Política

Mas, primera victòria

ARA A PORTADA

Quin paper tindrà exactament el català en la visita del Papa a Catalunya? Lluís Girona Boffi
El Govern demana que el Papa inclogui el català en la benedicció de la torre de la Sagrada Família Lluís Girona Boffi
Pressió de Junts a Illa i de Junqueras a Omella per aconseguir més català del Papa Oriol March | Lluís Girona Boffi
Catalunya i Canàries pagaran 5 milions d'euros per la visita del Papa i Madrid només cedirà espais Redacció
El Papa nomena la primera dona laica al capdavant d’un ministeri vaticà Pep Martí i Vallverdú

Redacció

Publicat el 28 de febrer de 2013 a les 22:59

La decisió del PSC d'emancipar-se del socialisme espanyol té una transcendència històrica equivalent -però en sentit invers- al que va significar, en el seu moment, la satel·lització de les diverses famílies del socialisme català a l'entorn del PSOE. De fet, a hores d'ara, en termes d'acció política, l'únic partit català que accepta ser una delegació territorial és el PP. Dit d'una altra manera, sobre els 44 diputats catalans al Congrés només els onze del PP formen part d'una estratègia decidida i planificada des de Madrid.

I això no ho ha aconseguit l'empenta de l'independentisme, per apreciable que sigui, sinó l'estratègia centrada en el dret a decidir que aplica sistemàticament Artur Mas. Focalitzar el procés en un dret democràtic irrebatible -i no pas en l'opció final de cadascú- ha acabat convertint-se en la identitat essencial del catalanisme. Fora d'això, només queda el nacionalisme espanyol en un sentit estricte i adicte. I el PSC n'ha hagut de fugir.

Amb el PSC dintre del perímetre del dret a decidir, Catalunya ja és un subjecte polític indiscutible. Als catalans encara se'ns podran negar les urnes, però ja no la raó.

Escull Nació com la teva font preferida de Google