19
de novembre
de
2023, 08:16
Actualitzat:
8:16h
Alerta Solidària s'encarrega de la defensa de bona part dels activistes de base perseguits pel procés sobiranista, entre d'altres els CDR acusats de "terrorisme" i a les portes de judici a l'Audiència Nacional, i compta amb una llarga trajectòria en la lluita antirepressiva. Fa anys que veuen amb desconfiança la possibilitat d'una llei d'amnistia i aquesta sensació no ha canviat un cop coneguda la proposició de llei pactada pel PSOE i els independentistes. L'aprofitaran per afavorir els represaliats, però sostenen que no és una victòria política.
El portaveu d'Alerta Solidària, Martí Majoral, detalla els riscos del text, que aquesta setmana ha començat la tramitació al Congrés. En clau política, sosté que contribueix a la desmobilització del moviment. En clau jurídica, l'organització de l'Esquerra Independentista veu escletxes en el redactat que donen massa marge d'interpretació als jutges. Aquest diumenge al migdia ho explicaran en un acte al Casal Independentista de Sabadell.
Alerta Solidària sempre ha vist amb recel l'amnistia. Un cop coneguda la proposició de llei, canvia el seu punt de vista?
La crítica que fem des de fa quatre anys té plena vigència. Per poc que la llei d'amnistia beneficiï els represaliats independentistes serà benvinguda, però la crítica que fèiem quan se'n va començar a parlar és que podia ser un parany més per fer-nos desistir dels carrers, que ens distrauria. La llei d'amnistia imposa un relat que desincentiva, desorienta i causa més desencís en aquells independentistes que, sense deixar de ser-ho, s'ha desmobilitzat.
Des d'un punt de vista polític, què no els agrada de la llei?
L'acord amb l'Estat en un moment de debilitat. Hi ha hagut altres processos d'alliberament nacional en què les lleis d'amnistia s'aconsegueixen en un moment de força de la minoria nacional que vol alliberar-se, i l'estat acaba arribant a un acord en què un dels punts és l'amnistia. Un exemple clar és el de Nova Caledònia. Allà hi va haver un conflicte molt dur i uns esdeveniments molt puntuals que van afavorir, en plena campanya electoral de les presidencials franceses, que la causa canac es posés sobre la taula. L'estat francès va fer un acord general que incloïa un referèndum, l'amnistia, reconeixement del poble canac... En aquell moment, el torcebraç estava equilibrat.
Aquí, l'amnistia s'ha negociat en una posició de debilitat?
Totalment, una debilitat autoimposada. La mobilització és el camí, però des dels governs d'ERC i Junts s'ha propiciat el contrari. Aquest autoimposar-nos deixar el carrer i pactar amb qui ens reprimeix no té sentit. No diem que, arribat un punt, no s'hagi de negociar, o que les amnisties siguin sempre dolentes, però ens hem posat en una situació de claudicació que ha deixat tirada molta gent. Aquí es va començar a parlar de l'amnistia quan anàvem de retirada, quan les institucions abandonàvem la unilateralitat i es començava a negociar. Ja vam veure aleshores que ens encaminàvem cap a una amnistia que no tenia res a veure amb aquelles que són políticament positives. L'amnistia, ara, suposa un punt i a part.
La llei d'amnistia no reconeix el dret a l'autodeterminació.
No, ja dèiem que no passaria. No estem a Nova Caledònia a finals dels 90, ni això és la resolució del conflicte irlandès. La llei d'amnistia actual contribueix a la visió que el conflicte es troba en vies de resolució, en l'àmbit internacional. La possibilitat que determinades causes s'arxivin al Tribunal Europeu de Drets Humans tampoc ens afavoreix. L'Estat també hi surt guanyant. L'independentisme hi guanya, perquè alguns represaliats deixaran de patir, però l'Estat també se surt amb la seva.
La paradoxa és que l'independentisme s'ha desmobilitzat als carrers, però els partits independentistes tenen la clau de la governabilitat a l'Estat.
