
El tòpic fa que en unes eleccions tots els partits es proclamin, d'una o altra manera, guanyadors. D'explicacions n'hi ha per a tots els gustos i sovint n'hi ha que no tenen cap mena de rigor o que son molt voluntarioses però poc efectives. Al PSC les eleccions del 25 de novembre el deixen amb vuit escons menys, amb una caiguda de quatre punts percentuals, amb la pèrdua de 55.000 vots i convertits en la tercera força parlamentària. Tot i així, el cap de llista socialista, Pere Navarro, va fer una valoració gairebé triomfalista recolzada en el fet que el PSC ha aconseguit ser la segona força en vots, dada assumida com a victòria, si més no moral, i esperó per a renovar la confiança del votant socialista en futures eleccions.
Però si bé el PSC ha perdut les eleccions, en tant que ni les ha guanyades, ni ha aconseguit millorar els seus resultats, ni tant sols ha estat capaç de mantenir-se com a principal força de l'oposició, Navarro encara conserva una medalla per penjar-se, la d'haver aconseguit que el PSOE hagi assumit com a seu el projecte federalista que tant ha defensat en aquesta campanya, tot i que amb els resultats electorals a la mà, aquest model d'Estat queda vinculat al futur polític de Pere Navarro.
Per això, el que ha aconseguit el PSC en aquests quinze dies de campanya pot tenir un valor històric o pot caure al pou de l'oblit al costat mateix d'aquell "apoyaré" de José Luis Rodríguez Zapatero. Tant pot ser que aconsegueixi que els socialistes espanyols incloguin en els seus objectius programàtics els anhels federalistes que els socialistes catalans han defensat aquesta campanya com pot ser que tot quedi en no res.
Comptat i debatut, el PSC ha perdut aquestes eleccions però aconsegueix tapar part del mal resultat gràcies als mals números de CiU i converteix Pere Navarro en l'únic aval del projecte federalista. I de retruc, la nova composició del Parlament no exclou que Navarro acabi sent el cap de l'oposició. Caldrà veure quins partits conformen el futur govern de la Generalitat.