La decisió del PSC d'emancipar-se del socialisme espanyol té una transcendència històrica equivalent -però en sentit invers- al que va significar, en el seu moment, la satel·lització de les diverses famílies del socialisme català a l'entorn del PSOE. De fet, a hores d'ara, en termes d'acció política, l'únic partit català que accepta ser una delegació territorial és el PP. Dit d'una altra manera, sobre els 44 diputats catalans al Congrés només els onze del PP formen part d'una estratègia decidida i planificada des de Madrid.
I això no ho ha aconseguit l'empenta de l'independentisme, per apreciable que sigui, sinó l'estratègia centrada en el dret a decidir que aplica sistemàticament Artur Mas. Focalitzar el procés en un dret democràtic irrebatible -i no pas en l'opció final de cadascú- ha acabat convertint-se en la identitat essencial del catalanisme. Fora d'això, només queda el nacionalisme espanyol en un sentit estricte i adicte. I el PSC n'ha hagut de fugir.
Amb el PSC dintre del perímetre del dret a decidir, Catalunya ja és un subjecte polític indiscutible. Als catalans encara se'ns podran negar les urnes, però ja no la raó.
ARA A PORTADA
Publicat el 28 de febrer de 2013 a les 22:59
Et pot interessar
-
Política
Petició inesperada de Javier Cercas a Pedro Sánchez: «Desclassifiqui tot el que hi hagi del 23-F»
-
Política
El Parlament pressiona perquè l'Estat publiqui les balances fiscals
-
Política
El PP exigeix a Sánchez demani perdó i convoqui eleccions després de la condemna al fiscal general
-
Política
La defensa de Pujol demana que no sigui jutjat a l'Audiència Nacional pel seu estat de salut
-
Política
El PSC es compromet a regular la compra especulativa d'habitatge
-
Política
Franco va morir el dia 19 de novembre i no el 20, segons dos metges que van tractar-lo