Sí, però s'ha imposat la visió més pragmàtica. Ens hem situat en una posició de debilitat i ara no es podien aconseguir compromisos sobre l'autodeterminació. Però es podien aconseguir altres coses per deixar la legislatura molt més oberta. Junts diu en qualsevol moment farà saltar pels aires el govern. Bé, segur que els primers pressupostos són a la cantonada i l'amnistia encara no s'haurà aplicat, per tant els primers mesos d'estabilitat ja hi són. Junts diu que ha aconseguit que Europol retiri l'independentisme de la catalogació de terrorisme. Això no és així. Fa referència a un informe que no se'l llegeix ningú. L'Europol no ha catalogat mai l'independentisme com a terrorisme. Si això fos així, ho haguéssim tingut tot més complicat, i els exiliats els primers. Es venen victòries que no ho són.
L'amnistia no és una victòria?
Políticament, no.
En clau jurídica, quines mancances o escletxes veuen a la llei?
Hi ha aspectes ambigus i en aquesta ambigüitat hi ha el perill. La darrera interpretació la tindran els tribunals, que hauran de veure si determinades causes entren o no entren. Hi ha aspectes de la llei que donen massa marge de maniobra als jutges, que no són gaire favorables a l'amnistia. Hi ha manca de concreció en alguns delictes, el redactat de la llei és rocambolesc en alguns punts, fa una construcció estranya.
Es podria concretar més la llei per no deixar marge als jutges?
Sí, hi ha marge de millora. Ara comença la tramitació al Congrés i es poden presentar esmenes. Políticament, ja s'han generat una sèrie de conseqüències, amb el marc d'acord i l'exposició de motius, però ara s'ha de portar a la pràctica. Li poso un exemple: nosaltres estàvem en contra de fer un nou Estatut, perquè volem la independència. Però un cop s'aprova la nova llei, que dona més poder a l'autonomia de Catalunya, nosaltres la defensem en contra de les retallades. Farem el mateix amb l'amnistia.
Alerta Solidària porta la defensa de molts activistes de base. Poden estar tranquils davant la llei d'amnistia?
No poden estar tranquils al 100%. Ho haurem de mirar cas per cas, però tal com està redactada la llei entren en l'amnistia les mobilitzacions independentistes per una sèrie de delictes. Si ets un encausat per una mobilització independentista per aquests delictes pots estar més tranquil. Però si estàs encausat per uns altres delictes, no pots estar tan tranquil. El més delicat és discernir què és una mobilització independentista i en quin supòsit de la llei pots quedar amnistiat.
No queda clar?
La manifestació de l'11 de setembre és clar que és una mobilització independentista, però ¿què passa en una mobilització contra un partit espanyolista que crida a suprimir l'autonomia? Podem entendre que el marc és el procés, però aquella mobilització estricta potser es pot catalogar com a antifeixista o de qualsevol altra mena, i un jutge pot dir que no té res a veure amb el procés. Aquí tenim un problema. Nosaltres batallarem perquè s'interpreti la llei de la manera més àmplia possible, perquè hi càpiguen el nombre més gran de delictes i de supòsits possible.
El cas dels CDR de l'operació Judes i el delicte de terrorisme queda ben lligat?
Pensem que no queda gaire ben lligat. Veient l'esperit de la llei, el context i les declaracions de la llei, han d'entrar i hi ha una alta probabilitat de ser així. Però quan veiem les excepcions que es preveuen a la llei, el redactat és estrany. No entenem quin sentit té fer aquest redactat. Només hi ha dos casos de terrorisme: el de Tsunami Democràtic i el del 23-S. Si es volen amnistiar aquests dos casos, es podia fer un redactat molt més senzill. Els CDR del 23-S han d'entrar, però el redactat d'ara dona peu a possibles maniobres per parar-nos els peus.
En quin sentit?
L'aspecte clau és la voluntat del jutge a l'hora d'interpretar la llei d'amnistia. Si es diu que cal una sentència ferma -no en tenim-, entrem en una cursa temporal. L'Audiència Nacional seria capaç d'aconseguir una sentència ferma abans que la llei entri en vigor? És altament improbable, però obre la possibilitat de posar traves a la llei i, en paral·lel, s'acceleri la causa dels CDR. En un sentit general, la llei permet encabir molts supòsits i que molta gent hi entri, però hi ha redactats que es podrien haver fet d'una altra manera per deixar-ho clar, per exemple excloent els casos de terrorisme amb morts.
