Manuel Conthe: «No crec que hi hagi delicte de rebel·lió»

Manuel Conthe és un representant dels sectors econòmics que es defineixen com a centristes i liberals que han saludat amb simpatia l'aparició de Ciutadans. En el seu cas, no ha donat el pas cap a l'afiliació i continua observant la realitat política des d'una posició independent. En algun moment, ha discrepat del partit d'Albert Rivera i ho ha dit, com quan va defensar que TVE entrevistés Oriol Junqueras a la presó. 

Nascut a Madrid el 1954, economista i llicenciat en Dret, va ser director general del Tresor i secretari d'estat d'Economia dels governs de Felipe González. Després, ja en els anys de Rodríguez Zapatero, va assumir la presidència de la Comissió Nacional del Mercat de Valors. També va ser vicepresident per al sector financer del Banc Mundial. Es defineix com a lliurepensador i exposa les seves inquietuds intel·lectuals en articles i en llibres com Pensar con arte.

- Com viu la crispació que s'ha instal·lat en la política espanyola?

- Crec que és molt sensat, sobretot a Catalunya, el diagnòstic de Miquel Iceta que cal desinflamar el conflicte. Hi ha una inflamació de passions. El debat racional és impossible quan tot està dominat per la passió. Les emocions a vegades tenen un efecte constructiu, però solen ser perilloses en política. Els bons sistemes polítics estan dissenyats perquè predomini el debat racional per damunt de la pulsió irracional que estem veient. No és un fenomen només d'Espanya. Ho veiem igualment a França, amb el moviment de les armilles grogues, que poden generar un terrabastall i forçar canvis en la política econòmica.

- Vostè és de les persones del món econòmic que ha saludat l'aparició de Ciutadans com un projecte renovador i liberal.

- Vaig col·laborar amb Ciutadans quan m'ho van demanar a l'inici. Però el cert és que mai no hi he estat vinculat orgànicament. Vaig saludar l'europeisme de Ciutadans. Luis Garicano encara no s'havia significat públicament i vaig ser presentat com si jo fos el gurú econòmic del partit. Però no ho era, i des d'aleshores ho he estat encara menys perquè Luis Garicano va agafar els regnes del programa econòmic del partit. Simpatitzo amb ells però soc independent, cosa que em permet opinar lliurement.  

- I se n'ha desmarcat en alguns moments. Va criticar que el partit d'Albert Rivera ataqués TVE per haver entrevistat Oriol Junqueras a la presó.

- Una de les tècniques polítiques que a mi em disgusta és etiquetar algú per suscitar una descàrrega d'adrenalina. Un polític empresonat perquè està complint una pena és una cosa, però està subjecte a una mesura preventiva que es justifica en la mesura en què Carles Puigdemont està fugat. Però no es pot utilitzar l'empresonament en presó preventiva amb la mateixa càrrega emocional que si hagués estat condemnat. Podria estar en arrest domiciliari. Si un mitjà vol parlar amb ell ha d'anar a la presó.

"Vox? No hi simpatitzo, però no és il·legítim defensar idees contràries a la Constitució"

- Li inquieta que a Andalusia el PP i Ciutadans puguin formar una majoria que inclogui Vox?

- Crec que no. Estem en un altre cas típic de l'ús de les etiquetes: feixista, ultradreta... Jo prohibiria les etiquetes. L'etiquetatge de l'altre no ha d'evitar el debat. El que Vox digui que vol suprimir les comunitats autònomes no és compatible amb la Constitució. Però no és il·legítim defensar idees contràries a la Constitució. Jo no simpatitzo amb Vox perquè em considero una persona de centre. Però amb els vots de Vox ara passa el mateix que amb els de Bildu o els partits independentistes quan hi va haver la moció de censura.  
 
- Però que una força antieuropeista sigui determinant el preocupa?

- Entre els votants de Vox, n'hi ha clarament de nacionalistes espanyols i que no seran proeuropeus. Pero també n'hi haurà de conservadors que han abandonat d'altres sigles.

- Entre l'esquerra de Podem i una dreta amb un discurs més dur, el PSOE pot acabar sent el gran partit de centre a Espanya?

- Durant molts anys, jo vaig votar el PSOE de l'etapa de Felipe González, que era una socialdemocràcia liberal, en part propera a les idees de Ciutadans. Figures d'aquell moment com Carlos Solchaga estan en el centre. Sí que em diferencia de Ciutadans el seu rebuig al grau de pressió fiscal. Estan obsessionats a baixar els impostos. Jo, en canvi, l'impost de successions no el veig tan perniciós. Defenso que hem d'estar disposats a pagar els impostos que calgui sempre i quan la despesa pública sigui gestionada amb eficiència.  

