Qui hagi seguit les últimes declaracions de Pasqual Maragall les trobarà perfectament coherents amb el que es pot esperar d'un polític que ha estat descavalcat, dues vegades, per l'aparell del seu partit. Maragall va plegar d'alcalde de Barcelona quan li van fer la llista a la seva esquena i, anys més tard, va haver de renunciar a la presidència de la Generalitat per la pressió coordinada que se li va fer des del PSC i el PSOE.

Per això no s'acaba d'entendre l'obsessió de l'aparell socialista de fer passar per boig l'anterior president de la Generalitat. Pasqual Maragall s'explica perfectament i, de fet, el que seria absurd és que donés suport a José Montilla, després d'haver estat liquidat de forma freda i calculada.

És propi dels règims autoritaris l'intent de fer passar els discrepants per bojos. Però, precisament, Maragall conserva intacte l'instint de venjança que succeeix la victòria d'uns conjurats. Per implacables que siguin.