No és per esgarriar la festa, però la victòria de François Hollande no ha acabat amb la crisi. Ni tan sols amb la del PSC. A França hi ha hagut un tomb perquè els francesos encara creuen que la política preval sobre l'economia, al contrari que els grecs, que han utilitzat les urnes per protestar contra els seus propis partits.

Això no vol dir que el president de la República, per molt que sigui el poder del seu estat i el simbolisme que hi té associat, sigui capaç d'enfrontar-se amb èxit amb els mercats, ni que pugui evitar una caiguda en la qualificació del seu deute sobirà o en els índexs de la borsa. I aquí és on el projecte d'Hollande se la juga de veritat perquè no hi ha precedents a Europa d'una confrontació d'aquest tipus.

Però passi el que passi, el fet és que els electors francesos s'han sublevat contra una crisi financera del tot incompatible amb els valors republicans. Així que en no gaire temps comprovarem si la política sobreviu als mercats o si, per contra, Hollande haurà estat l'últim polític que haurà intentat fer política.