Més Maragall que mai

Política

ARA A PORTADA

Societat Desenes de famílies perden la beca per a casals d'estiu a Barcelona per canvis en els tràmits municipals David Cobo
Societat La intensitat de l'incendi del Solsonès es frena mentre els Bombers continuen treballant a Aiguamúrcia Neus Climent | Pau Espí Solé
Terra El Meteocat concreta els avisos per la tercera onada de calor: 34 comarques en alerta Arnau Urgell i Vidal
Successos Els Agents Rurals i els Mossos d'Esquadra tenen indicis que l'incendi d'Aiguamúrcia ha estat provocat Antonio Ramos Llauradó
Successos L'incendi a Lladurs (Solsonès) afecta una superfície d'unes 2 hectàrees de terreny forestal Ramon Estany Montanyà

Redacció

Publicat el 15 de setembre de 2010 a les 23:45

Qui hagi seguit les últimes declaracions de Pasqual Maragall les trobarà perfectament coherents amb el que es pot esperar d'un polític que ha estat descavalcat, dues vegades, per l'aparell del seu partit. Maragall va plegar d'alcalde de Barcelona quan li van fer la llista a la seva esquena i, anys més tard, va haver de renunciar a la presidència de la Generalitat per la pressió coordinada que se li va fer des del PSC i el PSOE.

Per això no s'acaba d'entendre l'obsessió de l'aparell socialista de fer passar per boig l'anterior president de la Generalitat. Pasqual Maragall s'explica perfectament i, de fet, el que seria absurd és que donés suport a José Montilla, després d'haver estat liquidat de forma freda i calculada.

És propi dels règims autoritaris l'intent de fer passar els discrepants per bojos. Però, precisament, Maragall conserva intacte l'instint de venjança que succeeix la victòria d'uns conjurats. Per implacables que siguin.

Escull Nació com la teva font preferida de Google