Més Maragall que mai

Política

ARA A PORTADA

Política L'independentisme evita caure en el replegament identitari per la Diada Bernat Surroca Albet | Lluís Girona Boffi
Política La llengua reactiva els joves per la Diada: «Vull poder parlar en català a la universitat» Lluís Girona Boffi | Paula Rovira Moreno
Política La reivindicació de l'estat propi torna al centre de Barcelona: les millors fotos de la Diada Hugo Fernández Alcaraz | Ricard Novella
Política Òmnium entoma el lideratge social per frenar Aliança Catalana Oriol March
Política La manifestació de la Diada a Barcelona aplega 100.000 persones segons l'ANC i 45.000 segons la Guàrdia Urbana Pau Espí Solé

Redacció

Publicat el 15 de setembre de 2010 a les 23:45

Qui hagi seguit les últimes declaracions de Pasqual Maragall les trobarà perfectament coherents amb el que es pot esperar d'un polític que ha estat descavalcat, dues vegades, per l'aparell del seu partit. Maragall va plegar d'alcalde de Barcelona quan li van fer la llista a la seva esquena i, anys més tard, va haver de renunciar a la presidència de la Generalitat per la pressió coordinada que se li va fer des del PSC i el PSOE.

Per això no s'acaba d'entendre l'obsessió de l'aparell socialista de fer passar per boig l'anterior president de la Generalitat. Pasqual Maragall s'explica perfectament i, de fet, el que seria absurd és que donés suport a José Montilla, després d'haver estat liquidat de forma freda i calculada.

És propi dels règims autoritaris l'intent de fer passar els discrepants per bojos. Però, precisament, Maragall conserva intacte l'instint de venjança que succeeix la victòria d'uns conjurats. Per implacables que siguin.

Escull Nació com la teva font preferida de Google