02
de desembre
de
2023, 20:30
Actualitzat:
03
de desembre,
18:44h
L'amnistia es podria tramitar al Congrés amb dirigents independentistes a la presó? La possibilitat existeix. El jutge de Tsunami Democràtic, Manuel García Castellón, ha premut l'accelerador en la causa per les protestes contra la sentència del procés. Està convençut que hi ha terrorisme, ha permès l'entrada d'acusacions que li donen suport i ha ordenat un seguit de diligències per mirar d'engreixar un procediment que només ha revifat que l'amnistia ha estat sobre la taula. Tot apunta que la llei entrarà en vigor a l'abril. Abans, pot citar a declarar els investigats i, arribat el cas, ordenar-ne un empresonament preventiu, com va passar en el cas de l'1-O el 2017 o amb els CDR de l'operació Judes el 2019.
Ara bé, segons diferents fonts jurídiques consultades per Nació, difícilment García Castellón citarà a declarar els encausats mentre el Tribunal Suprem no decideixi si es queda la causa del Tsunami. La setmana passada, l'instructor va demanar a la sala segona -que presideix Manuel Marchena- que assumís la carpeta de Tsunami perquè hi ha implicats dirigents que estan aforats, com ara Carles Puigdemont. Fonts del Suprem recorden que la sala encara no ha decidit ni tan sols si admet a tràmit la petició. Fins que no es resolgui això, és complicat que el jutge instructor faci el pas de prendre declaració als investigats, malgrat que sí que ha estat fent moviments per la investigació.
El posicionament del Suprem serà rellevant, tant si es queda la causa com si no, per si fa alguna valoració sobre la investigació i el suposat "terrorisme" que ni la Fiscalia ni les defenses veuen per enlloc. En tot cas, encara que la causa vagi al Suprem o continui a l'Audiència Nacional, arribarà un moment que es produiran citacions perquè els encausats donin explicacions davant del jutge. Quan això passi hi haurà risc de presó, perquè hi haurà acusacions disposades a demanar-ho i perquè el relat que es desprèn de les interlocutòries de García Castellón fa pensar que estarà disposat a acceptar-ho.
Ara bé, la decisió de presó preventiva s'ha de justificar. Durant els quatre anys d'instrucció no s'ha acordat, i afirmar ara que és necessària una mesura així és una decisió controvertida. El jutge hauria d'argumentar que hi ha risc de reiteració delictiva, difícil de sostenir tenint en compte el moment polític de l'independentisme. Un altre requisit és el de destrucció de proves, inexistent quatre anys després dels fets. Per últim, el jutge podria intentar agafar-se al risc de fugida, tenint en compte que hi ha implicats en Tsunami que ja són a l'exili, però també és cert que els encausats que resideixen a Catalunya hi tenen arrelament i no n'han marxat en els darrers anys.
Els terminis són incerts i hi ha molts condicionants que fan difícils els pronòstics. Tant la Fiscalia com la defensa han impugnat les últimes imputacions i la tesi del terrorisme -requisit perquè l'Audiència Nacional mantingui la competència sobre el cas-, i en algun moment la sala d'apel·lacions s'haurà de pronunciar. Si cau el terrorisme, com defensa el ministeri fiscal, el cas passarà als jutjats Barcelona. Si no, continuarà a Madrid. També està en marxa recusacions contra García Castellón per manca d'imparcialitat després que qüestionés públicament la constitucionalitat de la llei d'amnistia. Mentrestant, el Congrés debatrà la presa en consideració de la norma el dia 12 de desembre.
Mentre l'amnistia es tramita al Congrés, ja hi ha les primeres conseqüències. El judici pels talls a la via de l'AVE l'any 2018 s'ha suspès, a l'espera de veure com queda la norma. En canvi, ara com ara, els CDR de l'operació Judes, també acusats per terrorisme, aniran a judici amb penes de fins a 27 anys de presó. Encara no hi ha data per a la vista oral i no es preveu una condemna abans que la llei entri en vigor. De la literalitat del text, se'n desprèn que haurien de poder-s'hi acollir, però els advocats defensors avisen que els jutges tenen marge de maniobra per intentar deixar-los-en fora.