"El jutge Marchena s'hauria d'apartar del judici de l'1-O"

- Crec que vostè confia en el jutge Manuel Marchena, però preferiria que s'apartés del judici contra els dirigents independentistes.

- Conec els estàndards que s'han de complir en el món de l'arbitratge internacional i són molt estrictes. El fet que el jutge Marchena renunciés a la presidència del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), després del famós tuit del cap del grup Popular al Senat, era perquè va considerar que s'havia posat en dubte la seva independència. Sí que ho crec, encara que fos només per les aparences. Si hi ha el més mínim dubte, és millor abstenir-se, encara que s'estigui convençut de la seva independència.  

- Què aconsellaria a la classe política de Catalunya i d'Espanya per resoldre el conflicte?

- Crec que cap govern espanyol pot acceptar un referèndum d'autodeterminació, perquè és admetre la premissa que hi ha un altre ens sobirà diferent al poble espanyol. Pedro Sánchez ha fet un esforç de diàleg per resoldre el conflicte, però Quim Torra està enrocat. Sánchez està intentant explorar tot els camins possibles per donar satisfacció a Catalunya. És un tema en què tenen molta importància els símbols i els sentiments ferits.   

- Quina proposta faria?

- En algun moment vaig pensar que seria positiu crear una comissió d'experts per explorar una solució. Pensant en Miquel Roca, podria ser una Comissió Roca, que proposés possibles reformes i modificacions.
 
- Quina opinió li mereix l'actuació del Tribunal Suprem?

- Crec que el rigor del Suprem en el processament dels líders sobiranistes no ajuda a una sortida. Han anat massa enllà a l'hora de qualificar les conductes. Crec que sí que hi va haver sedició, però de pocs, no de molts, no crec que hi hagi delicte de rebel·lió. Han anat cap a la qualificació màxima per un univers d'imputats amplíssim. En canvi, la presó preventiva sí que em sembla racional des del moment que marxa Puigdemont i altres dirigents.

- Ha estat vicepresident per al sector financer del Banc Mundial i és una bona antena sobre la situació econòmica. Com veu l'estat de l'economia global? Veu molts riscos?

- Una altra recessió, com la que vam viure el 2008, crec que no la veurem. El que no hi ha dubte és que estem en una fase de desacceleració.

"Trump és un jugador de pòquer i està incrementant els riscos globals"

- Quin paper juguen les polítiques proteccionistes de Donald Trump?

- Trump és un jugador de pòquer i llança molts desafiaments, l'últim a la Xina, amb qui ara sembla que hi hagi una treva. Tenim un afebliment del comerç internacional, el replegament borsari o l'esgotament del cicle expansiu als Estats Units. Després hi ha factors com el descens del preu del petroli a l'octubre, afavorit pel propi Trump. Hi ha tot una constel·lació de factors, però que en el seu conjunt parlen més d'una desacceleració de les grans economies. Si Alemanya optés per una política d'expansió de la demanda interna per disminuir l'enorme superàvit que té, seria positiu per a la Unió Europea. El cicle expansiu que als EUA es va iniciar molt aviat, el 2009, s'ha frenat.

- Washington incrementa els riscos globals?

- Sí. Les polítiques de Washington afegeixen incertesa, tot i que hi ha hagut un impuls fiscal molt gran i el dèficit pressupostari nord-americà ja està per damunt del 5%. Hi ha hagut unes reduccions d'impostos d'un conservadorisme fàcil i irresponsable. Molt de cara a la galeria d'una part del votant republicà. De fet, els presidents més prudents en economia han estat els demòcrates. Clinton va deixar a Bush fill una situació molt sanejada. Quan arriben els republicans, fan reduccions salvatges d'impostos. Però, afortunadament, les institucions dels EUA són molt potents.   

- I l'economia espanyola la veu prou forta?

- El problema de l'economia espanyola és que porta un endarreriment perquè quan ja els Estats Units s'estava recuperant, aquí va entrar el problema del deute sobirà i fins al 2013 no vam aixecar el cap. Estem en una fase expansiva des d'aleshores, però quatre anys més tard que els EUA.      

- Se sent un heterodox? Nota a faltar opinions independents?

- Sempre m'he sentit un lliurepensador. Tenim una societat civil feble. La gent no s'atreveix a dir el que pensa i sempre està pensant en les conseqüències del que diu. La clau és no apassionar-se i sí raonar i motivar les opinions.