Joan Majó (Mataró, 1939), exministre espanyol d'Indústria en els governs del PSOE (1985-1986) i exdirector general de la CCRTV (2004-2008) i militant del PSC, ha manifestat recentment que veuria possible la independència de Catalunya, sempre i quan aquesta s'aconseguís sota unes determinades condicions. Entrevistat per Nació Digital, Majó matisa que el seu projecte polític ha passat del federalisme espanyol al federalisme europeu, un marc en el que Catalunya podria tenir una independència, això sí, limitada al nou entorn polític.

-Vostè s'ha convertit en independentista?

 

-No, dit així, no. He fet declaracions en les que responia com seria una Catalunya independent, i considero que per a això cal tenir presents dues coses, la primera, què serà un estat independent dins de la Unió Europea d'aquí a 10 anys, i la segona de quina manera s'arribaria a aquesta independència.

 

-Però si entreveu la possibilitat, és que vostè ha canviat de posicionament en aquesta qüestió?

 

-La meva posició és que tota la vida he sigut federalista, des que va arribar la democràcia, o fins i tot abans. I fins als anys 90 -li recordo que jo vaig estar al govern espanyol als anys 80- la idea d'una Espanya federal era plausible. Recordo haver-ho parlat amb ponents constitucionals com Miguel Roca i Jordi Solé Tura sobre el fet que l'esperit de la Constitució era derivar cap a un estat federalista.

 

-I què ha passat?

 

-Que tot això es trenca quan el Partit Popular guanya amb majoria absoluta les eleccions de l'any 2000, perquè hem de recordar que durant l'anterior legislatura, la del 1996, el PP parlava català en la intimitat. I el 2000 comença una regressió autonòmica, que no explota del tot fins el procés del nostre Estatut i la sentència del Tribunal Constitucional, que fan veure difícil la deriva a l'estat federal.

 

-Aquest és el moment en que veu possible una Catalunya independent?

 

-Aquí comencen les  meves reflexions, que passen per la meva experiència a Brussel•les. Cal tenir en compte que una regió o autonomia com Catalunya té més influència a Europa si va amb un Estat que si va sola. A la Unió Europea, quan un Estat petit diu alguna cosa, se l'escolta, però no necessàriament se li fa cas. Per això preferia el federalisme espanyol. Quan Àustria diu alguna cosa, no li fan gaire cas, però quan Baviera diu alguna cosa a través del ministre alemany corresponent, li fan cas. Per això preferia el federalisme espanyol.

 

-I com és que Espanya no fa el mateix amb Catalunya?

 

-Això seria l'ideal. A partir del model Alemanya-Baviera, amb Catalunya formant part d'una Espanya federal que tingui clar que el què és bo per Catalunya és bo per a Espanya. I si això no funciona, la meva hipòtesi independentista és que Catalunya hauria de formar part d'una Europa federal.

 

-Què vol dir això?

 

-Vol dir Catalunya com a estat federat d'Europa, no un estat independent. Com Califòrnia dins els Estats Units, per exemple. I sense passar per Espanya com a pas intermedi. En aquest sentit, més que independentista, jo sóc federalista europeu.

 

-Així doncs, una independència integrada a una Europa federal seria el seu model?

 

-És que els independentistes han de pensar què vol dir ser independents, perquè hi ha competències que els Estats ja no tindran. Sobirania, fronteres, exèrcit, emissió i control de moneda i capacitat de legislar amb independència. Cada cop més la legislació és una transposició de les normatives europees. Ens cal clarificar què vol dir 'independència' a la tercera dècada del segle XXI i necessitem revisar simultàniament el concepte de 'sobirania', que provoca una gran confusió, perquè en 10 o 15 anys ni a l'ONU hi haurà un representant per estat. Ara, si el què és vol dir és ser un Estat federat a Europa, que seria molt menys independent en aquest sentit, aleshores sí que seria independentista, en el sentit que no tindria inconvenient a una Catalunya independent d'Espanya però pertanyent a una Europa molt més federal, en la línia del que marcava la Constitució Europea.

 

-L'opció europea és millor que l'espanyola?

 

-Sí, perquè Europa no podrà ser mai un estat unitari perquè la pluralitat interna és molt gran i necessita una estructura federal que defensi totes les identitats. Espanya en canvi, no ha defensat mai el català.

 

-I com creu que s'hauria d'aconseguir aquest nou estatus per a Catalunya?

 

-Per aconseguir-ho calen tres coses, un pacte intern a Catalunya, un pacte amb Espanya i un pacte amb Europa. El primer és imprescindible, si no hi ha un consens majoritari a Catalunya, això és impossible.

 

-El PSC, que és el seu partit, aquí podria tenir la clau d'aquest consens.

 

-Ho sé, però també sé que a l'estructura del PSC hi ha gent que coincideix amb mi, i no és incompatible el que jo dic amb militar-hi.

 

-I un cop aconseguit el consens a Catalunya?

 

-Vindrien els pactes amb Espanya i Europa, i potser millor primer amb Europa, perquè sinó, la UE es posarà al costat d'Espanya. Si hi ha un pacte previ amb Europa, serà més fàcil estrènyer Espanya, sinó passarà com ara, que es pregunten per a què volem el català a l'Europarlament si no el tenim al Congrès.

* Si ets independentista des de fa poc o coneixes algú que hagi evolucionat en aquest sentit, volem parlar amb tu. Fes-nos arribar el teu contacte a exespanyols@naciodigital.cat