"Espanya no es pot permetre el luxe d'obrir el camí als referèndums com vostès els coneixen a Suïssa", intentava explicar, esforçadament, José Luis Rodríguez Zapatero en una entrevista a Le Temps d'aquest mes de gener. "Si es votés com a Suïssa, Espanya cauria en la desagregació!" insistia l'expresident espanyol davant la perplexitat dels periodistes. Dit d'una altra manera, una dosi més gran de democràcia deixaria al descobert que l'independentisme és majoritari a Catalunya.

Aquesta percepció internacional no ha fet més que incrementar-se des d'aleshores. Tots els mitjans de comunicació del món -amb la salvetat dels de Madrid, òbviament- consideren que la distribució dels escons al Parlament, sumada a una enorme capacitat de mobilització, indiquen que la ciutadania catalana és favorable a la independència de forma molt majoritària. A això també hi ha contribuït la diferència descomunal entre les xifres de la manifestació de Barcelona i la de Tarragona durant la Diada. En aquest sentit, l'error de l'espanyolisme és d'impossible esmena. Buscant el favor del Telediario han acabat automarginalitzant-se a la premsa internacional. 

Més encara. El fet que no hi hagi cap raó mínimament sòlida per prohibir la consulta fa que l'opinió pública general atribueixi l'autoritarisme de Madrid a la previsió que perdrien qualsevol referèndum a Catalunya. Cada cop de puny a la taula reforça aquesta sensació.

En definitiva, el govern espanyol està democràticament en fals i qualsevol arbitrarietat empitjorarà encara més la seva imatge exterior. L'acció internacional del govern català ha estat impecable i les convocatòries de l'ANC han obert un canal de simpatia incipient per la causa -cívica i inclusiva- dels catalans. Ara només queda esperar l'acció abusiva de Madrid per adquirir la legitimitat necessària per fer el pas definitiu.