Homs i Cleries aquest migdia al Palau de la Generalitat. Foto: Q.S./NDEl Govern està preparant la reunió que demà celebraran el president de la Generalitat, Artur Mas, i el president espanyol, Mariano Rajoy, amb una agenda genèrica, marcada per tres punts i amb cert marge de confiança en el benentès que l'executiu espanyol és nou de trinca. Economia, austeritat i dret a decidir,- les dues primeres amb més urgència que no pas les relatives al pacte fiscal- completaran l'agenda catalana que Mas portarà a Madrid.
Homs però que no ha volgut fer Pasqua abans de Rams i aquest migdia ha deixat entreveure certa confiança en la reunió; una confiança però neutralitzada a causa de les experiències anteriors de les relacions entre els governs de Barcelona i Madrid. "L'experiència ens obliga a una bona voluntat però estem escamats amb les relacions amb l'Estat, com ho està el conjunt del país;però, de ben segur, marcarà un to", ha advertit el portaveu del Govern, Francesc Homs. Per si de cas, Homs ja ha deixat caure, com a mostra de bona voluntat, que el Govern no veu amb mals ulls la reforma laboral que apunta el govern espanyol. Una complicitat que es pot llegir combinada amb el silenci sobre els 759 milions, el deute que l'Estat té amb la Generalitat de la Disposició Addicional Tercera de l'Estatut, que mantenen ambdues administracions.
Així que Mas portarà a la carpeta el que el Govern ha batejat com "agenda catalana": les polítiques de reactivació econòmica; les polítiques d'austeritat i la capacitat de decisió que inclouria el pacte fiscal i les infraestructures. Sense que l'executiu s'hagi posat com examen tornar a Catalunya amb acords concrets, Homs ha recordat que els resultats no es poden encantar. "El poble de Catalunya no està per posar els comptaquilòmetres a zero", ha reblat Homs. De fet, el portaveu ha marcat un cert calendari a les decisions que haurien de prendre els dos líders. "Per les qüestions econòmiques, setmanes; pel que fa al pacte fiscal, mesos". Així que per l'executiu català veu més urgent la reactivació econòmica més urgent que un nou finançament, però que aquest tampoc es pot eternitzar en el son dels justos.
