19
de novembre
del
2021
Actualitzat
a les
20:38h
El Govern ja ha entregat a la CUP l'última oferta per tal que els anticapitalistes retirin l'esmena a la totalitat als pressupostos de la Generalitat. Una de les qüestions que apareixen en el document és la creació d'un grup de treball sobre l'anomenat "embat democràtic", que apareix en forma de referèndum en el pacte d'investidura subscrit entre ERC i la CUP. La formació anticapitalista, en els últims mesos, ha defensat la necessitat de posar data a la nova votació abans del 2025. El grup de treball sobre el referèndum és una proposta que va avançar Marta Rovira, secretària general dels republicans, en una entrevista publicada aquest dimecres al vespre a NacióDigital. L'òrgan parlamentari decisori de la CUP valorarà l'oferta aquest mateix dissabte.
En el document també hi apareix el compromís que el pressupost destinat a habitatge arrobo als 1.000 milions. La partida, fins ara, era de 749 milions, un increment de 410 respecte del 2020. L'augment està circumscrit a modificar els recursos existents en funció dels ingressos. El compromís arriba després d'una jornada, dijous, plena de reunions al Parlament -inclosa una de la CUP amb Junts, sense els socis de Govern- en la recta final dels comptes, que dilluns han de passar el tràmit de les esmenes a la totalitat. En paral·lel, l'executiu veu com els comuns -amb els quals negocia- i el PSC ja han presentat l'esmena a la totalitat per estrènyer el marge existent. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, des de París, ha reclamat "aprofitar les hores" que queden.
En clau de procés, i a banda del grup de treball sobre el referèndum, també s'hi estipula que durant la "primera meitat del 2023" -és a dir, abans de les eleccions municipals i de la qüestió de confiança a Aragonès inclosa en l'acord d'investidura amb la CUP- s'analitzi si la taula de diàleg "ha donat els seus fruits". Serà a principis del 2023, per tant, quan l'independentisme "decidirà els propers passos", dins dels qual s'hi pot incloure la "virtual finalització de la negociació" amb el govern espanyol. Per ara, el president de la Generalitat prefereix no posar terminis al diàleg amb l'Estat. El grup de treball s'ha d'acordar en el marc de la direcció estratègica, i s'hauria de constituir en el mes següent que la proposta -metodologia, fases i calendarització- arribi a ERC i Junts.
El text del Govern incorpora una disposició addicional als pressupostos que estableix que la Generalitat no assumirà "en cap cas" cap cost en concepte del projecte de Hard Rock al Camp de Tarragona. Pel que fa a la candidatura als Jocs Olímpics d'Hivern Barcelona-Pirineus del 2030, el compromís és que no es formalitzi cap pas fins que no s'hagi celebrat la consulta ciutadana prevista per al 2022. L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va reclamar en una entrevista a NacióDigital que aquesta votació també es fes extensiva a la capital catalana, perquè el seu nom apareix a la candidatura.
En clau mediambientak, el Govern es compromet a aprovar durant el mes de novembre -queden només dues setmanes- la memòria preliminar de l'avantprojecte de llei de l'impost sobre les emissions portuàries de grans vaixells, mentre que al gener d'aprovaria la corresponent a l'impost sobre activitats que generen gasos amb efecte hivernacle. El primer entraria en valor el 2022, i el segon ho faria el 2023. També hi ha previst crear un grup de treball per amplair i aprofundir en la fiscalitat que grava externalitats negatives en els àmbits social, de les addiccions i l'especulació financera.
Nova reunió amb els comuns al Parlament
Dirigents governamentals i dels comuns s'han tornat a reunir dues hores aquest divendres al Parlament, però de moment no s'ha arribat a cap acord. David Cid, integrant de les converses, ha estat l'encarregat de fer pública l'esmena a la totalitat i d'enviar un missatge al Govern: "Estem en temps de descompte". "En cap cas és un punt i final, és un punt i seguit i un recordatori que el temps s'esgota", ha remarcat Cid, acompanyat de Joan Carles Gallego, també part de les negociacions. Han recordat que estaran disponibles fins que arrenqui el ple, dilluns a les dues, per valorar la retirada de l'esmena a la totalitat. Els comptes, per ara, no disposen de suports garantits.
Al marge de les converses amb els comuns i de la nova oferta sobre els diners en habitatge, el plet obert entre la CUP i Junts també passa perquè els de Carles Puigdemont retirin les esmenes a la futura llei antidesnonaments catalana, una de les demandes que els anticapitalistes van fer arribar dimarts al president i al conseller d'Economia, Jaume Giró. Per ara, fonts de Junts mantenen que no seran retirades. Veus de la formació indicaven ahir al vespre que la situació és "complicada", malgrat la confiança existent perquè la majoria del 52% no descarrili al primer revolt.
