Més Maragall que mai

Política

ARA A PORTADA

Política Més enllà de la Francisca: què pensen els votants de Junts sobre habitatge? Lluís Girona Boffi
Política El Congrés tomba els decrets d'habitatge i Sánchez meditarà durant el cap de setmana si convoca eleccions Lluís Girona Boffi
Política Guerra oberta Junts-Rufián: «Tothom sap que ets un invent de les clavegueres de l'Estat» Oriol March
Societat Centenars de persones reclamen una vaga general per l’habitatge després de la caiguda dels decrets Pau Espí Solé
Societat Totes les mesures en habitatge que decauen pel veto del PP, Vox i Junts David Cobo

Redacció

Publicat el 15 de setembre de 2010 a les 23:45

Qui hagi seguit les últimes declaracions de Pasqual Maragall les trobarà perfectament coherents amb el que es pot esperar d'un polític que ha estat descavalcat, dues vegades, per l'aparell del seu partit. Maragall va plegar d'alcalde de Barcelona quan li van fer la llista a la seva esquena i, anys més tard, va haver de renunciar a la presidència de la Generalitat per la pressió coordinada que se li va fer des del PSC i el PSOE.

Per això no s'acaba d'entendre l'obsessió de l'aparell socialista de fer passar per boig l'anterior president de la Generalitat. Pasqual Maragall s'explica perfectament i, de fet, el que seria absurd és que donés suport a José Montilla, després d'haver estat liquidat de forma freda i calculada.

És propi dels règims autoritaris l'intent de fer passar els discrepants per bojos. Però, precisament, Maragall conserva intacte l'instint de venjança que succeeix la victòria d'uns conjurats. Per implacables que siguin.

Escull Nació com la teva font preferida de Google