Maragall entoma el repte de ser el candidat d'ERC a Barcelona: «És una oferta que no es pot rebutjar»

El conseller d'Acció Exterior assegura que ara "cal definir el projecte" perquè "l'ambició hi és tota"

Publicat el 22 de setembre de 2018 a les 19:20
El conseller d'Acció Exterior, Ernest Maragall, ha valorat aquest dissabte el salt que representarà ser el candidat d'ERC a l'alcaldia de Barcelona. "És una oferta que no es pot rebutjar", ha afirmat. El fins ara cap de files del partit republicà a la capital catalana, Alfred Bosch, va cedir el testimoni divendres i va proposar l'alternativa de Maragall -preferida per la direcció dels republicans-, tal com va avançar NacióDigital.

En unes declaracions davant dels mitjans, Maragall ha entomat el repte: "El meu cap ja ha començat a processar què vol dir Barcelona i a tornar a fer-la meva. Cal definir el projecte i veure quina Barcelona tinc al cap. L'ambició hi és tota". "No entendria cap altra cosa que no fos un projecte de ciutat. Òbviament, tothom que estigui disposat a compartir el projecte i els objectius serà benvingut", ha afegit en una visita a la fàbrica Fabra i Coats de Barcelona.

Maragall ha respost les paraules de la delegada del govern espanyol a Catalunya aquest dissabte, Teresa Cunillera, que s'ha mostrat partidària de l'indult si els independentistes presos el demanen. En referència als presos polítics, ha dit que "qualsevol cosa que passi per acceptar una hipòtesi de culpabilitat és horrible i temerari". El conseller ha insistit que un escenari en aquesta direcció és "absolutament inacceptable".

Cunillera ha matisat les seves pròpies paraules

La delegada del govern espanyol a Catalunya, Teresa Cunillera, ha fet pública una nota de premsa on ha volgut matisar les seves declaracions d'aquest dissabte a Catalunya Ràdio, en les quals es mostrava favorable a concedir un indult als presos independentistes si resultaven condemnats "i el demanaven". Després del rebombori mediàtic que han suscitat les seves paraules, Cunillera s'ha vist obligada a "refermar el respecte a la independència judicial i la separació de poders", tot culpant de la polèmica a una "descontextualització" de les seves declaracions.