Qui hagi seguit les últimes declaracions de Pasqual Maragall les trobarà perfectament coherents amb el que es pot esperar d'un polític que ha estat descavalcat, dues vegades, per l'aparell del seu partit. Maragall va plegar d'alcalde de Barcelona quan li van fer la llista a la seva esquena i, anys més tard, va haver de renunciar a la presidència de la Generalitat per la pressió coordinada que se li va fer des del PSC i el PSOE.
Per això no s'acaba d'entendre l'obsessió de l'aparell socialista de fer passar per boig l'anterior president de la Generalitat. Pasqual Maragall s'explica perfectament i, de fet, el que seria absurd és que donés suport a José Montilla, després d'haver estat liquidat de forma freda i calculada.
És propi dels règims autoritaris l'intent de fer passar els discrepants per bojos. Però, precisament, Maragall conserva intacte l'instint de venjança que succeeix la victòria d'uns conjurats. Per implacables que siguin.
ARA A PORTADA
-
-
Política El CIS en mapes i gràfics: tots els resultats, per territoris i col·lectius Roger Tugas Vilardell
-
Política El PSC guanya, ERC es dispara i Vox fa el sorpasso al PP a Catalunya, segons el CIS Lluís Girona Boffi
-
Política Cop d'efecte de Sánchez: mà a mà amb Begoña Gómez per arrencar la campanya Neus Climent / Agències
-
Publicat el
15 de setembre de 2010 a
les 23:45
Et pot interessar
-
Política
ERC s'erigeix en l'opció «ambiciosa i responsable» per arrossegar Sánchez
-
Política
Junqueras i Rufián carreguen contra PSC i Junts: «Uns no tenen ambició i els altres són irresponsables»
-
Política
«Un govern que no robi»: Feijóo puja decibels per contenir l'onada de Vox
-
Política
Junts lluita per resistir a l'espera del retorn de Puigdemont: «Som l'única opció netament catalana»
-
Política
El Front Ampli ho fia tot al factor habitatge: de Colau al decret Maricarmen
-
Política
Puigdemont equipara PP i PSOE: «El mite de les dues Espanyes no existeix»