Ara bé, segons diferents fonts jurídiques consultades per Nació, difícilment García Castellón citarà a declarar els encausats mentre el Tribunal Suprem no decideixi si es queda la causa del Tsunami. La setmana passada, l'instructor va demanar a la sala segona -que presideix Manuel Marchena- que assumís la carpeta de Tsunami perquè hi ha implicats dirigents que estan aforats, com ara Carles Puigdemont. Fonts del Suprem recorden que la sala encara no ha decidit ni tan sols si admet a tràmit la petició. Fins que no es resolgui això, és complicat que el jutge instructor faci el pas de prendre declaració als investigats, malgrat que sí que ha estat fent moviments per la investigació.
El posicionament del Suprem serà rellevant, tant si es queda la causa com si no, per si fa alguna valoració sobre la investigació i el suposat "terrorisme" que ni la Fiscalia ni les defenses veuen per enlloc. En tot cas, encara que la causa vagi al Suprem o continui a l'Audiència Nacional, arribarà un moment que es produiran citacions perquè els encausats donin explicacions davant del jutge. Quan això passi hi haurà risc de presó, perquè hi haurà acusacions disposades a demanar-ho i perquè el relat que es desprèn de les interlocutòries de García Castellón fa pensar que estarà disposat a acceptar-ho.
Ara bé, la decisió de presó preventiva s'ha de justificar. Durant els quatre anys d'instrucció no s'ha acordat, i afirmar ara que és necessària una mesura així és una decisió controvertida. El jutge hauria d'argumentar que hi ha risc de reiteració delictiva, difícil de sostenir tenint en compte el moment polític de l'independentisme. Un altre requisit és el de destrucció de proves, inexistent quatre anys després dels fets. Per últim, el jutge podria intentar agafar-se al risc de fugida, tenint en compte que hi ha implicats en Tsunami que ja són a l'exili, però també és cert que els encausats que resideixen a Catalunya hi tenen arrelament i no n'han marxat en els darrers anys.
Els terminis són incerts i hi ha molts condicionants que fan difícils els pronòstics. Tant la Fiscalia com la defensa han impugnat les últimes imputacions i la tesi del terrorisme -requisit perquè l'Audiència Nacional mantingui la competència sobre el cas-, i en algun moment la sala d'apel·lacions s'haurà de pronunciar. Si cau el terrorisme, com defensa el ministeri fiscal, el cas passarà als jutjats Barcelona. Si no, continuarà a Madrid. També està en marxa recusacions contra García Castellón per manca d'imparcialitat després que qüestionés públicament la constitucionalitat de la llei d'amnistia. Mentrestant, el Congrés debatrà la presa en consideració de la norma el dia 12 de desembre.
Tsunami encaixa a l'amnistia?
L'instructor maniobra per fer encaixar Tsunami en els supòsits que queden exclosos de l'amnistia. Per això intenta vincular el turista mort al Prat amb les protestes, i posa el focus en els policies amb lesions greus en les accions d'aquells dies. Alhora,mira d'involucrar la Unió Europea a la causa, relacionant el delicte de terrorisme amb el dret europeu. Diverses fonts jurídiques ho interpreten com la manera de nodrir una futura qüestió prejudicial al Tribunal de Luxemburg, i que siguin els tribunals europeus els que s'hagin de pronunciar. L'amnistia preveu que, en aquelles causes que se'n beneficiïn, el jutge hagi d'aixecar tant les ordres de detenció com les mesures cautelars -la presó preventiva, per exemple- que hi pugui haver actives, encara que hi hagi recursos o preguntes a Europa.Mentre l'amnistia es tramita al Congrés, ja hi ha les primeres conseqüències. El judici pels talls a la via de l'AVE l'any 2018 s'ha suspès, a l'espera de veure com queda la norma. En canvi, ara com ara, els CDR de l'operació Judes, també acusats per terrorisme, aniran a judici amb penes de fins a 27 anys de presó. Encara no hi ha data per a la vista oral i no es preveu una condemna abans que la llei entri en vigor. De la literalitat del text, se'n desprèn que haurien de poder-s'hi acollir, però els advocats defensors avisen que els jutges tenen marge de maniobra per intentar deixar-los-en fora.