Mas, reconfortat per la mutació de Pujol

El president retreu a Espanya que malgasti mentre Catalunya se sacrifica

Publicat el 30 de gener de 2011 a les 11:58

El president de la Generalitat, Artur Mas, se sent reconfortat per la "mutació" independentista de Jordi Pujol, segons reconeix en una entrevista publicada aquest diumenge a El Periódico, en què argumenta que "l'Estat propi és una opció" a la que no han de tancar la porta. Després de les declaracions de l'expresident sobre la viabilitat de la independència, Mas es mostra satisfet que Pujol vegi "més clar allò que abans no veia clar". A més, el líder català reitera la reclamació d'aconseguir un pacte fiscal perquè "no té sentit que Catalunya se sacrifiqui mentre l'Estat llença els diners".

"L'Estat propi és una opció a la que no hem de tancar la porta", assegura Artur Mas en l'entrevista, abans d'afegir que també té clar que "ha de respondre a una voluntat molt majoritària del poble català". Les paraules vénen arran de la de l'expresident Pujol, que va sorprendre dimarts parlant per primera vegada obertament de la viabilitat de la independència.

L'opció de la independència tornarà a consulta el 10 d'abril a Barcelona i Mas no té clar si hi participarà, admet el president. Tot i que anteriorment havia dit que hi votaria, ara s'enfronta al dilema de si ho ha de fer perquè ja no només ho faria com a ciutadà si no també com a president.

Sobre el model autonòmic, que precisament el PSOE té a debat aquest cap de setmana a Saragossa, el president de Catalunya és intransigent. "A Catalunya que no la toquin", ha asseverat, perquè al seu parer, "no ha anat massa lluny" amb l'autogovern, sinó que "el pecat original és el cafè per a tothom", ha recordat.

En aquest sentit, Mas ha insistit en el pacte fiscal, que passa per gestionar tots els impostos que es generen i liquiden a Catalunya a través d'un organisme que depengui de la Generalitat. "No té sentit que Catalunya se sacrifiqui mentre l'Estat llença els diners", denuncia Mas.

Com a exemple, diu que "no té cap sentit que autonomies que són menys productives tinguin polítiques socials més fortes que les de Catalunya", com tampoc que "qui rep diners visqui més bé que no pas qui en dóna". A més, també retreu a l'Estat que inverteixi en infraestructures allà on no hi ha teixit empresarial i margini territoris com Catalunya, on es genera riquesa.