPF ens faria estar molt més a prop del concert»
-
Política
L'Eurocambra reclama a l'Estat un llindar mínim per aconseguir escó a les eleccions europees
-
Política
Qui és Carol Recio, l'aposta «popular» de Pisarello com a número 2 a les primàries de BComú?
-
Política
Una declaració contra els abusos a la mili no troba el consens del Parlament