Són contraris a l'amnistia dels policies de l'1-O?
Som crítics pel fet que es posi al mateix sac els delictes comesos per gent en exercici dels seus drets fonamentals, en el marc de reivindicacions i protestes contra sentències que ens han allunyat del dret a l'autodeterminació, i també els policies que s'han excedit en l'exercici de les seves funcions. No és equilibrat i no és just, i no es pot comparar una cosa amb l'altra. Els policies compten amb els seus propis mecanismes d'amnistia: tenen un sistema judicial que els amnistia cada dia i un corporativisme policial que els amnistia cada dia. No és acceptable el discurs de "com que uns sí, els altres també".
Passaria el filtre del Tribunal Constitucional una llei d'amnistia sense els policies?
Jo crec que sí. L'article que es refereix als policies és un de sol, que no especifica gaire cosa i és molt obert per a una interpretació a favor d'ells. Si l'objectiu és normalitzar la situació, el retrobament i la concòrdia, cal recordar que no hi ha un conflicte per aquells policies. No cal incloure'ls perquè torni la "normalitat".
Abans parlava de les esmenes. Cap on haurien d'anar?
Cap a clarificar el redactat de la llei i reduir el marge d'interpretació als jutges.
Es diu que l'amnistia posa el "comptador a zero". La repressió continuarà?
Sí. El que no sabem és el grau d'intensitat de les mobilitzacions independentistes que tindrem a partir d'ara. Abans del procés ja hi havia repressió cap a l'independentisme, com a Alerta Solidària i abans com a Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans. La repressió continuarà, com passa amb el dret a l'habitatge, els col·lectius feministes... La pregunta és: amb la llei d'amnistia ja no hi haurà Pegasus? No hi haurà infiltrats? Els periodistes que atribuïen comptes a Suïssa a determinats polítics, ho deixaran de fer? Es derogarà la llei mordassa? Els policies deixaran d'anar mal identificats? Tot això continuarà vigent.
El portaveu d'Alerta Solidària, Martí Majoral, detalla els riscos del text, que aquesta setmana ha començat la tramitació al Congrés. En clau política, sosté que contribueix a la desmobilització del moviment. En clau jurídica, l'organització de l'Esquerra Independentista veu escletxes en el redactat que donen massa marge d'interpretació als jutges. Aquest diumenge al migdia ho explicaran en un acte al Casal Independentista de Sabadell.
Alerta Solidària sempre ha vist amb recel l'amnistia. Un cop coneguda la proposició de llei, canvia el seu punt de vista?
La crítica que fem des de fa quatre anys té plena vigència. Per poc que la llei d'amnistia beneficiï els represaliats independentistes serà benvinguda, però la crítica que fèiem quan se'n va començar a parlar és que podia ser un parany més per fer-nos desistir dels carrers, que ens distrauria. La llei d'amnistia imposa un relat que desincentiva, desorienta i causa més desencís en aquells independentistes que, sense deixar de ser-ho, s'ha desmobilitzat.
Des d'un punt de vista polític, què no els agrada de la llei?
L'acord amb l'Estat en un moment de debilitat. Hi ha hagut altres processos d'alliberament nacional en què les lleis d'amnistia s'aconsegueixen en un moment de força de la minoria nacional que vol alliberar-se, i l'estat acaba arribant a un acord en què un dels punts és l'amnistia. Un exemple clar és el de Nova Caledònia. Allà hi va haver un conflicte molt dur i uns esdeveniments molt puntuals que van afavorir, en plena campanya electoral de les presidencials franceses, que la causa canac es posés sobre la taula. L'estat francès va fer un acord general que incloïa un referèndum, l'amnistia, reconeixement del poble canac... En aquell moment, el torcebraç estava equilibrat.
"L'independentisme ha negociat l'amnistia des d'una debilitat autoimposada"
Aquí, l'amnistia s'ha negociat en una posició de debilitat?
