Sánchez ja és president: els reptes immediats més enllà de l'amnistia

Sense ensurts i complint el guió previst -perquè les manifestacions a l'entorn al Congrés dels Diputats dels últims dos dies no han alterat el debat d'investidura-, Pedro Sánchez ha estat reelegit a la primera votació. El líder socialista ha recaptat 179 vots, que li permeten encetar un altre mandat. Amb l'excepció de PP, Vox i UPN, el president espanyol compta amb l'aval d'una majoria parlamentària que no serà senzilla de gestionar. La legislatura, marcada per la tramitació de la llei d'amnistia, exigirà a Sánchez capacitat de contorsió per atendre les exigències dels nacionalistes i sobiranistes catalans i bascos, que li prometen estabilitat si compleix els compromisos signats en les últimes setmanes. 

El cap de files del PSOE transita per terreny desconegut, perquè a diferència de l'anterior legislatura necessita tots els vots per assegurar-se la governabilitat, i ja no té el comodí de Ciutadans. Haurà d'harmonitzar els compromisos amb Carles Puigdemont i Oriol Junqueras en plena rivalitat entre Junts i ERC, de la mateixa manera que li pertocarà fer equilibris en la competició entre Bildu i el PNB, amb eleccions basques a l'horitzó. Tot plegat, amb les dretes omplint d'esculls el camí per les concessions a l'independentisme i el sector conservador de la judicatura en peu de guerra. Aquestes són les prioritats que haurà d'atendre l'inquilí de la Moncloa.
 

Un govern sense Podem

La formació de Ione Belarra i Irene Montero va anunciar aquest dimecres que s'escindirà del grup parlamentari de Sumar quan es confirmi que no tindran presència al govern de coalició. Les dues ministres de Podem han seguit el debat d'investidura sense mantenir contacte amb Yolanda Díaz, que aquest dimecres insistia que el feminisme que defensa no es redueix a un ministeri, referència velada a Montero. Podem i Sumar han trencat definitivament i a Sánchez ja li està bé, sempre que les diputades de la formació lila no torpedinin la majoria parlamentària. Dels cinc ministeris que li pertoquen a Sumar -inclosa la vicepresidència de Díaz- és segur que la seva líder assumirà Treball. Els comuns tindran cartera i el nom més ben perfilat és el d'Ernest Urtasun. El PSC també tindran quota de poder més enllà de Miquel Iceta, ara al Ministeri de Cultura.
 

Gestionar Puigdemont

La primera jornada del debat d'investidura va evidenciar que Junts es troba incòmode quan Sánchez desplega el discurs que els pactes amb l'independentisme serveixen per anestesiar el que va ser el procés i obrir una etapa de "retrobament total" a Catalunya. El viratge a la negociació de Puigdemont implica conviure amb la interpretació socialista del moment. Tot i la pirotècnica discursiva de Míriam Nogueras al Congrés -que veus de l'executiva qualificaven a Nació de "teatre"-, la seva formació ha votat "sí" aquest dijous, sense plantejar-se una abstenció que hauria endarrerit l'elecció de Sánchez 48 hores. 

Junts vol que el president espanyol entengui la transcendència del seu gir i li faciliti un aterratge suau al pragmatisme. D'aquí les advertències a Sánchez durant el debat, instant-lo a no "temptar" la sort. Nogueras va referir-se en tot moment a la necessitat de complir l'acord polític signat a Brussel·les -amb un relat del conflicte que satisfà Waterloo-, però va evitar les referències al preàmbul de la llei d'amnistia, amb un vocabulari que satisfà més el PSOE. La relació entre socialistes i juntaires té complexitat interpretativa, però tindrà recorregut sostingut, perquè la llei d'amnistia necessita temps per ser aplicada. Els primers moviments, abans de finals d'any amb l'obertura del marc de discussió del conflicte polític.
 

Rodalies i finançament

Mentre la negociació amb Puigdemont avança -hi haurà taules de diàleg paral·leles, perquè Junts i ERC han pactat diferents espais amb verificadors propis-, Junqueras i Pere Aragonès se centraran a exigir que el llistat de contraprestacions socials i econòmiques a canvi dels vots republicans es compleixin. Començant pel traspàs de Rodalies, que serà per fases i implica una tramitació tècnica no gens senzilla. Calen canvis a la llei ferroviària i dotació pressupostària, que volen temps abans que l'impacte de l'acord sigui percebut pel ciutadà que cada dia puja al tren.

En paral·lel, a Palau provaran d'avançar en la negociació d'un model de finançament que respecti la "singularitat" catalana. Aragonès va dir al Parlament la setmana passada que serà una de les prioritats per al 2024 i Sánchez ho tindrà sobre la taula quan es formalitzi el primer contacte entre presidents, entre novembre i desembre. El líder del PSOE sap que Junts també aspira a recaptar el 100% d'impostos -com reflecteix la discrepància escrita en l'acord polític amb Puigdemont-, però el pacte fiscal sembla ara mateix llunyà. La Moncloa s'ha compromès amb ERC a condonar part del deute del FLA -amb un estalvi de 16.300 milions per a la Generalitat-, una recepta que s'aplicarà en altres autonomies.
 

El soroll de les dretes i l'agror de la judicatura

Sánchez provarà d'alternar els compromisos amb l'independentisme amb el desplegament d'una agenda social i econòmica d'accent progressista. Ho va transmetre dimecres al debat d'investidura quan va contraposar les prioritats del PSOE -des de les polítiques d'igualtat fins a l'emergència clima- amb les retallades de drets dels governs autonòmics de PP i Vox. Sánchez va ser escadusser en nous anuncis -el més rellevant, la gratuïtat del transport públic per a joves i aturats-, però va marcar l'esquelet del camí vol recórrer amb Sumar.