Roda de premsa de presentació de l'últim informe del CATN, amb Carles Viver i Pi-Sunyer i Francesc Homs. Foto: Jordi Bedmar.El ministre espanyol d'Afers Exteriors, José Manuel García Margallo, assegura tot sovint que el nou Estat català quedarà fora de la Unió Europea (UE) tot just en ser proclamat. Però aquesta exclusió automàtica implica que, prèviament, hi haurà hagut un reconeixement per part de l'Estat espanyol de la nova Catalunya independent, una situació que el propi Margallo nega una vegada i una altra que pugui tenir lloc. És l'anomenada "paradoxa Margallo" . Si Catalunya continua sent part de l'Estat espanyol, no pot quedar fora de la UE. Si resulta que Catalunya ha de negociar la seva permanència a la UE, voldrà dir que Espanya haurà reconegut el nou Estat.
Aquesta mateixa paradoxa és la que assenyala el Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN) en el seu últim informe, en què assegura obertament que "aquest escenari d'exclusió planteja moltes incerteses i fins i tot algunes paradoxes". "En el cas en què Espanya no reconegués la independència de Catalunya", analitzen els experts, "aquesta manca de reconeixement impediria modificar l‘àmbit d‘aplicació dels Tractats de la UE en el territori de Catalunya i, per tant, implicaria la vigència i aplicabilitat del dret europeu a Catalunya i als catalans". I tot això, en un moment en què "Catalunya podria haver declarat ja la seva independència i hauria pogut començar a actuar com a Estat independent".
Preguntat per Nació Digital precisament per aquesta paradoxa, el propi García-Margallo no va saber ben bé què respondre a mitjan març, quan va visitar Barcelona. "És que Madrid no pot reconèixer aquest Estat català!", va acabar exclamant. Ergo, l'amenaça espanyola d'expulsió automàtica en l'hipotètic cas que el president de la Generalitat o el Parlament de Catalunya proclamin la independència de manera unilateral queda en paper mullat.
Catalunya independent... només per uns estats
L'expert en diplomàcia internacional Albert Pont veu perfectament factible un escenari en què Catalunya es proclami independent i l'Estat espanyol no la reconegui, però sí que la reconeguin d'altres estats, tal com ja apunta al seu últim estudi, Addendum (Viena Edicions). Segons Pont, en el moment que Catalunya es proclami independent, "serà clau que en les primeres hores s'aconsegueixin una vintena de reconeixements. Espanya pot demanar a França que no ens reconegui, d'acord. Però té influència sobre l'Amèrica Llatina, sobre l'Àfrica...?", reflexiona.
En aquest supòsit, podria passar que Letònia i Lituània sí que reconeguessin l'Estat català, tal com ja han deixat entreveure. També podria sumar-se a aquest reconeixement Polònia, país ara demogràficament empatat amb Espanya, o Islàndia, gran soci comercial de Catalunya, o Portugal, per interessos geoestratègics peninsulars. En aquest cas, el conflicte Catalunya-Espanya passaria a ser supranacional.
De fet, el conseller d'Estat francès Yves Gounin té una opinió nítida sobre què passarà en aquest impasse : "Al final hi haurà una doble negociació. Una, a dues bandes, entre catalans i castellans. I, d'altra banda, negociacions multilaterals a 28 o 29, amb els estats europeus, la Comissió i el Parlament. Cal entrar en una via raonable."
