22
de setembre
de
2023, 13:31
Actualitzat:
15:50h
El Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH) ha admès a tràmit els recursos contra la sentència de l'1-O, que va dictar el Tribunal Suprem l'any 2019. En l'escrit enviat a les parts, l'alt tribunal ha donat un termini de tres mesos -fins al 12 de gener- a Espanya perquè doni resposta a una sèrie de preguntes i determinar, així, si hi va haver vulneració de drets fonamentals, com denuncien els líders del procés. Es tracta de nou demandes -les de Carme Forcadell, Oriol Junqueras, Jordi Turull, Josep Rull, Joaquim Forn, Raül Romeva, Dolors Bassa, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart- que el tribunal ha agrupat en un sol procediment.
La causa de l'1-O, doncs, entra en l'etapa més esperada per als dirigents independentistes, que des que va començar la repressió van posar la mirada en la justícia europea per mirar de desmuntar l'ofensiva judicial de l'Estat. Fa tot just un any que els últims presos -Junqueras, Romeva i Forcadell- van presentar els recursos, que ara han estat admesos a tràmit després d'un "examen preliminar" el passat 19 de setembre. La sentència, però, encara trigarà. Abans, Espanya té tres mesos per respondre sis preguntes relacionades amb les vulneracions de drets que denuncien els independentistes.
L'alt tribunal demana al govern espanyol -l'Advocacia de l'Estat- que presenti "observacions escrites" sobre les vulneracions denunciades. Concretament, ha d'explicar si el Suprem va fer una "interpretació imprevisible o extensiva" del delicte de sedició, en contra del que estableix l'article 7 del Conveni Europeu dels Drets Humans. Els líders del procés consideren que els fets de 2017 no podien ser castigats amb un delicte de sedició i que el Suprem va fer una interpretació extensiva d'aquest delicte per tal de fer-hi encaixar la convocatòria del referèndum o les manifestacions d'aquelles setmanes.
En la mateixa línia, el TEDH també demana a l'Estat que expliqui si les condemnes van ser per actuacions que s'emmarquen en l'exercici del dret de reunió i manifestació. Els dirigents independentistes apunten que van convocar i participar manifestacions pacífiques que no poden ser considerades un delicte, tal com estableixen els articles 10 i 11 del Conveni Europeu dels Drets Humans. Espanya també haurà de concretar si l'empresonament dels independentistes va vulnerar el seu dret a la llibertat i el dret al jutge predeterminat per la llei.
El tribunal europeu vol saber si s'ha vulnerat l'article 18 del Conveni, és a dir, si la sentència del procés tenia com a finalitat restringir drets més enllà del cas concret de l'1-O. En altres paraules, si pretenia tenir un efecte dissuasiu sobre l'exercici del dret de manifestació o reunió.
Tot això ho haurà de tenir en compte l'Estat a l'hora de respondre les preguntes plantejades per l'alt tribunal europeu. L'admissió a tràmit arriba també en plenes negociacions per a la investidura de Pedro Sánchez, que giren al voltant d'una hipotètica amnistia que posi fi a la repressió derivada del procés.
La causa de l'1-O, doncs, entra en l'etapa més esperada per als dirigents independentistes, que des que va començar la repressió van posar la mirada en la justícia europea per mirar de desmuntar l'ofensiva judicial de l'Estat. Fa tot just un any que els últims presos -Junqueras, Romeva i Forcadell- van presentar els recursos, que ara han estat admesos a tràmit després d'un "examen preliminar" el passat 19 de setembre. La sentència, però, encara trigarà. Abans, Espanya té tres mesos per respondre sis preguntes relacionades amb les vulneracions de drets que denuncien els independentistes.
L'alt tribunal demana al govern espanyol -l'Advocacia de l'Estat- que presenti "observacions escrites" sobre les vulneracions denunciades. Concretament, ha d'explicar si el Suprem va fer una "interpretació imprevisible o extensiva" del delicte de sedició, en contra del que estableix l'article 7 del Conveni Europeu dels Drets Humans. Els líders del procés consideren que els fets de 2017 no podien ser castigats amb un delicte de sedició i que el Suprem va fer una interpretació extensiva d'aquest delicte per tal de fer-hi encaixar la convocatòria del referèndum o les manifestacions d'aquelles setmanes.
En la mateixa línia, el TEDH també demana a l'Estat que expliqui si les condemnes van ser per actuacions que s'emmarquen en l'exercici del dret de reunió i manifestació. Els dirigents independentistes apunten que van convocar i participar manifestacions pacífiques que no poden ser considerades un delicte, tal com estableixen els articles 10 i 11 del Conveni Europeu dels Drets Humans. Espanya també haurà de concretar si l'empresonament dels independentistes va vulnerar el seu dret a la llibertat i el dret al jutge predeterminat per la llei.
El tribunal europeu vol saber si s'ha vulnerat l'article 18 del Conveni, és a dir, si la sentència del procés tenia com a finalitat restringir drets més enllà del cas concret de l'1-O. En altres paraules, si pretenia tenir un efecte dissuasiu sobre l'exercici del dret de manifestació o reunió.
A Europa, sis anys després
Fa sis anys dels fets del procés, quatre de la sentència del Suprem i tres que Cuixart va posar la primera demanda contra la sentència de l'1-O a Estrasburg. Ara, amb l'admissió a tràmit, comença un procediment que no serà curt. En tot aquest temps, el TEDH ja havia admès demandes per vulneració de drets polítics d'alguns dels presos, però ara començarà a analitzar la sentència de la sala segona del Suprem. També en aquests anys, els presos han estat condemnats i indultats pel govern espanyol, i s'han beneficiat -no tots- d'una reforma del codi penal que en alguns casos ha comportat l'extinció de la pena per la desaparició del delicte de sedició.Tot això ho haurà de tenir en compte l'Estat a l'hora de respondre les preguntes plantejades per l'alt tribunal europeu. L'admissió a tràmit arriba també en plenes negociacions per a la investidura de Pedro Sánchez, que giren al voltant d'una hipotètica amnistia que posi fi a la repressió derivada del procés.