La decisió del PSC d'emancipar-se del socialisme espanyol té una transcendència històrica equivalent -però en sentit invers- al que va significar, en el seu moment, la satel·lització de les diverses famílies del socialisme català a l'entorn del PSOE. De fet, a hores d'ara, en termes d'acció política, l'únic partit català que accepta ser una delegació territorial és el PP. Dit d'una altra manera, sobre els 44 diputats catalans al Congrés només els onze del PP formen part d'una estratègia decidida i planificada des de Madrid.
I això no ho ha aconseguit l'empenta de l'independentisme, per apreciable que sigui, sinó l'estratègia centrada en el dret a decidir que aplica sistemàticament Artur Mas. Focalitzar el procés en un dret democràtic irrebatible -i no pas en l'opció final de cadascú- ha acabat convertint-se en la identitat essencial del catalanisme. Fora d'això, només queda el nacionalisme espanyol en un sentit estricte i adicte. I el PSC n'ha hagut de fugir.
Amb el PSC dintre del perímetre del dret a decidir, Catalunya ja és un subjecte polític indiscutible. Als catalans encara se'ns podran negar les urnes, però ja no la raó.
ARA A PORTADA
Publicat el 28 de febrer de 2013 a les 22:59
Et pot interessar
-
Política
El Suprem rebutja retransmetre en directe de la declaració de Santos Cerdán
-
Política
La família de Guillem Agulló demana a Illa que li retorni el Premi després de relegar-lo
-
Política
Puigdemont afirma que l'amnistia és una conquesta perquè reverteix part de la repressió però avisa que és insuficient
-
Política
ERC, Comuns i CUP demanen bloquejar un vaixell amb material per a armes israelianes
-
Política
Collboni, sobre l'ampliació de l'aeroport: «Nosaltres mengem de ser una ciutat internacional»
-
Política
Fre a l'arribada de les pistoles Taser a Barcelona: el PSC i el PP es queden sols