Catalunya, juntament amb el País Basc i Castella-Lleó lideren l'índex dels territoris de l'Estat en transparència, segons un estudi de l'organització Transparencia Internacional España basat en 80 indicadors. Les tres comunitats obtenen una puntuació de 100 sobre 100, seguides per La Rioja (96), Galícia (94) i Balears (93). Madrid ocupa l'última posició del llistat, amb 65 punts, per darrere de Múrcia (79), Canàries (80) i Castella-La Manxa (84). La mitjana de l'Estat és de 88,6 sobre 100. L'estudi demanava als governs autonòmics que indiquessin la localització exacta de diverses dades com informació sobre els càrrecs electes i de designació política o l'organització i el patrimoni.

Catalunya obté 100 punts sobre 100 en els quatre grans blocs de l'estudi: el de la informació sobre la comunitat autònoma; relació amb els ciutadans i la societat; transparència econòmico-financera; transparència en les contractacions de serveis, obres i subministraments; urbanisme i obres públiques; i sobre els indicadors de la nova Llei de transparència .

A la part mitjana de la taula, i per darrere de Balears se situa el País Valencià (93), Astúries (90), Navarra (89), Andalusia (88), Cantàbria (88), Aragó (85) i Extremadura (85).

La transparència és "qüestió d'actitud"

En roda de premsa a Madrid, el president de Transparència Internacional España, Jesús Lizcano, ha destacat el diferent color polític dels tres governs dels territoris que ocupen la primera posició, fet que demostra, segons ha apuntat, que la transparència "no és una qüestió política sinó d'actitud". 

Els autors de l'estudi Manuel Villoria i Jesús Sánchez-Lambás han recordat que la transparència és l'antídot per a la corrupció i han felicitat els territoris que han millorat les seves puntuacions respecte als dos informes anteriors dels anys 2010 i 2012, com és el cas de Catalunya, que va obtenir 82,5 punts al 2010 i 78,8 al 2012. 

Catalunya té un portal de transparència "molt complet"

Lizcano ha destacat l'evolució en positiu de Catalunya, que el juliol passat va engegar un portal de la transparència (www.transparencia.gencat.cat/) "molt important" i "molt complet" que li ha permès obtenir la màxima puntuació en aquest índex del 2014. "Publiquen tot el que demanem, igual que el País Basc i Castella i Lleó", i "com a ciutadans hem d'estar satisfets que Catalunya publiqui aquestes 80 coses importants", ha dit. 

Madrid, menys transparent

És el camí invers al que ha fet Madrid, que ocupa l'última posició amb 65 punts després de rebre'n 72,5 al 2012 i 80 al 2010. De fet, Madrid ocupa l'últim lloc en la informació sobre la comunitat autònoma (47,6); relacions amb els ciutadans (71,4); i publicació dels indicadors que demana la nova Llei de transparència (50). 

Creix la mitjana

L'Índex posa de manifest que el conjunt de les comunitats autònomes han millorat la seva transparència en els últims quatre anys. Al 2010 la mitjana era de 71,5 punts, i al 2012 de 79,9, mentre que aquest 2014 ja se situa en 86,6.

Segons els seus autors, això és fruit d'un major grau de preparació i publicació de la informació de les dades que la nova Llei de transparència obligarà a posar a disposició dels ciutadans a partir del desembre del 2014. 

Dins de les seves puntuacions, els territoris treuen pitjor nota en transparència econòmico-financera, on la mitjana se situa en 76 punts. Per contra, obtenen millor nota en informacions sobre l'ordenació del territori, urbanisme i obres públiques, amb 95 punts de mitjana. En l'apartat de relacions amb el ciutadà la mitjana és de 94,1 punts.

Elaboració de l'estudi

L'estudi es va elaborar a partir de finals d'abril del 2014, quan tots els governs autonòmics van rebre a títol informatiu els 80 indicadors que s'elaborarien per fer l'índex. Un mes després, a finals de maig, l'organització els va enviar el qüestionari que havien de tornar indicant la localització exacta de les dades.

A l'hora d'elaborar la puntuació, els autors donaven un punt si la informació de l'indicador estava publicada al web de la comunitat autònoma, i cap si no hi era. 

En concret, l'organització validava la informació de les comunitats sobre els càrrecs electes i de designació política; l'organització i el patrimoni i les normes i institucions autonòmiques, però també avaluava les característiques de la pàgina web; la informació i atenció al ciutadà; la informació comptable i pressupostària; els ingressos i les despeses; les dades de deute de la comunitat; els procediments sobre la contractació de serveis; el control en l'adjudicació de les obres; les relacions amb proveïdors i contractistes; els informes, anuncis i licitacions d'obra pública; els contractes, convenis i subvencions; alts càrrecs del govern i entitats participades i informació econòmica i pressupostària.