Una diputada valenta, Nieves Ibeas -de la Chunta Aragonesista- lluitava ahir contra el mur de la Nova Planta a les Corts d'Aragó. Ella i la part més conscient de la societat aragonesa intentaven salvar el que queda del que un dia va ser un gran regne, orgullós i emprenedor. Però han passat els segles i la llavor dels Trastàmara ha acabat generant una piconadora espanyolista, en mans del PP i el PAR, que vol matar el català de la Franja com sigui. Per això, com deia Ibeas, la nova llei del Lapao y el Lapapyp "farà impossible la supervivència del català a l'Aragó, però farà impossible la supervivència en tot el món de l'aragonès perquè, si no es protegeix aquí, aquesta sí que es mor".

Els aragonesos, majoritàriament, han acabat estandaritzant-se com a espanyols sense matisos. Són simples castellans que només mantenen com a distinció un anticatalanisme una mica més agut que la mitjana. Reivindiquen les quatre barres i el record medieval per a no res, només per evitar que el penó del rei Jaume torni a ser una bandera entre les banderes del món. I tot això, sense que la societat catalana ni tan sols se n'arribi a assabentar.

D'aquí la dimensió tràgica que assenyalava ahir la diputada Ibeas. A l'Aragó, la majoria està disposada a matar l'aragonès per tal que el català s'extingeixi. Són castellans químicament purs, i no els importa escupir sobre una llengua milenària -seva i únicament seva- si amb això es distingeixen entre els més ferotges dels espanyolistes.

Ho reconeixia, en la rèplica, la diputada María Herrero, del PAR, de forma explícita, però amb un punt de remordiment: "[l'aragonès] és una llengua que a mi em fa molta pena, perquè es una llengua que està en perill d'extinció i aquí hi tenim responsabilitat també per no haver-ho resolt abans i que ha pagado el pato d'un altre debat sobre la llengua aragonesa que es parla en la zona est de la nostra comunitat autònoma". Però no. No hi va haver pietat. Com diuen els companys d'Arredol: "O guión fue como yera previsto".