És probable que la Història no jutgi severament José Luis Rodríguez Zapatero. Simplement, l'ignorarà. El fins ara secretari general del PSOE ha estat un president continuïsta respecte a la política econòmica d'Aznar i això és l'essència que haurà caracteritzat els seus dos mandats, no pas les decisions sobre els drets individuals o aquella retirada de les tropes espanyoles de l'Iraq. Els aturats mai no perdonen a les urnes.
Però hi ha un altre àmbit en el qual sí que deixarà empremta. A partir de Zapatero ha quedat desfet per a sempre més el mite de l'Espanya amable, la que pot encabir Catalunya sense derrotar-la. Zapatero va utilitzar -i ridiculitzar- ERC i CiU, Carod i Mas, Duran i Ridao... Tots ells van competir per aconseguir un lloc còmode al costat de l'amic espanyol, tan cordial quan aixecava les celles. I tots ells hi van perdre.
El cas és que Zapatero haurà estat l'últim espanyol amable. Ara arriba l'Espanya dura que, a més, vol aparentar-ho. I és quan el catalanisme haurà de decidir.
ARA A PORTADA
Publicat el
03 de febrer de 2012 a
les 22:59
Et pot interessar
-
Política Fernández avisa Vox que si «bloqueja» pactes amb el PP per fer una alternativa a Sánchez acabarà «desapareixent»
-
Política
Junts insta Illa a «rectificar» uns pressupostos basats en «mantenir» la pressió fiscal
-
Política
Els afins a Junqueras i Alamany oficialitzen la candidatura a la federació d'ERC Barcelona
-
Política
El Cercle fa les paus amb la Moncloa per la immigració
-
Política
El Parlament demana que els sanitaris hagin d'acreditar un B2 de català en el primer any de feina
-
Política
Junts votarà a favor dels canvis urbanístics necessaris perquè el Museu Thyssen sigui una realitat