Més Maragall que mai

Política

ARA A PORTADA

Política Noves receptes d'independència: Gal·les i Escòcia recuperen l'optimisme Bernat Castanyer Colomer
Terra Protecció Civil manté l’alerta del pla Inuncat per tempestes intenses aquest diumenge ACN
Societat Onze ferits i carrers inundats: els efectes de les pluges al Baix Penedès i al Tarragonès Neus Climent / Agències
Successos Afectats per l’aiguat al càmping Arc de Berà: «El cotxe ja el puc llençar, veurem qui ho paga» ACN
Societat El Govern argumenta que no es va enviar l'ES-Alert perquè el nivell d’alerta «no estava justificat» Neus Climent / Agències

Redacció

Publicat el 15 de setembre de 2010 a les 23:45

Qui hagi seguit les últimes declaracions de Pasqual Maragall les trobarà perfectament coherents amb el que es pot esperar d'un polític que ha estat descavalcat, dues vegades, per l'aparell del seu partit. Maragall va plegar d'alcalde de Barcelona quan li van fer la llista a la seva esquena i, anys més tard, va haver de renunciar a la presidència de la Generalitat per la pressió coordinada que se li va fer des del PSC i el PSOE.

Per això no s'acaba d'entendre l'obsessió de l'aparell socialista de fer passar per boig l'anterior president de la Generalitat. Pasqual Maragall s'explica perfectament i, de fet, el que seria absurd és que donés suport a José Montilla, després d'haver estat liquidat de forma freda i calculada.

És propi dels règims autoritaris l'intent de fer passar els discrepants per bojos. Però, precisament, Maragall conserva intacte l'instint de venjança que succeeix la victòria d'uns conjurats. Per implacables que siguin.

Escull Nació com la teva font preferida de Google