"No ens en vam sortim fins que la vam fer empipar". La frase és d'un alt càrrec del Palau de la Generalitat que va seguir al detall les negociacions entre ERC i el PSOE per a la investidura de Pedro Sánchez. La va pronunciar a finals d'octubre i es referia a María Jesús Montero, que va tenir un paper capital en les converses amb els republicans per desencallar carpetes vinculades a l'agenda econòmica i social. Félix Bolaños conduïa l'estira-i-arronsa per la llei d'amnistia mentre que la ministra d'Hisenda era l'encarregada d'ajustar les demandes sectorials. Montero i Bolaños van fer la feina i ara seran les figures fortes del govern de Sánchez en una legislatura marcada pels pactes del PSOE amb l'independentisme. Però la flamant vicepresidenta primera ha estat investida, sense discussió, com la número 2 del president espanyol. Mana a Ferraz, des que és vicesecretària general del partit, i ara té un ascendent renovat a la Moncloa.

La fotografia del traspàs de carteres amb Nadia Calviño -avui presidenta del Banc Europeu d'Inversions (BEI)- va il·lustrar el reajustament de poder a l'executiu. S'acomiadava la titular d'Economia, substituïda per Carlos Cuerpo, però qui assumia la vicepresidència primera era Montero, per ampliar galons en la gestió econòmica. Perquè la dirigent andalusa, que ja era l'encarregada de defensar i negociar els pressupostos generals de l'Estat, a banda de pilotar la proposta de reforma del finançament autonòmic, harmonitzarà el rumb del govern central i del partit en aquest mandat. L'acumulació de responsabilitats remet als temps de fastos del bipartidisme, quan el socialisme espanyol confiava la nau a una figura plenipotenciària. Alfonso Guerra havia exercit una funció equivalent en l'època de Felipe González. Ara Sánchez es fia de Montero.

[noticia]262745[/noticia]
Còmoda al Ministeri d'Hisenda -havia exercit les mateixes responsabilitats a la Junta d'Andalusia fins al 2018, quan Sánchez la va cridar a files arran de la moció de censura a Mariano Rajoy-, Montero ha aconseguit aprovar tres pressupostos generals de l'Estat des que té el repte de sumar majories al Congrés per als comptes públics. Una exigència que també tindrà en aquesta legislatura, més enllà dels pressupostos. La seva veu -que ja havia estat central en l'any i mig que va exercir de portaveu del govern espanyol- serà escrutada pels socis de l'executiu de coalició. El sobiranisme català i basc reclamarà avançar en el compliment els pactes.  

Perquè de Montero en depèn, en primer terme, concrecions en la carpeta més encallada que té l'Estat, la reforma del model de finançament, amb el permís de la renovació del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) que té entre mans Bolaños com a titular de Justícia i Presidència. El sistema està caducat des del 2014, al govern espanyol li pertoca plantejar una proposta actualitzada -per a totes les autonomies- i, des del Govern de la Generalitat, ja s'ha situat la millora dels recursos com una de les "prioritats" del 2024. Ho va explicitar Pere Aragonès en seu parlamentària i també en el discurs nadalenc, abans de tancar l'any.

[noticia]266755[/noticia]
ERC ja ha dit que s'ha de frenar la sagnia del dèficit fiscal -que ha xifrat en 22.000 milions anuals- i un finançament singular per a Catalunya s'endevina com un camí del mig si s'ha d'avançar a la taula de diàleg, per molt que Sánchez vol que la discussió dels recursos sigui multilateral -amb totes les comunitats autònomes- i Aragonès hagi de transmetre que a la negociació entre governs també s'ha de parlar del fons del conflicte. Si el discurs de la Moncloa es basa en "millorar l'autogovern", haurà d'haver-hi concrecions en el finançament, perquè del referèndum no se n'esperen novetats.
    
No serà l'única peça que haurà d'encaixar Montero. Per aprovar els pressupostos haurà de fer compatibles les exigències europees de contenir el dèficit amb el compliment dels acords amb les forces independentistes. El més rellevant de tots és el traspàs de Rodalies, que exigirà dotació pressupostària, a banda d'un treball d'orfebreria tècnica. El Govern calcula uns 600 milions d'euros per enfilar el canvi de titularitat, que s'ha de començar a enfocar en aquest trimestre. De fet, en la reunió Aragonès-Sánchez de finals d'any es va acordar que, en l'arrencada del 2024, es posaria en marxa una comissió específica perquè la xarxa ferroviària de proximitat canviés de titular. Fins a l'estiu no es preveu que s'hagi gestat l'empresa mixta que portarà el control de Rodalies. Abans hi haurà d'haver pressupostos.
 
La vicepresidenta primera té el control de qüestions centrals de la legislatura. Guanyarà protagonisme en les pròximes setmanes. La carpeta catalana també depèn, en bona part, de la superministra de Sánchez.