El president de la Generalitat, Artur Mas, ha retret aquest divendres a ERC que estigui tenint una "mentalitat autonòmica o regional" quan s'està parlant d'assolir la independència. "Dóna la sensació que encara estem més instal·lats en veure com es reparteix un poder autonòmic en regressió, disputar-se les engrunes del poder autonòmic, que no pas el que és la llibertat i l'estat per a un país", s'ha queixat durant la inauguració de l'últim acte de commemoració del Tricentenari. Mas també ha aprofitat per valorar l'aute del TSJC d'admissió de les querelles pel 9-N i ha lamentat que l'Estat actuï a cop de "querelles i tribunals" en lloc de per la via de la negociació i del diàleg.

"No es pot aspirar a la llibertat i al fet de disposar d'un estat per a Catalunya amb mentalitat autonòmica o regional, i noto que hi ha més aquesta mentalitat de poder autonòmic o regional que no pas d'aspiració a l'autèntica llibertat", ha etzibat Mas a ERC. El president, que ha endurit el to els últims dies, ha afegit que si hi hagués una mentalitat nova, un canvi de xip, no hi hauria "la confusió i les incerteses" actuals, i ha lamentat que "alguns que fins i tot a primera vista no haurien de tenir encara aquesta mentalitat de repartir-se un poder autonòmic en regressió", estiguin demostrant just el contrari.

Mas ha inaugurat aquest divendres la jornada 'Catalunya en el món 3.0. Síntesi i palanques de futur', el darrer acte commemoratiu del Tricentenari, que ha comptat amb la participació i assistència d'experts de diversos àmbits, el comissari del Tricentenari, Miquel Calçada, el conseller de la Presidència, Francesc Homs, i el titular de Cultura, Ferran Mascarell. I precisament, el president ha subratllat que no es podia quedar a seguir la jornada perquè "se li ha girat feina" i té "obligacions urgents" per intentar "trobar algun camí per veure si entre tots plegats són capaços d'abordar el futur".

Els periodistes l'han abordat a la sortida de l'acte preguntant-li si aquests últims comentaris significaven que tenia previst veure's amb el president d'ERC, Oriol Junqueras, aquest mateix divendres, cosa que ell ha negat. "No, avui no, avui podeu no fer guàrdia a la plaça de Sant Jaume, perquè veig que esteu instal·lats ja cada dia", els ha dit. En demanar-li què volia dir quan parlava d'"obligacions urgents" que no li permetien quedar-se, ha respost que tenia "moltes coses a fer sobre el procés i sobre altres coses".

Mas també ha aprofitat l'acte per referir-se a l'aute del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) admetent a tràmit les querelles contra el president de la Generalitat, la vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, i la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau. De la mateixa manera que ha insistit que "no es pot abordar el futur, la llibertat i l'estat propi amb la mentalitat autonòmica i regional que alguns semblen exhibir", ha remarcat que tampoc l'Estat pot respondre als governants que compleixen els seus programes electorals a cop de querella. "Igual que aquí tenim aquesta mentalitat molt estrictament autonòmica i regional, a l'Estat predomina molt sovint el fet de la querella i dels tribunals quan del que es tracta és de tenir la de la negociació política i el diàleg entre institucions", s'ha queixat. Ni una mentalitat ni l'altra, ha conclòs Mas, "serviran per construir bé les properes dècades".

"Érem, som i serem"

El president ha elogiat el lema del Tricentenari 'érem, som i serem', i ha constatat el que li ha costat a Catalunya mantenir-se com a nació en els últims segles. I si ho ha fet, ha continuat, ha estat gràcies a la llengua, a l'actitud davant del treball, la capacitat d'iniciativa, el talent individual, la capacitat d'integració de gent que ve de fora i la capacitat de projecció exterior.

Pel que fa al present, ha reivindicat que "mai com ara Catalunya havia esdevingut un subjecte de naturalesa política en el conjunt d'Europa i del món". Si abans ho era Barcelona, ha dit, els darrers anys s'ha aconseguit situar també el país sencer.

I finalment, quant al futur, ha reconegut que hi ha interrogants, però ha opinat que Catalunya "pot aspirar a jugar en la Champions dels països del món", com ho fan altres estats de la mateixa dimensió que tindria el català. Però per fer-ho, ha insistit, cal tenir instruments d'estat, en lloc d'una "capacitat de decisió autonòmica i regional, i a més en regressió". Al seu parer, plantejar això no és dividir, com diuen alguns, sinó "sumar d'una altra manera".