Totalment, una debilitat autoimposada. La mobilització és el camí, però des dels governs d'ERC i Junts s'ha propiciat el contrari. Aquest autoimposar-nos deixar el carrer i pactar amb qui ens reprimeix no té sentit. No diem que, arribat un punt, no s'hagi de negociar, o que les amnisties siguin sempre dolentes, però ens hem posat en una situació de claudicació que ha deixat tirada molta gent. Aquí es va començar a parlar de l'amnistia quan anàvem de retirada, quan les institucions abandonàvem la unilateralitat i es començava a negociar. Ja vam veure aleshores que ens encaminàvem cap a una amnistia que no tenia res a veure amb aquelles que són políticament positives. L'amnistia, ara, suposa un punt i a part.
La llei d'amnistia no reconeix el dret a l'autodeterminació.
No, ja dèiem que no passaria. No estem a Nova Caledònia a finals dels 90, ni això és la resolució del conflicte irlandès. La llei d'amnistia actual contribueix a la visió que el conflicte es troba en vies de resolució, en l'àmbit internacional. La possibilitat que determinades causes s'arxivin al Tribunal Europeu de Drets Humans tampoc ens afavoreix. L'Estat també hi surt guanyant. L'independentisme hi guanya, perquè alguns represaliats deixaran de patir, però l'Estat també se surt amb la seva.
"L'independentisme hi guanya, amb l'amnistia, però l'Estat també se surt amb la seva"
La paradoxa és que l'independentisme s'ha desmobilitzat als carrers, però els partits independentistes tenen la clau de la governabilitat a l'Estat.
Sí, però s'ha imposat la visió més pragmàtica. Ens hem situat en una posició de debilitat i ara no es podien aconseguir compromisos sobre l'autodeterminació. Però es podien aconseguir altres coses per deixar la legislatura molt més oberta. Junts diu en qualsevol moment farà saltar pels aires el govern. Bé, segur que els primers pressupostos són a la cantonada i l'amnistia encara no s'haurà aplicat, per tant els primers mesos d'estabilitat ja hi són. Junts diu que ha aconseguit que Europol retiri l'independentisme de la catalogació de terrorisme. Això no és així. Fa referència a un informe que no se'l llegeix ningú. L'Europol no ha catalogat mai l'independentisme com a terrorisme. Si això fos així, ho haguéssim tingut tot més complicat, i els exiliats els primers. Es venen victòries que no ho són.
"Políticament, l'amnistia no és una victòria"
L'amnistia no és una victòria?
Políticament, no.
En clau jurídica, quines mancances o escletxes veuen a la llei?
Hi ha aspectes ambigus i en aquesta ambigüitat hi ha el perill. La darrera interpretació la tindran els tribunals, que hauran de veure si determinades causes entren o no entren. Hi ha aspectes de la llei que donen massa marge de maniobra als jutges, que no són gaire favorables a l'amnistia. Hi ha manca de concreció en alguns delictes, el redactat de la llei és rocambolesc en alguns punts, fa una construcció estranya.
Es podria concretar més la llei per no deixar marge als jutges?
Sí, hi ha marge de millora. Ara comença la tramitació al Congrés i es poden presentar esmenes. Políticament, ja s'han generat una sèrie de conseqüències, amb el marc d'acord i l'exposició de motius, però ara s'ha de portar a la pràctica. Li poso un exemple: nosaltres estàvem en contra de fer un nou Estatut, perquè volem la independència. Però un cop s'aprova la nova llei, que dona més poder a l'autonomia de Catalunya, nosaltres la defensem en contra de les retallades. Farem el mateix amb l'amnistia.
"Hi ha aspectes ambigus en la llei d'amnistia: hi manca concreció en alguns delictes i el redactat és rocambolesc"
Alerta Solidària porta la defensa de molts activistes de base. Poden estar tranquils davant la llei d'amnistia?
No poden estar tranquils al 100%. Ho haurem de mirar cas per cas, però tal com està redactada la llei entren en l'amnistia les mobilitzacions independentistes per una sèrie de delictes. Si ets un encausat per una mobilització independentista per aquests delictes pots estar més tranquil. Però si estàs encausat per uns altres delictes, no pots estar tan tranquil. El més delicat és discernir què és una mobilització independentista i en quin supòsit de la llei pots quedar amnistiat.
