Tot està anant massa lluny. El Parlament de Catalunya no pot ser l'escenari on un grapat de feixistes exhibeixin la salutació romana, especialment després que la delegació de la Generalitat a Madrid patís un assalt de les mateixes característiques. I és l'unionisme -cívic, polític i institucional- qui més fort ha d'alçar la veu contra els energúmens que es reclamen coincidents en els objectius. Són el PP i Ciutadans els qui han de tallar d'arrel qualsevol connivència amb aquests grups, i no pas convidar-los a la tribuna del Parlament. I és el PSC qui, en comptes de projectar comparacions malicioses amb l'Alemanya nazi, ha de fer front comú amb els demòcrates, siguin independentistes o no.

L'unionisme està perdent la batalla dels arguments a causa, sobretot, de l'obsessió en combatre les urnes. I aquesta aversió democràtica, sumada a la defensa a ultrança de l'statu quo, els deixa en un racó de la societat catalana. Els marginats que ahir cridaven "Viva España" són un extrem ideològic que connecta directament el 2014 amb el 1936. De quin cantó estan els diputats unionistes?

L'unionisme ha d'entendre, d'una vegada per totes, que ha de confrontar el seu projecte argumentant-lo en positiu i que s'ha de sotmetre a la voluntat popular. No pot recloure's en una minoria de bloqueig que apel·la a la força de l'estat, perquè això el marginalitza definitivament. Hi ha arguments en favor d'una Catalunya espanyola i aquesta societat vol escoltar-los. Sense crits, sense amenaces. I amb urnes al final del debat.