Artur Mas al ple del Parlament. Foto: ACN
El líder de l'encara federació de Convergència i Unió (CiU) i president de la Generalitat, Artur Mas, ha parlat. Després de tota la crisi provocada per la decisió d'UDC de sortir del Govern, ahir, aquest dijous ha explicat: "És una separació per un tema de fons, no és per una rucada. Hi ha un tema de fons que s'ha de resoldre, tothom s'ha de posicionar, ells han decidit fer-ho en un sentit, i nosaltres en un altre." Sense acritud. Va ser bonic mentre va durar, ha vingut a dir. Però ja no hi ha projecte compartit. "Volem que sigui una separació amistosa", ha resumit.
Mas ha viscut avui una de les sessions de control més plàcides de la legislatura. Malgrat la tempesta a l'interior de CiU, se'l veia serè. I als seus quadres, eufòrics. El somni humit de Convergència, per fi, materialitzat. Per fi. Se'n feien creus. Mas, amb sobrietat institucional, ha guardat les formes. Ha agraït la tasca dels consellers d'Unió sortints, i ha explicat meridianament a tots els grups parlamentaris que "hi ha una discrepància de fons legítima sobre un tema de projecte. Un dels partits de la federació defensarà el Sí-Sí, i l'altre diu que no pot defensar només això".
No hi ha més cera que la que crema, per a Mas. Punt final a la història compartida per CDC i UDC. Estabilitat parlamentària d'aquí a final de la legislatura, separació amistosa. I, quant a la composició del futur Govern, tranquil·litat. "No es preocupi -li ha engaltat a Albert Rivera-. És un tema puntual que es resoldrà en molts pocs dies." Més avançada la sessió de control, ha explicat que no serà fins dilluns que anunciarà el nou Govern. Dissabte hi ha previst el que tothom presenta com el gran acte d'inici de la precampanya, a Molins de Rei (el Baix Llobregat). "Benvinguts al futur!", diu l'eslògan convergent. Més clar, impossible. I UDC, acostumada a viure a l'ombra, no podia aguantar tant claror de cop i volta.
Un monument per a Iceta
Mas ha insistit, al llarg de tota la sessió de control, a reclamar als partits unionistes que forcin el govern espanyol a autoritzar un referèndum perquè els catalans puguin expressar-se sobre el seu futur polític. Però ha estat quan s'ha dirigit a Miquel Iceta quan l'oratòria de Mas ha brillat amb el seu màxim esplendor.
Després que el socialista demanés a Mas de retornar la política catalana a l'escenari de reclamació del pacte fiscal, i augurant que Pedro Sánchez serà el nou president espanyol després de les eleccions previstes per a la tardor, li ha deixat anar: "Aquest Govern ha intentat que es pugui votar respectant el vot de tothom. Si tant diferent serà un govern diferent a Espanya, per què abans el PSC no ens porta el reconeixement del PSOE que Catalunya podrà exercir el seu dret a decidir en un referèndum acordat? Perquè de Pedro Sánchez n'hem sentit que, del dret a decidir, ni parlar-ne. Si vostè ens ho porta, li faré un monument!"
Junqueras toca el violí
No hi havia dia més propici que el d'avui perquè els grups parlamentaris preguntessin a Mas sobre el procés independentista. Fins i tot ICV-EUiA s'hi ha llençat. Per això, quan ha estat el torn d'ERC, els diputats i l'audiència en general s'esperaven una nova qüestió en aquest sentit... i no. O no del tot.
Oriol Junqueras, en una finta que ha descol·locat a més d'un, ha preguntat a Mas sobre el conflicte laboral que viu l'empresa General Cable, venint a dir que, sense independència, no hi ha solució possible per al teixit industrial del país. I, de passada, que una independència pilotada per CiU -o per CDC-, tampoc no afavorirà tant les classes populars com ho farà una independència pilotada per ERC. Combo extra.
En una línia més o menys similar ja s'havia expressat el cupaire Quim Arrufat, que havia reclamat a Mas un pla de xoc contra la pobresa i que les eleccions del 27-S servissin per "decidir l'equilibri entre mercat i societat" i per posar fi a l'austericidi.
Malgrat la crítica social, Mas ha exhibit bona sintonia tant amb Arrufat com amb Junqueras. El bloc independentista té ben clar que el 27-S, a més de ser plebiscitari, servirà perquè els catalans decideixin quin accent social desitgen que predomini en el nou Estat que desitgen que neixi. Ningú va dir que fos fàcil.
