Marta Molina, poques hores abans de declarar per Tsunami: «Soc conscient que puc anar a la presó»

La dirigent d’ERC, acompanyada d'una representació de tot el sobiranisme, denuncia que l’acusació per terrorisme és “infundada” i avisa que els jutges intentaran deixar la causa fora de l’amnistia

Acte de suport a Marta Molina, una de les investigades per Tsunami
Acte de suport a Marta Molina, una de les investigades per Tsunami | Marc Puig / ERC
21 de maig del 2024
Actualitzat a les 18:48h

La dirigent d’ERC Marta Molina és una de les persones investigades per terrorisme en la causa de Tsunami Democràtic. Poques hores abans de la declaració davant del jutge –Manuel García-Castellón els ha citat aquest dimecres per videoconferència- s’ha fet públic el seu grup de suport i la denúncia contra una causa “infundada” que és general contra l’independentisme. Molina ha detallat com afronta la compareixença. “Soc conscient que puc anar a la presó, ho assumeixo; l’Estat haurà d’assumir que torna a tenir presos polítics”, ha dit, i ha assegurat que la seva decisió de quedar-se, juntament amb la dels exiliats de marxar a Suïssa, pot servir per “sacsejar el tauler de joc”.

Molina ha agraït el suport -el manifest, llegit per l'actriu Rosa Renom, suma ja més de 350 signatures de persones i entitats- i ha assegurat que això la “referma” en les conviccions per “afrontar el que calgui”. La dirigent republicana ha afirmat que és a Barcelona per una “decisió política” i ha agraït també les persones que s’han exiliat a Suïssa en el marc d’aquesta causa, com ara Ruben Wagensberg o Oleguer Serra. “S’ha de batallar des de tot arreu”, ha afirmat. Molina ha dit que és necessari “mirar als ulls” als jutges per dir-los que aquestes acusacions no tenen cap recorregut. “L’independentisme no és violent”, ha remarcat.

“Exercim els nostres drets de manera pacífica, amb calma i perseverança; som demòcrates i tenim la raó”, ha afirmat, i ha insistit que Catalunya té dret a decidir el seu futur sense que hi hagi empresonaments. Molina ha dit que no hi ha cap delicte al codi penal que encaixi en les actuacions de l’independentisme, i per això “s’inventen” relats. “No és causalitat que ens hagin citat ara, pocs dies abans de la llei d’amnistia, perquè volen que aquesta causa no hi entri”, ha afirmat. Malgrat que ha assegurat que no hauria hagut de ser necessària la llei, ha insistit que l’amnistia “és una victòria de la democràcia”. “Els tornarem a guanyar”, ha remarcat.

Molina ha detallat que quan la Guàrdia Civil va irrompre a casa seva es va endur una urna de l’1-O. “Això no va de justícia, va d’ideologia; l'urna era el símbol de la seva derrota i de la nostra victòria”, ha afirmat. Ha admès que té “molta por” i ha passat “nits sense dormir” arran de la causa per Tsunami. “La repressió et destrossa, a tu i als teus”, ha assenyalat. Tant la presó com l’exili tenen conseqüències personals i per l’entorn. “És tan destructora una cosa com l’altra”, ha afirmat, i ha reivindicat la duresa de la decisió de marxar a l’exili, malgrat que ella hagi optat per quedar-se a Catalunya.

Una causa per desactivar l’amnistia

Davant dirigents dels partits i entitats sobiranistes –a primera fila hi havia Oriol Junqueras,  Marta Vilalta, Laura Borràs, Albert Batet, Laia Estrada i Dolors Sabater, entre d’altres-, i la família, Molina i el seu grup de suport han denunciat la causa prospectiva contra l’independentisme i, concretament, contra les protestes de la sentència de l’1-O. “Volem denunciar la repressió que pateix la Marta, acusada de terrorisme, i el total d’onze persones citades a declarar”, ha afirmat David Ricard, amic de Molina.

El grup de suport ha denunciat que l’acusació de terrorisme només per organitzar una protesta per una “sentència injusta”. “Tot podríem estar citats a declarar”, ha afirmat Ricard, que ha assegurat també que l’acusació de terrorisme és “contra tots”. “Tots som Tsunami”, ha remarcat. L’objectiu de la repressió, ha dit, és “contenir l’independentisme a través del terror”. La causa és una de les eines dels jutges per aturar l’amnistia. “No és casualitat”, han dit des del grup de suport, que la causa s’hagi reactivat coincidint amb el debat i la tramitació de l’amnistia.

És la primera vegada que se’ls cita a declarar després de més de quatre anys d’instrucció. García-Castellón els ha ordenat que compareguin dimecres al matí a la Ciutat de la Justícia per declarar a través de videoconferència. La majoria dels investigats -com Oleguer Serra, Josep Campmajó o Jesús Rodríguez- són a l’exili, però el jutge ha demanat igualment que compareguin. En el cas, de Josep Alay i Oriol Soler, el jutge ha suspès la seva declaració sense data. De la jornada de demà se’n podrien derivar ordres de presó o bé de detenció.