Un taüt nu de tot guarniment ha resumit bé el que ha estat el tarannà de l'historiador Josep Fontana (1931-2018), que avui ha estat acomiadat en una cerimònia laica al tanatori de les Corts. Una sala plena ha escoltat les paraules dels professors Joaquim Albareda i Borja de Riquer, i de l'editor Gonzalo Pontón, amic de molts anys. De Riquer ha recordat unes paraules de Fontana en què aquest es definia com a "membre d'una espècie encara no extingida, la dels qui creuen que el futur pertany a la raó, però aquesta no triomfarà sense l'esforç i l'esperit de combat de la gent".

Els tres oradors han subratllat la idea que Fontana tenia de la tasca de l'historiador, lluny de la pura erudició i ben a prop dels neguits de les dones i els homes. La funció de l'historiador és explicar les causes i la natura de les estructures dominants. De Riquer ha parlat del notable impacte científic i social de l'obra de Fontana, del seu "optimisme gramscià", que el feia confiar en la força de la mobilització ciutadana contra el poder. En Fontana, ciència i compromís es donaven la mà. Albareda ha recordat "l'atenció cap als vençuts" que va acompanyar la seva obra. Pontón, per la seva banda, ha explicat com aquell jove tímid i reservat no va dubtar a militar en l'antifranquisme des que els anys cinquanta es va afiliar al PSUC.

Entre els assistents hi havia una nodrida representació de la societat catalana, amb l'alcaldessa Ada Colau al davant. La transversalitat de la seva personalitat ha quedat demostrada per la presència de destacades figures de la política, des de la CUP (Julià de Jòdar, David Fernández) al món sobiranista i del catalanisme cultural, com el vicepresident d'Òmnium Joan Vallvé, Josep Cruanyes (Comissió per la Dignitat) o el poeta Carles Duarte, passant per Xavier Domènech i exponents de l'àmbit acadèmic i universitari (Jordi Casassas, Anna Sallés, Carles Santacana). També hi era una vella col·lega de la seva generació, Núria Sales.