Una de les poques veritats que utilitza la propaganda de l'estat espanyol és que la indepenència de Catalunya no interessa a cap govern del món. Certament, als catalans no ens dóna suport cap potència internacional i els beneficis que podrien obtenir tercers estats sempre són discutibles i no prou definits com per avantposar-los al manteniment de l'statu quo. Aquí ningú no s'autoenganya, no ens regalaran res.

Però la qüestió fonamental és que la comunitat internacional també considera que el millor intrument per al manteniment de Catalunya dins d'Espanya és la negociació i el referèndum. Els editorials dels principals diaris internacionals marquen aquesta via com a l'òptima per resoldre el conflicte i atribueixen a Madrid la responsabilitat de fer una oferta prou atractiva als catalans com que sigui aquesta l'opció que doni consistència programàtica a un unionisme guanyador de l'estil escocès o quebequès. No hi ha cap mitjà important -zero, ni un- que hagi escrit que el no a tot sigui una possibilitat realista.

Així les coses, l'obsessió autoritària de Madrid ha acabat obrint una escletxa clara per la qual la independència dels catalans adquiriria legitimitat internacional. Si l'estat espanyol no és capaç de fer la seva devolution max per fer guanyar el no, es veuria com a inevitable que Espanya perdés Catalunya. I si fins i tot nega la possibilitat de la consulta, un dia no gaire llunyà el món encongirà les espatlles i enviarà ambaixadors a Barcelona. I serà l'estat espanyol qui s'haurà quedat sol.