La decisió del PSC d'emancipar-se del socialisme espanyol té una transcendència històrica equivalent -però en sentit invers- al que va significar, en el seu moment, la satel·lització de les diverses famílies del socialisme català a l'entorn del PSOE. De fet, a hores d'ara, en termes d'acció política, l'únic partit català que accepta ser una delegació territorial és el PP. Dit d'una altra manera, sobre els 44 diputats catalans al Congrés només els onze del PP formen part d'una estratègia decidida i planificada des de Madrid.
I això no ho ha aconseguit l'empenta de l'independentisme, per apreciable que sigui, sinó l'estratègia centrada en el dret a decidir que aplica sistemàticament Artur Mas. Focalitzar el procés en un dret democràtic irrebatible -i no pas en l'opció final de cadascú- ha acabat convertint-se en la identitat essencial del catalanisme. Fora d'això, només queda el nacionalisme espanyol en un sentit estricte i adicte. I el PSC n'ha hagut de fugir.
Amb el PSC dintre del perímetre del dret a decidir, Catalunya ja és un subjecte polític indiscutible. Als catalans encara se'ns podran negar les urnes, però ja no la raó.
ARA A PORTADA
Publicat el
28 de febrer de 2013 a
les 22:59
Et pot interessar
-
Política
Rajoy ho nega tot davant el jutge de la Kitchen: «No he destruït papers i no sabia que em deien 'El barbes'»
-
Política
El viatge de Jordi Pujol
-
Política
Jordi Turull visita Jordi Pujol: «Això de dilluns no té nom pel seu estat»
-
Política
El PP i Vox tanquen un acord per investir Jorge Azcón i governar junts a l'Aragó
-
Política
«Hem tingut menys interès que els bascos a produir diplomàtics i alts funcionaris»
-
Política El PP rebutja finalment la moció de Vox per establir una «prioritat nacional» a l'hora de rebre ajudes