Hi ha gestos que han fet avançar les converses -com ara la retirada de les acusacions contra manifestants independentistes-, mentre que n'hi ha d'altres que no apareixen en el document del Govern. És el cas de l'oposició frontal a l'ampliació del Prat o del Port de Barcelona, o bé no renovar el contracte del Circuit de Catalunya amb la Fórmula 1. L'òrgan de coordinació parlamentària de la CUP serà l'encarregat de determinar si els passos del Govern són suficients per evitar l'esmena a la totalitat.
En el document també hi apareix el compromís que el pressupost destinat a habitatge arrobo als 1.000 milions. La partida, fins ara, era de 749 milions, un increment de 410 respecte del 2020. L'augment està circumscrit a modificar els recursos existents en funció dels ingressos. El compromís arriba després d'una jornada, dijous, plena de reunions al Parlament -inclosa una de la CUP amb Junts, sense els socis de Govern- en la recta final dels comptes, que dilluns han de passar el tràmit de les esmenes a la totalitat. En paral·lel, l'executiu veu com els comuns -amb els quals negocia- i el PSC ja han presentat l'esmena a la totalitat per estrènyer el marge existent. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, des de París, ha reclamat "aprofitar les hores" que queden.
En clau de procés, i a banda del grup de treball sobre el referèndum, també s'hi estipula que durant la "primera meitat del 2023" -és a dir, abans de les eleccions municipals i de la qüestió de confiança a Aragonès inclosa en l'acord d'investidura amb la CUP- s'analitzi si la taula de diàleg "ha donat els seus fruits". Serà a principis del 2023, per tant, quan l'independentisme "decidirà els propers passos", dins dels qual s'hi pot incloure la "virtual finalització de la negociació" amb el govern espanyol. Per ara, el president de la Generalitat prefereix no posar terminis al diàleg amb l'Estat. El grup de treball s'ha d'acordar en el marc de la direcció estratègica, i s'hauria de constituir en el mes següent que la proposta -metodologia, fases i calendarització- arribi a ERC i Junts.
El text del Govern incorpora una disposició addicional als pressupostos que estableix que la Generalitat no assumirà "en cap cas" cap cost en concepte del projecte de Hard Rock al Camp de Tarragona. Pel que fa a la candidatura als Jocs Olímpics d'Hivern Barcelona-Pirineus del 2030, el compromís és que no es formalitzi cap pas fins que no s'hagi celebrat la consulta ciutadana prevista per al 2022. L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va reclamar en una entrevista a NacióDigital que aquesta votació també es fes extensiva a la capital catalana, perquè el seu nom apareix a la candidatura.
En clau mediambientak, el Govern es compromet a aprovar durant el mes de novembre -queden només dues setmanes- la memòria preliminar de l'avantprojecte de llei de l'impost sobre les emissions portuàries de grans vaixells, mentre que al gener d'aprovaria la corresponent a l'impost sobre activitats que generen gasos amb efecte hivernacle. El primer entraria en valor el 2022, i el segon ho faria el 2023. També hi ha previst crear un grup de treball per amplair i aprofundir en la fiscalitat que grava externalitats negatives en els àmbits social, de les addiccions i l'especulació financera.
Nova reunió amb els comuns al Parlament
Dirigents governamentals i dels comuns s'han tornat a reunir dues hores aquest divendres al Parlament, però de moment no s'ha arribat a cap acord. David Cid, integrant de les converses, ha estat l'encarregat de fer pública l'esmena a la totalitat i d'enviar un missatge al Govern: "Estem en temps de descompte". "En cap cas és un punt i final, és un punt i seguit i un recordatori que el temps s'esgota", ha remarcat Cid, acompanyat de Joan Carles Gallego, també part de les negociacions. Han recordat que estaran disponibles fins que arrenqui el ple, dilluns a les dues, per valorar la retirada de l'esmena a la totalitat. Els comptes, per ara, no disposen de suports garantits.
Al marge de les converses amb els comuns i de la nova oferta sobre els diners en habitatge, el plet obert entre la CUP i Junts també passa perquè els de Carles Puigdemont retirin les esmenes a la futura llei antidesnonaments catalana, una de les demandes que els anticapitalistes van fer arribar dimarts al president i al conseller d'Economia, Jaume Giró. Per ara, fonts de Junts mantenen que no seran retirades. Veus de la formació indicaven ahir al vespre que la situació és "complicada", malgrat la confiança existent perquè la majoria del 52% no descarrili al primer revolt.
Hi ha gestos que han fet avançar les converses -com ara la retirada de les acusacions contra manifestants independentistes-, mentre que n'hi ha d'altres que no apareixen en el document del Govern. És el cas de l'oposició frontal a l'ampliació del Prat o del Port de Barcelona, o bé no renovar el contracte del Circuit de Catalunya amb la Fórmula 1. L'òrgan de coordinació parlamentària de la CUP serà l'encarregat de determinar si els passos del Govern són suficients per evitar l'esmena a la totalitat.