És probable que la Història no jutgi severament José Luis Rodríguez Zapatero. Simplement, l'ignorarà. El fins ara secretari general del PSOE ha estat un president continuïsta respecte a la política econòmica d'Aznar i això és l'essència que haurà caracteritzat els seus dos mandats, no pas les decisions sobre els drets individuals o aquella retirada de les tropes espanyoles de l'Iraq. Els aturats mai no perdonen a les urnes.
Però hi ha un altre àmbit en el qual sí que deixarà empremta. A partir de Zapatero ha quedat desfet per a sempre més el mite de l'Espanya amable, la que pot encabir Catalunya sense derrotar-la. Zapatero va utilitzar -i ridiculitzar- ERC i CiU, Carod i Mas, Duran i Ridao... Tots ells van competir per aconseguir un lloc còmode al costat de l'amic espanyol, tan cordial quan aixecava les celles. I tots ells hi van perdre.
El cas és que Zapatero haurà estat l'últim espanyol amable. Ara arriba l'Espanya dura que, a més, vol aparentar-ho. I és quan el catalanisme haurà de decidir.
ARA A PORTADA
Publicat el 03 de febrer de 2012 a les 22:59
Et pot interessar
-
Política
Els catalans de Franco
-
Política
Petició inesperada de Javier Cercas a Pedro Sánchez: «Desclassifiqui tot el que hi hagi del 23-F»
-
Política
El Parlament pressiona perquè l'Estat publiqui les balances fiscals
-
Política
El PP exigeix a Sánchez demani perdó i convoqui eleccions després de la condemna al fiscal general
-
Política
La defensa de Pujol demana que no sigui jutjat a l'Audiència Nacional pel seu estat de salut
-
Política
El PSC es compromet a regular la compra especulativa d'habitatge