Va ser el 12 de juny de 2014 al Palau de la Zarzuela. Fou la darrera audiència de Joan Carles I com a cap de l’Estat i no va ser protocol·lària. Tal i com es va fer públic en aquell moment, el president de Foment, Gay de Montellà, va demanar al cap de l'Estat que recolzés una consulta sobre el futur de Catalunya. Però la reunió va anar més enllà.
Segons ha pogut saber Nació Digital, en el transcurs de la trobada el monarca i el president de Foment van tractar de la situació política a Catalunya. En un moment de la conversa, Gay de Montellà va mostrar al rei un document amb algunes propostes per desbloquejar el conflicte entre Catalunya i l’Estat, i Joan Carles se'l va quedar.
El document no estava elaborat per Foment, sinó que era obra de diversos autors, entre ells un reconegut constitucionalista espanyol. Responia, això sí, al neguit existent entre sectors empresarials davant el procés sobiranista i la posició de bloqueig adoptada pel govern de Mariano Rajoy. La filosofia del text invocava una "tercera via" entre l’immobilisme i la secessió, i defensava un reconeixement explícit de la identitat nacional catalana.
Sembla que Rajoy també va ser coneixedor del document. Però fins ara no se n’ha sabut res més i se n'ignora el recorregut. Potser es va esvair alhora que s’eclipsava el regnat de Joan Carles. Com si s’hagués convertit en una metàfora del moment que vivim.
L'última «carta» que va rebre Joan Carles com a rei era sobre el procés
El president de Foment, Joaquim Gay de Montellà, va lliurar un document al monarca en la darrera audiència | Pretenia "desbloquejar" el conflicte amb l'Estat en un sentit de "tercera via"
Ara a portada
Publicat el 19 d’agost de 2015 a les 16:00
Et pot interessar
-
Política Espanya és el país que menys inverteix en defensa de l'OTAN
-
Política La Fiscalia Superior de Catalunya diu que ha actuat «raonablement ràpid» en les peticions d'amnistia a independentistes
-
Política Sánchez anuncia 1.300 milions d'euros en 10 anys per construir pisos «més ràpid»
-
Política Foment carrega contra Illa per pactar amb la CUP un «atemptat» contra la propietat privada