Marta Rovira, secretària general d’ERC i portaveu adjunta de Junts pel Sí, ha assegurat aquesta tarda al Parlament que la declaració d’independència s’haurà de fer abans de les eleccions constituents, en el termini de divuit mesos que preveu el full de ruta. Rovira ha afegit que la declaració serà simultània a l’aprovació del paquet de lleis que constituiran la nova República, la llei de transitorietat, la de procés constituent i les de les estructures d’estat, com la que crearà la Hisenda pròpia i la seguretat social.
Rovira ha assenyalat que “hem d’implementar el mandat democràtic que se’ns ha donat” i que la manera en què això s’executi encara no està definit, però podria ser a través d’un article de la Llei de transitorietat o d’una proposició de llei. Ha evitat, en tot moment, esmentar el terme “unilateral”, i ha volgut evitar entrar en contradicció amb els posicionaments del president Carles Puigdemont sobre els terminis i la desconnexió.
Segons Rovira, l’aprovació de les tres lleis de desconnexió equival a una declaració d’independència, ja que per aprovar-les, cal ser un estat sobirà. Per això, l’aprovació de la Llei de transitorietat serà “simultània” a la declaració d’independència.
Marta Rovira diu que la independència serà abans de les eleccions constituents
La portaveu adjunta de Junts pel Sí evita el terme “unilateral” | Assegura que l'aprovació de la Llei de transitorietat serà simultània a la declaració
ARA A PORTADA
Publicat el 26 de gener de 2016 a les 19:34
Actualitzat el 26 de gener de 2016 a les 19:42
Et pot interessar
-
Política
Finalitza l'etapa de Pere Almeda al capdavant de l'Institut Ramon Llull
-
Política
Pilar Rahola creu que Junts està «obert a parlar de tot» si Feijóo s'allunya de Vox
-
Política
Sánchez manté l'oferta de diàleg a Junts malgrat la ruptura: «Seguirem aquesta estratègia fins al 2027»
-
Política
Illa anuncia l’inici de l’elaboració de la llei de l’Agència Catalana de Notícies
-
Política
El germà de Pedro Sánchez anirà a judici el 9 de febrer
-
Política
Illa alerta dels intents de «deslegitimar» la democràcia 50 anys després de la mort de Franco
