Milers de persones pressionen per «un Govern que implementi la República»

Arrenca la manifestació de l'ANC en la qual, segons Agustí Alcoberro, es vol deixar clar que "la gent es va expressar molt clarament l'1 d'octubre", tal com subscriu la CUP, que pressiona JxCat i ERC per un full de ruta ambiciós

Publicat el 11 de març de 2018 a les 15:56
Milers de persones han omplert la la manifestació de l'ANC per reclamar la "República ara", entre Drassanes i el parc de la Ciutadella. L'entitat independentista ha convocat en solitari una mobilització aquest diumenge a la tarda perquè, tal com ha asseverat el seu vicepresident, Agustí Alcoberro, just abans de l'hora d'inici, "cal un Govern, però un Govern que implementi la República". L'objectiu central, doncs, és pressionar els partits en plena negociació de l'executiu i el full de ruta, per tal que aquest inclogui el desplegament del nou estat.

I és que, segons ha insistit Alcoberro, "la gent es va expressar molt clarament l'1 d'octubre" i, per tant, el que es demana aquest diumenge "és demanar que la República tiri endavant". Un missatge que quadra amb les exigències de la CUP per avalar la investidura del candidat que triïn JxCat i ERC, els quals, segons la diputada anticapitalista Natàlia Sànchez, "no han trucat a la portad adequada" si l'objectiu és un Govern autonòmic.

Per contra, segons ha insistit, "per fer Govern és imprescindible fer República" i insisteix que la proposta d'acord de JxCat i ERC és similar a l'anterior però compta amb alguns "avenços". De fet, ha assegurat que la CUP comparteix l'objectiu de la manifestació i anima el sobiranisme a superar el "derrotisme". A banda de Sànchez, el diputat i cap de files de la formació, Carles Riera, hi ha assistit, mentre que, per part d'ERC, hi ha la diputada i expresidenta del Parlament Carme Forcadell, el diputat Ernest Maragall, l'eurodiputat Jordi Solé o el dirigent Isaac Peraire.
 

Manifestants reclamant la República, just abans de començar la mobilització. Foto: Albert Alemany


Per part del PDECat, hi ha la seva presidenta, Neus Munté, i, quant a JxCat, hi ha el vicepresident primer de la Mesa, Josep Costa, que ha defensat que "Jordi Sànchez és un candidat que ostenta tots els drets". Així mateix, el president català, Carles Puigdemont, ha donat suport a la convocatòria en una piulada en què defensa que "als presos polítics no els han d'indultar, els han d'alliberar", ja que són "ostatges d'un estat policial". Per això, afirma, "milers de persones sortiran de nou al carrer" i les forces independentistes han "d'anar junts i sense fissures per derrotar-los":
De fet, els manifestants a la manifestació han clamat durant la mobilització per la "unitat" de les formacions independentistes, així com reivindicaven la figura del president exiliat amb el càntic de "és Puigdemont, el nostre president":
 
Igualment, els milers de concentrats han reivindicat fermesa a la formacions republicanes, a qui els exigien "ni un pas enrere", mentre avançava la capçalera:
 

La declaració d'independència del 27 d'octubre mai es va fer efectiva. Tres dies després, Carles Puigdemont i alguns dels consellers del seu Govern apareixien en roda de premsa des de Brussel·les mentre que la resta entraven a presó el 2 de novembre. Amb l'independentisme havent aconseguit retenir la majoria absoluta en escons a les eleccions del 21-D, l'ANC considera que aquesta ha de ser la legislatura en la qual es faci efectiva la República.

El nom de Jordi Sànchez torna a sobrevolar la mobilització, que ha arrencat a Drassanes i finalitzarà a la Ciutadella. La setmana que ve farà cinc mesos que l'expresident de l'ANC, com el d'Òmnium, Jordi Cuixart, està empresonat a Soto del Real i, tot i que ha estat proclamat candidat a la presidència de la Generalitat, el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena ja ha decidit que ni el deixa en llibertat ni li dona permís per assistir a la investidura, motiu pel qual ha estat suspès el ple que s'havia convocat per a aquest dilluns.
 

Manifestants a la mobilització de l'ANC a Barcelona. Foto: Albert Alemany


Un acord per a la investidura pendent

Així doncs, l'independentisme torna a estar a la casella de sortida. Junts per Catalunya i ERC tenen pactat el repartiment del Govern, però a hores d'ara torna a estar vacant la candidatura a la presidència de la Generalitat i no tenen garantit el suport dels quatre diputats de la CUP, que reclamen un compromís explícit per fer efectiva la República per la via de la desobediència. En aquest context, l'ANC ha pretès donar un cop de puny sobre la taula per exigir unitat als partits i reclamar que aquesta legislatura no sigui un retorn a l'autonomisme.

La manifestació té una essència diferent de les últimes, que s'han centrat en reivindicar l'alliberament dels presos polítics i clamar en contra de les decisions judicials instigades pel govern espanyol. Aquest cop, l'exigència es fa als partits perquè no deixin de banda allò que es va votar l'1 d'octubre però també a les eleccions del 21 de desembre. "Entenem les dificultats que tenen, però confiem que el compromís que van adquirir l'1-O i el 21-D el mantindran", va explicar el vicepresident de l'ANC, Agustí Alcoberro aquesta mateixa setmana.

Els herois anònims, els protagonistes

El protagonisme de la protesta el tindran aquells que l'entitat anomena "herois anònims", persones que es van implicar a l'1-O provinents de "diferents sectors i àmbits" que "se l'han jugada des de la tardor fins ara i es troben amb problemes de tipus divers". Lluiran les lletres de la paraula "República" i donaran arguments per defensar-la.

La mobilització es celebrarà també en ple debat intern de l'ANC, que el 17 de març ha d'escollir nou secretariat i, aquest, nou president o presidenta. Ja hi ha tres aspirants a liderar l'Assemblea, dos d'ells amb projectes que xoquen pel que fa al diagnòstic de la situació. Un és el cap de premsa de l'entitat, Adrià Alsina, que aposta per un apoderament de la ciutadania seguint la línia de l'1-O. L'altre és el president del CIEMEN, David Minoves, que considera que l'entitat ha de recuperar la transversalitat per seguir musculant un independentisme que encara no ha superat la barrera del 50% dels vots a les eleccions.