El jutge García-Castellón juga la carta més temuda abans de l'amnistia

Les declaracions previstes per dimecres del cas Tsunami poden desembocar en empresonaments preventius quan tot just falta una setmana perquè s'aprovi la llei al Congrés

El jutge Manuel García Castellón, instructor de la causa de Tsunami
El jutge Manuel García Castellón, instructor de la causa de Tsunami
19 de maig del 2024
Actualitzat el 20 de maig a les 12:53h

Després d'anys d'instrucció, finalment els investigats per Tsunami Democràtic han estat citats a declarar. No havia passat fins ara, malgrat la duresa de les acusacions per les protestes contra la sentència de l'1-O. El jutge Manuel García-Castellón que instrueix el cas ha citat per aquest dimecres set de les persones que estan implicades en aquesta causa, entre d'altres Marta Rovira, secretària general d'ERC. Els ha ordenat que declarin per videoconferència, però en un jutjat de Barcelona. El moviment de l'instructor obre la porta a empresonaments preventius o noves ordres de detenció quan tot just falta una setmana perquè s'aprovi la llei d'amnistia.

La causa, ara, està dividida. Una part, la que afecta Carles Puigdemont i Ruben Wagensberg, se l'ha quedada el Tribunal Suprem, perquè són aforats. L'altra, continua a l'Audiència Nacional. La magistrada Susana Polo, instructora de la causa al Suprem, va permetre declaracions per videoconferència en els casos de Puigdemont i Wagensberg, a diferència del que havia passat fins ara en les causes del procés. Els va citar a declarar -voluntàriament- entre els dies 17 i 25 de juny, en plenes negociacions per a la investidura, quan Puigdemont ja no serà eurodiputat i quan ja estarà en vigor l'amnistia.

El jutge García-Castellón té més pressa i s'ha anticipat. Dimecres a les deu del matí ha citat a declarar Rovira i també Xavier Vendrell, Marta Molina, Jesús Rodríguez, Jaume Cabaní, Oleguer Serra i Josep Campmajó. També havia citat Oriol Soler i Josep Alay, però finalment ha ajornat la declaració perquè la defensa té assenyalaments pervis, en el cas de Soler, i perquè Alay no està en condicions de declarar per motius de salut. La resta, tenen l'ordre de comparèixer al jutjat per declarar, per via telemàtica, davant del jutge, en una causa que es va reactivar fa sis mesos coincidint amb les negociacions per l'amnistia.

L'instructor vol que vinguin a Barcelona, però bona part dels investigats han marxat a l'exili. Les defenses han fet moviments per demanar que la declaració es pugui fer per videoconferència des de Suïssa -com és el cas de Rovira- o bé que el jutge activi els procediments de coordinació necessaris amb les autoritats suïsses abans de citar-los, com és el cas de Serra i Campmajó. El jutge encara ha de respondre aquesta darrera petició. Suïssa sempre s'ha mostrat reticent a col·laborar amb Espanya en causes que considera polítiques. Va passar amb la de l'1-O i ha passat, també, amb Tsunami.

L'amenaça de la presó

Si tornen a territori espanyol per declarar, la mateixa citació es pot convertir en un empresonament preventiu, si així ho demana alguna de les parts i ho acorda el jutge. La Fiscalia difícilment ho demanarà, tenint en compte que no veu el delicte de terrorisme que planteja García Castellón. Però hi ha altres parts en la causa, com ara Vox o els policies ferits en les protestes d'Urquinaona, que volen que se'ls consideri víctimes del terrorisme. El jutge va permetre l'entrada d'aquestes acusacions en veure que el ministeri fiscal no comprava la seva tesi i a través dels policies lesionats vol obrir una via d'aigua a l'amnistia.

Els advocats ja advertien del risc de presó fa mesos, en el moment que el jutge jugués la carta de citar a declarar els investigats. Ara bé, una mesura així s'ha de justificar. Durant els quatre anys d'instrucció no s'ha acordat, i afirmar ara que és necessària és una decisió controvertida. El jutge hauria d'argumentar que hi ha risc de reiteració delictiva, difícil de sostenir tenint en compte el moment polític de l'independentisme. Un altre requisit és el de destrucció de proves, inexistent quatre anys després dels fets.

Per últim, el jutge podria intentar agafar-se al risc de fugida, amb l'argument que hi ha implicats en Tsunami que ja són a l'exili, però també és cert que els encausats que resideixen a Catalunya hi tenen arrelament i no n'han marxat en els darrers anys. La decisió que prengui García-Castellón s'anticiparà al Tribunal Suprem -malgrat que l'alt tribunal és jeràrquicament superior- i arribarà abans que s'aprovi l'amnistia, que després de mesos de bloqueig al Senat està previst que torni al Congrés el dia 30 per a l'aprovació definitiva.

I quan s'aprovi l'amnistia?

Quan l'amnistia entri en vigor, les mesures cautelars s'han d'aixecar. En un escenari de presó preventiva o ordres de detenció, aquestes mesures haurien de decaure tan bon punt s'aprovi l'amnistia. Això vol dir que, si els jutges apliquen la llei com toca, els exiliats podrien tornar a Catalunya sense risc de detenció -especialment rellevant en el cas de Carles Puigdemont- ni de presó preventiva. Ara bé, els tribunals han demostrat fins ara que veuen amb recel aquesta norma i que maniobraran per esquivar-la. I la causa de Tsunami és l'eina principal per intentar-ho.