L'èxit del procés participatiu de diumenge passat ha agafat a contrapeu un Estat espanyol que després de mesos amenaçant amb tots els mals possibles si una sola urna sortia al carrer, de sobte s'ha trobat amb dos milions llargs de ciutadans desafiant-los entre somriures d'alegria i llàgrimes d'emoció. La bufetada que s'han endut els ha deixat tan estabornits que d'aleshores ençà hem vist espectacles delirants com tota una vicepresidenta del govern espanyol legitimant una consulta 'online' al Vènet com a millor arma per intentar desarticular el fenomen sobiranista català.
Es pensaven que no ens en sortiríem perquè s'havien convençut a si mateixos que tot plegat era un suflé i al final la consulta ha estat un pastís de nata a la seva cara, de tal manera que no han tingut més remei que recórrer al subterfugi de sempre, el d'aquesta presumpta majoria silenciosa que de tan callada que està sempre ja haurien de tenir seriosos dubtes de si realment existeix.
A més, no te cap mèrit fer jocs de mans amb les xifres de participació, perquè això ho pot fer qualsevol i més tractant-se d'un procés participatiu. Si refresquem la memòria recordarem que l'any 2006 quatre milions d'espanyols van donar suport amb la seva signatura a una iniciativa del Partit Popular, que amb la següent pregunta: 'Considera convenient que Espanya continuï sent una única Nació en la que tots els seus ciutadans siguin iguals en drets i obligacions, així com en l'accés a les prestacions públiques', pretenia que el referèndum de l'Estatut se celebrés a tot l'Estat espanyol.
Fets els càlculs pertinents, resulta que aquells quatre milions representaven tot just un 11,5% del cens electoral d'aquell moment i un 8,9% de la població total, i a més, ni tant sols arribaven a la meitat de l'electorat que el mateix PP tenia durant aquells anys, però sense cap vergonya Rajoy ho va qualificar de ser “la iniciativa política amb més suport de la història de la democràcia des de la Constitució del 1978”. Ara en canvi, unes xifres que tripliquen els resultats del seu procés participatiu són un fracàs? No s'adonen que pràcticament 9 de cada 10 espanyols van passar olímpicament de la iniciativa i que un de cada dos votants del PP van ignorar al seu partit? Segons els seus propis criteris, el procés participatiu del PP va ser un rotund fracàs, i ara ens venen a donar lliçons.
Però és que encara hi ha una altra cosa, de la trampa de contar els no votants com a propis se'n desprèn la il·lusió que l'unionisme és majoritari a Catalunya. Una fal·làcia com qualsevol altra que només es pot demostrar amb un referèndum amb tots els ets i uts, i en aquest cas ja se sap el punt de partida del que arrenca l'independentisme, una massa crítica de més de 1,8 milions de votants que només pot créixer. De l'unionisme en canvi, cal tenir molt clara una cosa, no són majoria simplement perquè no han estat capaços de demostrar-ho.
ARA A PORTADA
-
Parlon i Trapero es disculpen per la infiltració: «Ha estat una decisió operativa mal plantejada» Bernat Surroca Albet
-
Els sindicats, descontents amb les explicacions de Parlon i Trapero: «No és un error, és una decisió política» Gerard Mira
-
«Mai s'havia invertit tant en educació»: Illa no es mou davant la vaga de mestres Pep Martí i Vallverdú
-
«Busquem la col·laboració, no la confrontació»: Illa es contraposa a Ayuso des de Silicon Valley Pep Martí i Vallverdú
-
Publicat el
15 de novembre de 2014 a
les 22:59
Et pot interessar
-
Política
El Congrés expulsa temporalment els agitadors Vito Quiles i Bertrand Ndongo
-
Política
Junts urgeix el PSOE a aplicar deduccions fiscals per arribar a acords en habitatge
-
Política
La defensa dels Pujol tanca files i diu que no s'ha demostrat corrupció amb els diners de la família
-
Política
Pinça del PP, el PSOE i Vox al Senat per descartar un salari mínim català
-
Política Òmnium reclama que el Pacte Nacional per la Llengua sigui prioritat de tot el Govern i no només de Vila
-
Política
Vila confia que el TC avalarà la vehicularitat del català: «Tenim el millor model d'Europa»
