La decisió del PSC d'emancipar-se del socialisme espanyol té una transcendència històrica equivalent -però en sentit invers- al que va significar, en el seu moment, la satel·lització de les diverses famílies del socialisme català a l'entorn del PSOE. De fet, a hores d'ara, en termes d'acció política, l'únic partit català que accepta ser una delegació territorial és el PP. Dit d'una altra manera, sobre els 44 diputats catalans al Congrés només els onze del PP formen part d'una estratègia decidida i planificada des de Madrid.
I això no ho ha aconseguit l'empenta de l'independentisme, per apreciable que sigui, sinó l'estratègia centrada en el dret a decidir que aplica sistemàticament Artur Mas. Focalitzar el procés en un dret democràtic irrebatible -i no pas en l'opció final de cadascú- ha acabat convertint-se en la identitat essencial del catalanisme. Fora d'això, només queda el nacionalisme espanyol en un sentit estricte i adicte. I el PSC n'ha hagut de fugir.
Amb el PSC dintre del perímetre del dret a decidir, Catalunya ja és un subjecte polític indiscutible. Als catalans encara se'ns podran negar les urnes, però ja no la raó.
ARA A PORTADA
Publicat el 28 de febrer de 2013 a les 22:59
Et pot interessar
-
Política
Elisenda Alamany presenta candidatura per liderar ERC a les municipals del 2027
-
Política
El PP celebra el nou ajornament en l’oficialitat del català: «Europa no paga xantatges»
-
Política
Collboni envia una carta a 31 alcaldes europeus per demanar-los el suport amb l'oficialitat del català a la UE
-
Política
Espanya persisteix per fer caure el mur contra l'oficialitat del català a Europa
-
Política
El Parlament denuncia la desinversió de l'Estat en infraestructures i els socis d'Illa critiquen l'ampliació del Prat
-
Política
La progressista Ana Ferrer s'aparta de la cursa per la presidència de la sala penal del Suprem i deixa via lliure al candidat conservador