Política

Mas, primera victòria

ARA A PORTADA

Parlon i Trapero es disculpen per la infiltració: «Ha estat una decisió operativa mal plantejada» Bernat Surroca Albet
«Busquem la col·laboració, no la confrontació»: Illa es contraposa a Ayuso des de Silicon Valley Pep Martí i Vallverdú
Junts urgeix el PSOE a aplicar deduccions fiscals per arribar a acords en habitatge Oriol March
La defensa dels Pujol tanca files i diu que no s'ha demostrat corrupció amb els diners de la família Redacció
El Congrés expulsa temporalment els agitadors Vito Quiles i Bertrand Ndongo Lluís Girona Boffi

Redacció

Publicat el 28 de febrer de 2013 a les 22:59

La decisió del PSC d'emancipar-se del socialisme espanyol té una transcendència històrica equivalent -però en sentit invers- al que va significar, en el seu moment, la satel·lització de les diverses famílies del socialisme català a l'entorn del PSOE. De fet, a hores d'ara, en termes d'acció política, l'únic partit català que accepta ser una delegació territorial és el PP. Dit d'una altra manera, sobre els 44 diputats catalans al Congrés només els onze del PP formen part d'una estratègia decidida i planificada des de Madrid.

I això no ho ha aconseguit l'empenta de l'independentisme, per apreciable que sigui, sinó l'estratègia centrada en el dret a decidir que aplica sistemàticament Artur Mas. Focalitzar el procés en un dret democràtic irrebatible -i no pas en l'opció final de cadascú- ha acabat convertint-se en la identitat essencial del catalanisme. Fora d'això, només queda el nacionalisme espanyol en un sentit estricte i adicte. I el PSC n'ha hagut de fugir.

Amb el PSC dintre del perímetre del dret a decidir, Catalunya ja és un subjecte polític indiscutible. Als catalans encara se'ns podran negar les urnes, però ja no la raó.

Escull Nació com la teva font preferida de Google