És probable que la Història no jutgi severament José Luis Rodríguez Zapatero. Simplement, l'ignorarà. El fins ara secretari general del PSOE ha estat un president continuïsta respecte a la política econòmica d'Aznar i això és l'essència que haurà caracteritzat els seus dos mandats, no pas les decisions sobre els drets individuals o aquella retirada de les tropes espanyoles de l'Iraq. Els aturats mai no perdonen a les urnes.
Però hi ha un altre àmbit en el qual sí que deixarà empremta. A partir de Zapatero ha quedat desfet per a sempre més el mite de l'Espanya amable, la que pot encabir Catalunya sense derrotar-la. Zapatero va utilitzar -i ridiculitzar- ERC i CiU, Carod i Mas, Duran i Ridao... Tots ells van competir per aconseguir un lloc còmode al costat de l'amic espanyol, tan cordial quan aixecava les celles. I tots ells hi van perdre.
El cas és que Zapatero haurà estat l'últim espanyol amable. Ara arriba l'Espanya dura que, a més, vol aparentar-ho. I és quan el catalanisme haurà de decidir.
ARA A PORTADA
Publicat el 03 de febrer de 2012 a les 22:59
Et pot interessar
-
Política
Urtasun avisa Sánchez que és «molt difícil» que la legislatura continuï sense una «transformació completa» al seu govern
-
Política
El malestar de les dones del PSOE es cobra una nova dimissió
-
Política
El gir de Junts a Madrid no apaga l'enemistat íntima amb ERC
-
Política
Embolic per un edifici al centre de Barcelona: les acusacions de «pelotazo» frenen els plans de Collboni
-
Política
El desacord entre el PP i Vox pels pressupostos envia l'Aragó a eleccions anticipades
-
Política
La jutgessa de la dana cita Feijóo com a testimoni per les converses amb Mazón