El discurs d'Artur Mas ha durat una hora i mitja i ha estat molt complert, començant per una valoració dels resultats electorals i constatant la negativa al diàleg per part del govern espanyol a l'hora d'afrontar el mandat democràtic sorgit del 27-S. La intervenció també ha comptat amb una enumeració exhaustiva dels objectius que ha de tenir el futur executiu i, finalment, ha arribat el missatge amb més càrrega històrica. En aquest punt, Mas ha desgranat una sèrie d'idees, d'aposta inequívoca per la independència.
"Arribats a la cruïlla, hem de triar entre subordinació i llibertat", ha proclamat Mas, tot afegint que "la subordinació és còmode, però té un cost; la llibertat és incòmode, perquè té un preu". La conclusió, segons el president en funcions, és que el poble de Catalunya ha de triar. Ha de triar "entre assumir el cost de la subordinació, o pagar el preu de la llibertat".
Que l'aposta d'Artur Mas és clarament la independència no només ho mostra el missatge amb què Junts pel Sí es va presentar a les eleccions, sinó el que ha dit aquest dilluns a l'hemicicle del Parlament de Catalunya. Els dubtes que podien sorgir arran de l'oposició d'alguns dels seus consellers a un pacte amb la CUP han quedat dissipats per les paraules de Mas.
El president en funcions ha combinat una aposta pel camí de la ruptura amb una aplanada del terreny per tal d'assolir un acord amb la Candidatura d'Unitat Popular. Curiosament, els únics consellers que Mas ha saludat abans de sortir del ple han estat Boi Ruiz i Felip Puig, els dos consellers vetats per la CUP.
Un treballador del Parlament seguint el discurs d'Artur Mas Foto: Adrià Costa
Aposta per un acord a curt termini
El discurs de Mas es pot interpretar com una aplanada de terreny pel pacte no només perquè no s'ha reivindicat a si mateix com la condició sine quanon per tal d'arribar a un acord, sinó també perquè ha apostat, implícitament, per no dilatar les converses. "No s'entendria de cap manera que tinguéssim un parlament plenament operatiu, com tenim, convivint amb un govern que deriva de l'anterior legislatura", ha assenyalat. Alhora, ha destacat que "una arrencada tan potent de legislatura requereix un govern a l'alçada dels reptes".
Ara bé, de la mateixa manera que Mas ha posat oli a l'engrenatge de la negociació, el president en funcions ha fet una advertència, tibant una vegada més de les metàfores marineres: "si no hi ha prou sintonia entre el timó i les veles, pot passar que l'embarcació tombi i no es pugui redreçar". Aquesta ha estat l'única alçada de to que ha adreçat a la CUP. En altres paraules, que si no hi ha entesa, el vaixell de la independència pot no arribar a port. Avís per a navegants però sense citar la convocatòria d'eleccions al març.
Crítica sense matisos a l'Estat
Si algú hagués quedat atrapat en una càmara de gel a finals del segle XX i es despertés aquesta setmana, segurament quedaria astorat amb la crítica que ha fet Artur Mas a la relació històrica de Catalunya amb les institucions espanyoles. Mas ha lamentat els "més de cent anys de camins intermitjos i de terceres vies, amb els seus llargs períodes dictatorials" que ha hagut d'aguantar Catalunya.
Però la crítica no ha estat només als esdeveniments del segle passat, sinó també als temps presents. Ja ho havia fet durant la primera part de la seva intervenció, però en l'últim tram, el de conclusió, ha sentenciat que "l'Estat no vol comprendre, vol destruir". Seguidament, ha assegurat que l'estat espanyol "es sent atacat, quan el que s'hauria de sentir és qüestionat".
Artur Mas, al ple d'investidura. Foto: Adrià Costa
Aclucada d'ull a la CUP
Que Mas ho està posant fàcil a la CUP, per tal d'arribar a un acord, no només es veu en la manca d'ultimàtum en el seu discurs, sinó en la sensibilitat social que ha mostrat quan ha descrit els objectius que ha de tenir el nou govern. Del que es tracta, ha afirmat, és de treballar per "un país que no deixa enrere ningú".
El president en funcions ha apostat per una reforma de la Renda Mínima d'Inserció que transiti cap a una renda mínima de ciutadania, tot i advertir que caldrà aplicar-ho "amb responsabilitat". Mas també ha apostat per combatre els desnonaments creant un parc públic d'habitatges i arribant a acords amb les entitats financeres per destinar habitatges buits a lloguer. En aquest punt, ha acusat l'estat espanyol de no afrontar el problema i de portar als tribunals l'impost sobre els pisos buits que havia aprovat la Generalitat.
La cita d'objectius que pot compartir la Candidatura d'Unitat Popular no s'ha acabat aquí. També ha parlat de donar resposta a l'onada de refugiats que arriben des de fa mesos a Europa, qualificant-ho de "repte" i "oportunitat". I, de tot plegat, se'n pot concloure que la voluntat de pacte hi és, i que s'està anant més lluny del que el sector més liberal en el terreny econòmic de Convergència hauria permès mai. La clau de volta final, la de qui ocuparà la presidència de la Generalitat si hi acaba havent acord, queda, de moment, suspesa en el temps. Qui sap si fins dijous.
Discurs íntegre d'Artur Mas que ha obert el debat d'investidura
[seguiment]107[/seguiment]