No queda clar?
La manifestació de l'11 de setembre és clar que és una mobilització independentista, però ¿què passa en una mobilització contra un partit espanyolista que crida a suprimir l'autonomia? Podem entendre que el marc és el procés, però aquella mobilització estricta potser es pot catalogar com a antifeixista o de qualsevol altra mena, i un jutge pot dir que no té res a veure amb el procés. Aquí tenim un problema. Nosaltres batallarem perquè s'interpreti la llei de la manera més àmplia possible, perquè hi càpiguen el nombre més gran de delictes i de supòsits possible.
"Els CDR del 23-S han d'entrar a l'amnistia, però el redactat dona peu a maniobres per parar-nos els peus"
El cas dels CDR de l'operació Judes i el delicte de terrorisme queda ben lligat?
Pensem que no queda gaire ben lligat. Veient l'esperit de la llei, el context i les declaracions de la llei, han d'entrar i hi ha una alta probabilitat de ser així. Però quan veiem les excepcions que es preveuen a la llei, el redactat és estrany. No entenem quin sentit té fer aquest redactat. Només hi ha dos casos de terrorisme: el de Tsunami Democràtic i el del 23-S. Si es volen amnistiar aquests dos casos, es podia fer un redactat molt més senzill. Els CDR del 23-S han d'entrar, però el redactat d'ara dona peu a possibles maniobres per parar-nos els peus.
En quin sentit?
L'aspecte clau és la voluntat del jutge a l'hora d'interpretar la llei d'amnistia. Si es diu que cal una sentència ferma -no en tenim-, entrem en una cursa temporal. L'Audiència Nacional seria capaç d'aconseguir una sentència ferma abans que la llei entri en vigor? És altament improbable, però obre la possibilitat de posar traves a la llei i, en paral·lel, s'acceleri la causa dels CDR. En un sentit general, la llei permet encabir molts supòsits i que molta gent hi entri, però hi ha redactats que es podrien haver fet d'una altra manera per deixar-ho clar, per exemple excloent els casos de terrorisme amb morts.
Són contraris a l'amnistia dels policies de l'1-O?
Som crítics pel fet que es posi al mateix sac els delictes comesos per gent en exercici dels seus drets fonamentals, en el marc de reivindicacions i protestes contra sentències que ens han allunyat del dret a l'autodeterminació, i també els policies que s'han excedit en l'exercici de les seves funcions. No és equilibrat i no és just, i no es pot comparar una cosa amb l'altra. Els policies compten amb els seus propis mecanismes d'amnistia: tenen un sistema judicial que els amnistia cada dia i un corporativisme policial que els amnistia cada dia. No és acceptable el discurs de "com que uns sí, els altres també".
"No és just posar al mateix sac l'exercici de drets fonamentals i els policies que s'han excedit"
Passaria el filtre del Tribunal Constitucional una llei d'amnistia sense els policies?
Jo crec que sí. L'article que es refereix als policies és un de sol, que no especifica gaire cosa i és molt obert per a una interpretació a favor d'ells. Si l'objectiu és normalitzar la situació, el retrobament i la concòrdia, cal recordar que no hi ha un conflicte per aquells policies. No cal incloure'ls perquè torni la "normalitat".
Abans parlava de les esmenes. Cap on haurien d'anar?
Cap a clarificar el redactat de la llei i reduir el marge d'interpretació als jutges.
Es diu que l'amnistia posa el "comptador a zero". La repressió continuarà?
Sí. El que no sabem és el grau d'intensitat de les mobilitzacions independentistes que tindrem a partir d'ara. Abans del procés ja hi havia repressió cap a l'independentisme, com a Alerta Solidària i abans com a Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans. La repressió continuarà, com passa amb el dret a l'habitatge, els col·lectius feministes... La pregunta és: amb la llei d'amnistia ja no hi haurà Pegasus? No hi haurà infiltrats? Els periodistes que atribuïen comptes a Suïssa a determinats polítics, ho deixaran de fer? Es derogarà la llei mordassa? Els policies deixaran d'anar mal identificats? Tot això continuarà vigent.