30
de setembre
del
2023
Actualitzat
el
02
d'octubre
a les
8:35h
No tothom està d'acord amb l'amnistia. El gruix de l'independentisme ha situat aquesta demanda al centre de les negociacions per a la investidura de Pedro Sánchez, que un cop constatat el fracàs d'Alberto Núñez Feijóo intensificarà les converses amb ERC i Junts per intentar revalidar la Moncloa sense exhaurir terminis. Dins del moviment independentista, però, hi ha veus que de manera més o menys vehement s'han posicionat en contra d'una llei que, si s'acaba fent i a l'espera de veure'n tots els matisos, ha de contribuir a treure el conflicte dels tribunals, però que també pot facilitar el "blanqueig" de l'Estat a ulls d'Europa -Estrasburg ja estudia els recursos contra la sentència del Suprem- o apaivagar definitivament el conflicte.
El corrent central del moviment avala l'amnistia, però el suport no és unànime. Els principals partits -ERC i Junts- i entitats com Òmnium -que xifra en 1.432 els possibles beneficiats- són favorables a la mesura, tot i que adverteixen que ha de ser un punt de partida i que cal reconèixer, també, el dret a l'autodeterminació. En el marc de les negociacions, l'amnistia és imprescindible, mentre que el referèndum se situa com a objectiu a mitjà termini, durant la legislatura espanyola, malgrat que republicans i juntaires volen "concrecions" en aquest àmbit si Sánchez aspira a tenir els seus vots a la investidura. Altres actors com l'ANC o Alerta Solidària, i alguns activistes de base, són més reticents a una llei que tanqui la judicialització.
Un dels independentistes que està en contra de l'amnistia és Jordi Pesarrodona, exvicepresident de l'ANC inhabilitat per un delicte de desobediència greu per no haver impedit el referèndum de l'1-O quan era regidor d'ERC a Sant Joan de Vilatorrada. Fa tres anys que espera que l'Audiència de Barcelona resolgui el recurs contra la seva sentència. En declaracions a Nació, Pesarrodona argumenta que l'amnistia que s'està negociant és "parcial" i insisteix que ell va ser condemnat per delictes que no reconeix. "Jo no em sento reprimit, no m'agrada parlar de repressió, sinó de lluitadors per les llibertats nacionals", afirma. Segons ell, el debat sobre l'amnistia és "negociar engrunes" i la persecució només s'acabarà amb la independència.
Pesarrodona reconeix que la seva persecució és "suau" perquè no s'enfronta a pena de presó. Qui sí que té aquest risc és Pol Ramon, a qui la Fiscalia demana cinc anys de presó per les protestes per la inhabilitació de Quim Torra el setembre de 2020. Aquest proper 10 d'octubre va a judici, amb altres quatre encausats. Tot i l'amenaça d'una condemna que l'enviï a presó, Ramon tampoc està a favor de l'amnistia. "Divideix els represaliats; fa represaliats de primera i de segona, perquè en una amnistia no hi entraria tothom", sosté. Reconeix que, des d'un punt de vista d'humanitat, és positiu que la gent perseguida pugui viure millor sense l'espasa de Dàmocles de la repressió, però remarca que políticament és un "error".
Per aconseguir això caldria mobilització al carrer i unes institucions disposades a tensionar l'Estat. En aquest sentit, mantenen el posicionament que ja tenien el 2018, quan després dels fets de 2017 l'independentisme va començar a posar sobre la taula la necessitat d'una amnistia. "Ja vam dir que era un error estratègic, un element de confusió per calmar el carrer", recorda Majoral. Segons Alerta, en un procés d'alliberament nacional sempre hi ha un moment que l'estat ofereix una llei d'aquestes característiques. "Si l'independentisme l'accepta, és que hi ha coses a canvi", diu, i assegura que encara que acabi tirant endavant no s'acabarà la repressió. "D'un conflicte d'alliberament nacional hem passat a un conflicte d'alliberament personal", conclou.
