L'eurodiputat Ernest Maragall (ERC-NECat) ha confiat aquest diumenge que la Unió Europea assumeixi "un paper d'arbitratge" en relació amb el procés sobiranista català i després de la celebració del procés participatiu del 9 de novembre.

En una entrevista d'Europa Press, l'exconseller i exdirigent del PSC, visualitza, en primer lloc, la celebració d'una eleccions anticipades i, després, el procés constituent de la Catalunya Estat, un procés que Europa hauria de "protegir, entendre i acompanyar".
  
Nega que el procés sobiranista estigui estancat davant de la dificultat de Mas i Junqueras d'aconseguir un acord, i considera que entre els pactes a teixir en els pròxims mesos està el de decidir quin "tipus d'intervenció" es demana des de Catalunya a la UE.
  
Maragall defensa que Catalunya ha demostrat la seva vocació europeista, per la qual cosa considera que la UE no ha de témer per la seva independència: "El cas de Catalunya és la millor esperança per a Europa. El que són perillosos són els nacionalismes d'Estat que expressa Marine Le Pen a França o Nigel Farage al Regne Unit".
  
L'exconseller sosté que el 9N ha estat un factor determinant perquè el procés sobiranista tingui possibilitats d'entrar a l'agenda europea: "Es comença a veure que la qüestió catalana és d'interès europeu i que Europa ha d'estar implicada en tots els sentits".
  
Maragall també avisa que des de Catalunya cal treballar per demostrar fins a quin punt el procés sobiranista és "coherent" amb els valors de llibertat i democràcia que vol encarnar el projecte europeu.
  
Per aquest motiu creu que la Generalitat ha de ser més activa a l'hora d'involucrar-se en temes europeus i, per exemple, presentar la seva pròpia proposta per adherir-se al Pla Juncker d'estímuls fiscals, que puja als 315.000 milions d'inversió.
  
El pla està pensat perquè els Estats facin les seves propostes sobre què invertir, i Maragall creu que el Govern "hauria de posar sobre la taula la seva idea de Pla Juncker: presentar les infraestructures estratègiques i les comunicacions" clau per al futur de Catalunya.

Intensificar relacions
  
Maragall considera que, dels nou eurodiputats catalans, entre dos i tres haurien de comparèixer "un mínim d'una vegada al mes" al Parlament per donar explicacions i ser interpel·lats sobre polítiques europees que afecten Catalunya.
  
"La relacions dels eurodiputats catalans amb les institucions del país hauria de ser molt més intensa, molt més regulada i molt més normal. Hauríem d'estar en contacte permanent", sentencia.
  
Segons Maragall, els eurodiputats haurien de poder participar, per exemple, en sessions de les comissions d'Economia, Indústria i Educació, i no només en les visites esporàdiques que fan a la comissió d'Acció Exterior, Unió Europea i Cooperació.
  
Entre els reptes de futur de la UE, Maragall assenyala que el Parlament tingui més pes davant dels Estats que massa vegades "impedeixen que Europa tingui política pròpia", i buscar una harmonització fiscal que impedeixi que països membres ofereixin tracte de favor fiscal a grans corporacions