Joaquim Gay de Montellà (Foment) i Carlos Espinosa de los Monteros (Marca España), durant un esmorzar-col·loqui a Barcelona. Foto: Bernat Ferrer/Nació Digital.

Marca España opta per un secessionisme lingüístic molt calculat en la seva explicació sobre el mapa lingüístic de l'Estat Espanyol. L'apartat "Llengua i educació", orientat a difondre les glòries de la llengua castellana ("L'espanyol, actiu econòmic", "Estudiar espanyol està de moda", etc.), també esmenta "altres idiomes" que "coexisteixen" amb el castellà. Segons Marca España aquestes llengües són el català, el basc, el gallec... I el valencià .

Curiosament, Marca España cita un únic escriptor en català -Ramon Llull-, però cap en aquesta suposada llengua valenciana, que té una definició purament política: "El 1932 es van firmar les normes ortogràfiques que durant quaranta anys van seguir els literats valencians. El 1998 les Corts Valencianes aproven la creació de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua". Aparentment, sembla que l'any 98 s'haguessin abandonat les Normes de Castelló del 32 però, paradoxalment, aquest apartat de la web conté una versió valenciana adaptada a aquesta normativa gramatical. Això sí, separada de la traducció catalana .

Una bonica història

Per la resta, les definicions de la història o la societat són interpretacions ensucrades dels fets, fins i tot quan es tracta de neteges ètniques o genocidis. Segons Marca España, els Reis Catòlics van buscar "la uniformitat religiosa, ètnica i cultural amb l'expulsió dels jueus no conversos, el mateix any en el qual acabava la Reconquesta, i la posterior dels moriscos". Un altre exemple : "A imatge de l'Imperi Romà, llengua, religió, lleis, administració i mestissatge van ser els vehicles de la hispanització d'Amèrica, incorporada per a sempre més al món occidental".

Naturalment, el capítol de la transició és el més endolcit de tots. El protagonitzen Joan Carles I i Adolfo Suárez amb "un equip de joves reformistes". El resultat: "una veritable reconciliació nacional", potenciada des de la monarquia: "El regnat de Joan Carles va rebre una àmplia adhesió popular" (sense especificar de quina forma) "augmentada per la discreció del monarca en l'exercici de la seva funció constitucional.