La decisió del PSC d'emancipar-se del socialisme espanyol té una transcendència històrica equivalent -però en sentit invers- al que va significar, en el seu moment, la satel·lització de les diverses famílies del socialisme català a l'entorn del PSOE. De fet, a hores d'ara, en termes d'acció política, l'únic partit català que accepta ser una delegació territorial és el PP. Dit d'una altra manera, sobre els 44 diputats catalans al Congrés només els onze del PP formen part d'una estratègia decidida i planificada des de Madrid.
I això no ho ha aconseguit l'empenta de l'independentisme, per apreciable que sigui, sinó l'estratègia centrada en el dret a decidir que aplica sistemàticament Artur Mas. Focalitzar el procés en un dret democràtic irrebatible -i no pas en l'opció final de cadascú- ha acabat convertint-se en la identitat essencial del catalanisme. Fora d'això, només queda el nacionalisme espanyol en un sentit estricte i adicte. I el PSC n'ha hagut de fugir.
Amb el PSC dintre del perímetre del dret a decidir, Catalunya ja és un subjecte polític indiscutible. Als catalans encara se'ns podran negar les urnes, però ja no la raó.
ARA A PORTADA
Publicat el 28 de febrer de 2013 a les 22:59
Et pot interessar
-
Política
Els Comuns acusen el PP d'impulsar un «cop d'estat tou» a la Conferència de Presidents
-
Política
Habitatge i llengua blinden el matrimoni Sánchez-Illa mentre Ayuso tasta els límits de la crispació
-
Política
Azcón veu «raons polítiques i no tècniques» en el debat sobre el trasllat de les pintures de Sixena
-
Política
El govern espanyol assegura que l'actitud d'Ayuso contra el català i el basc ha «trencat» el PP
-
Política
Mazón demana a Sánchez que convoqui eleccions mentre es nega a assumir responsabilitats per la dana
-
Política
Les millors imatges de la conferència de presidents a Barcelona