Matar el debat de Bildu

La Fiscalia diu que no hi ha tema malgrat que Ayuso insisteix i deixa en mal lloc a Feijóo, Puigdemont torna a escena amb un aval de l'ONU, el manxec Page no se'n surt, Maragall vol més pàrquings i Collboni aposta per burxar Junts

Publicat el 18 de maig de 2023 a les 21:10
Actualitzat el 18 de maig de 2023 a les 21:19
[municipalsinformacional]
Polèmica acabada. A molt estirar haurà servit per desgastar una mica més Pedro Sánchez i la seva política d'aliances amb Unides Podem i amb les esquerres nacionals del País Basc i de Catalunya. Però hauria de fer evident la grolleria de la dreta política i mediàtica espanyola intentant crear polèmiques artificials i buscant sempre el parapet dels tribunals per fer passar el clau per la cabota.

La presència d'exmembres d'ETA a les llistes electorals d'EH Bildu el 28-M va provocar l'incendi fa uns dies. Només eren 44 sobre més de 4.500 i només set d'ells tenien delictes de sang. Un d'aquests ja fa vuit anys que és regidor al seu poble i mai hi havia hagut polèmica. Tots ells havien complert les seves penes de presó i inhabilitació sense gaudir de cap mesura de gràcia. Però Vox -primer- i la presidenta madrilenya, Isabel Díaz-Ayuso -després-, en van tenir prou no només per carregar contra el líder del PSOE, sinó també per demanar que s'il·legalitzés la formació abertzale per la seva suposada connivència amb ETA, que fa dotze anys que va deixar l'activitat armada i en fa més de cinc que es va dissoldre formalment.

Ayuso encara exigia aquest dijous al matí a Alberto Núñez Feijóo que dugués al Congrés i al Senat la il·legalització d'EH Bildu perquè "és ETA". Però la Fiscalia, a la qual s'havien demanat informes ja abans que els set exmilitants d'ETA amb condemnes per delictes de sang fessin públic el seu compromís de no recollir les actes de regidors, va dir ahir que ni parlar-ne d'il·legalitzacions, que EH Bildu és una formació legal, amb principis democràtics i que aposta exclusivament per les vies democràtiques. Si es llegeix l'articulat de la llei de partits, i les seves referències a la connivència amb organitzacions armades, és evident que no hi ha per on agafar-ho.

Feijóo ha considerat "poc seriós" instar a la il·legalització, però Ayuso no en té prou en la seva competició amb Vox i insisteix. No passarà d'aquí, i la cosa tampoc fa pensar que l'esquerra espanyola tingui prou habilitat per convertir-ho tot plegat en una discrepància interna del PP. De moment Feijóo, que aquest dijous ha estat a Barcelona, ha optat per considerar una "ignomínia" que el PSOE l'acusi de voler viure encara d'ETA. 
[intext1]

 El protagonista


El comitè de drets Humans de les Nacions Unides ha condemnat l'Estat per haver atemptat contra els drets de Carles Puigdemont, expresident de la Generalitat. La justícia va retirar-li l'acta de diputat al Parlament i va impedir que fos investit telemàticament el gener de 2018, tal com pretenia. El comitè afirma que no era procedent retirar-li l'acta, però que tampoc tenia per què ser-ho que fos investit a distància. De nou, la resposta judicial d'Espanya al procés català queda en dubte. El president a l'exili ha afirmat des de Waterloo que es van "violar" els seus drets polítics en impedir que continues "fent política al Parlament" i que era el primer cop que "l'ONU sortís en defensa dels drets polítics d'una persona que és a l'exili".
[intext2]

 L'estirabot


El president de la Junta de Castella-la Manxa, Emiliano García Page, del PSOE, la va fer grossa aquest dimecres. En un míting, i per agradar el públic i complaure un dels seus candidats, va dir que voldria que fos l'home que es casés amb la seva filla. I es va perdre una disquisició sobre els gustos i la vida sexual dels seus fills. Una intervenció lamentable, tal com us vam explicar ahir en aquest espai. Avui torna a ser per ell perquè aquest dijous ho ha intentat arreglar dient que estava "disgustat" amb ell mateix i que hauria d'haver anat amb una mica més de cura: "Hauria d'haver sabut que les meves paraules es traurien de context", ha dit. Una rectificació a mitges a molt estirar, vaja. 
[intext3]

 La dada


ERC vol menys cotxes a Barcelona. El seu candidat, Ernest Maragall, ha proposat un tercer túnel de Rodalies per millorar la connectivitat entre la capital i el seu entorn apostant per una xarxa que acusa la desinversió i que s'ha convertit en un dels punts clau de la campanya d'ERC. Però més enllà dels trens, ERC pretén que es construeixin 30 aparcaments dissuasius a l'àrea metropolitana de Barcelona per reduir l'entrada de vehicles. Maragall, però, no ha aclarit si serien de pagament: "Si per mi fos, serien gratuïts", ha expressat. Però això, com el túnel, no dependrà del consistori barceloní, sinó de l'AMB i de la Generalitat.

 La frase


"Xavier Trias és el candidat de la inseguretat jurídica". Ho ha dit el candidat del PSC, Jaume Collboni, en un acte amb "gent d'ordre" a la zona alta de Barcelona i en el que era el primer acte potent amb protagonisme de la seva número dos, l'exdelegada del govern espanyol a Catalunya Maria Eugènia Gay. Com sempre que s'adreça a auditoris conservadors, Collboni ha carregat contra Trias, que mostrant el seu perfil més moderat en aquesta campanya busca també aquest vot que fa quatre anys va apostar per Manuel Valls. El candidat socialista explica que el vot a Trias és el vot a Puigdemont i Laura Borràs, i al seu independentisme de confrontació. I, és clar, per ell l'aposta independentista equival a "inseguretat jurídica".