El corrent central del moviment avala l'amnistia, però el suport no és unànime. Els principals partits -ERC i Junts- i entitats com Òmnium -que xifra en 1.432 els possibles beneficiats- són favorables a la mesura, tot i que adverteixen que ha de ser un punt de partida i que cal reconèixer, també, el dret a l'autodeterminació. En el marc de les negociacions, l'amnistia és imprescindible, mentre que el referèndum se situa com a objectiu a mitjà termini, durant la legislatura espanyola, malgrat que republicans i juntaires volen "concrecions" en aquest àmbit si Sánchez aspira a tenir els seus vots a la investidura. Altres actors com l'ANC o Alerta Solidària, i alguns activistes de base, són més reticents a una llei que tanqui la judicialització.
Un dels independentistes que està en contra de l'amnistia és Jordi Pesarrodona, exvicepresident de l'ANC inhabilitat per un delicte de desobediència greu per no haver impedit el referèndum de l'1-O quan era regidor d'ERC a Sant Joan de Vilatorrada. Fa tres anys que espera que l'Audiència de Barcelona resolgui el recurs contra la seva sentència. En declaracions a Nació, Pesarrodona argumenta que l'amnistia que s'està negociant és "parcial" i insisteix que ell va ser condemnat per delictes que no reconeix. "Jo no em sento reprimit, no m'agrada parlar de repressió, sinó de lluitadors per les llibertats nacionals", afirma. Segons ell, el debat sobre l'amnistia és "negociar engrunes" i la persecució només s'acabarà amb la independència.
Pesarrodona reconeix que la seva persecució és "suau" perquè no s'enfronta a pena de presó. Qui sí que té aquest risc és Pol Ramon, a qui la Fiscalia demana cinc anys de presó per les protestes per la inhabilitació de Quim Torra el setembre de 2020. Aquest proper 10 d'octubre va a judici, amb altres quatre encausats. Tot i l'amenaça d'una condemna que l'enviï a presó, Ramon tampoc està a favor de l'amnistia. "Divideix els represaliats; fa represaliats de primera i de segona, perquè en una amnistia no hi entraria tothom", sosté. Reconeix que, des d'un punt de vista d'humanitat, és positiu que la gent perseguida pugui viure millor sense l'espasa de Dàmocles de la repressió, però remarca que políticament és un "error".
L'amnistia, una eina per "enterrar" el conflicte
Alerta Solidària també ha mostrat reserves amb l'amnistia, tot i que si finalment tira endavant miraran d'aprofitar-la. L'organització té dubtes sobre quin serà l'abast de la mesura i adverteix que l'Estat l'utilitzarà per "enterrar" el conflicte polític. El portaveu de l'entitat, Martí Majoral, argumenta que les amnisties serveixen per "superar etapes" i que malgrat que els partits independentistes intenten vendre que portarà associat el reconeixement del dret d'autodeterminació, això difícilment serà així. "No estem aquí, l'escenari ara és el de superació d'una etapa", apunta Majoral. Per l'organització, l'exemple a seguir és el de Nova Caledònia, citat per la CUP en aquest debat de política general. En aquell cas, amb el conflicte obert, l'amnistia va anar acompanyada d'un referèndum.Per aconseguir això caldria mobilització al carrer i unes institucions disposades a tensionar l'Estat. En aquest sentit, mantenen el posicionament que ja tenien el 2018, quan després dels fets de 2017 l'independentisme va començar a posar sobre la taula la necessitat d'una amnistia. "Ja vam dir que era un error estratègic, un element de confusió per calmar el carrer", recorda Majoral. Segons Alerta, en un procés d'alliberament nacional sempre hi ha un moment que l'estat ofereix una llei d'aquestes característiques. "Si l'independentisme l'accepta, és que hi ha coses a canvi", diu, i assegura que encara que acabi tirant endavant no s'acabarà la repressió. "D'un conflicte d'alliberament nacional hem passat a un conflicte d'alliberament personal", conclou.