04
d'octubre
de
2019, 18:33
Actualitzat:
20:20h
Mireia Vehí serà la cara visible de la CUP per a la campanya de les properes eleccions espanyoles del 10 de novembre, segons avança l'Agència Catalana de Notícies. Vehí serà la cap de llista per Barcelona i assegura que la intenció de la candidatura és "portar el conflicte al Congrés".
La comissió de llistes ha proposat el nom de Vehí -pròxima a Endavant- que ara haurà de ser ratificat per la militància. De la mateixa manera, els militants hauran d'avalar l'aposta de la comissió perquè Albert Botran sigui el número dos i Eulàlia Reguant la número tres. ."No anem a ser la clau de la governabilitat. No vendrem fum ni parlarem de solucions màgiques", ha afirmat Vehí.
La candidata explica que la voluntat de la CUP és entrar al Congrés a fer "agitació". "Si es dona la possibilitat de derogar reforma laboral, garantir el dret a l'autodeterminació, o la nacionalització de la llum i l'aigua, evidentment ho votarem. Però no és la nostra prioritat perquè hi ha un Estat i l'esquerra espanyola que no estan en aquests termes", apunta.
Els deu primers llocs de la llista de Barcelona els completen Aleix Auber, Esther de Alcázar, Maties Serracant, Pilar Castillejo, Julià de Jòdar, Eva Fernàndez i Ignasi Bea. A Girona lidera la llista Non Casadevall, a Lleida Francesc Gabarell i a Tarragona Mariona Quadrada.
Aposta per cares conegudes
Hi havia poc marge per a prendre la decisió i, una vegada els anticapitalistes van avenir-se a participar als comicis, el més intel·ligent era buscar una persona ja coneguda, orgànica i amb experiència per emprendre el projecte a Madrid.
El ball de noms per ser cap de llista, però, s'ha mantingut obert fins a l'últim moment. El de l'exdiputada i exregidora de Barcelona Eulàlia Reguant és un dels que més ha sonat durant els últims dies, tot i que també el de David Fernàndez o, fins i tot, Anna Gabriel, que el diputat Carles Riera no va tardar a descartar. El difícil equilibri entre les ànimes de la CUP -Endavant i Poble Lliure- ha estat un dels elements que han marcat la tria dels candidats, en què noms com el d'Albert Botran -més proper al segon sector- també han destacat.
Una tasca, ha puntualitzat la CUP durant els últims dies, que s'afrontarà "per responsabilitat" davant de les circumstàncies "excepcionals" que s'albiren, però que també aprofitaran per denunciar la "repressió i criminalització de l'independentisme". El paper de la CUP, doncs, si aconsegueixen representació a Madrid, serà el d'una oposició dura, que buscarà "impugnar els consensos del règim del 78" i que apostarà per la confrontació.
A les portes de la sentència de l'1-O per part del Tribunal Suprem, el partit ja ha deixat clar que no es postula per garantir la governabilitat d'Espanya, sinó per convertir-se en l'altaveu per reclamar l'amnistia dels presos i el dret a l'autodeterminació-. Els efectes que podria tenir la representació de la CUP al Congrés i al Senat són encara imprevisibles, ja que els anticapitalistes mai havien volgut participar en aquests comicis que consideraven fora del seu àmbit nacional. Per això, en promovien l'abstenció.
Poble Lliure, l'origen del "sí"
La participació de la CUP als comicis del 10-S no s'explica sense aprofundir en les seves corrents internes. Poble Lliure, una de les ànimes de la candidatura independentista, ja va desmarcar-se en les anteriors eleccions al Congrés i al Senat, sumant-se a la coalició de Front Republicà, conjuntament amb Pirates de Catalunya i Som Alternativa. Aquest fet, que momentàniament va generar remor intern en el si de la CUP, va acabar sense fruit, ja que el nou partit que va acabar liderant Albano Dante Fachín no assoliria el llindar del 3% dels vots que li haguessin garantit representació. Amb 110.000 suports, Front Republicà es va quedar a les portes.
La repetició electoral, doncs, es va convertir en una segona oportunitat per a Poble Lliure, que ja va afirmar -just després que Pedro Sánchez anunciés nous comicis- que revalidaria l'aposta per a participar-hi. La primera opció de Poble Lliure era tornar a pressionar la CUP perquè aquesta vegada sí que s'hi presentés, tot i que amb vistes d'una nova negativa -que tothom esperava- ja havien sondejat, segons va avançar NacióDigital, l'exdiputada de la CUP i membre de Poble Lliure Mireia Boya perquè esdevingués la cap de cartell d'una possible candidatura similar al que havia estat Front Republicà.
La sorpresa es va conèixer el 28 de setembre, quan després del consell polític els anticapitalistes van anunciar que, formalment, la CUP sí que es presentaria a les eleccions espanyoles del 10-N. Un gest inèdit, que desactivava qualsevol revalidació d'un hipotètic Front Republicà, i que agafava per sorpresa, tant molts dels militants cupaires, com també la resta de partits polítics independentistes, que veuen en l'activació de la CUP una amenaça.
Conformació excepcional de llistes
La necessitat imminent de configurar les llistes han trencat els tempos habituals de la CUP en aquests processos. Després d'una setmana intensa per tal d'aconseguir firmes i avals, els anticapitalistes han conformat una comissió formada per membres del secretariat nacional i del grup parlamentari encarregada d'elaborar les llistes de Barcelona, Tarragona, Girona i Lleida i, per tant, trobar les persones disposades a encapçalar la llista i assumir la representació de la CUP al Congrés. Les candidatures, traslladades posteriorment a la militància, han estat ratificades telemàticament.
La comissió de llistes ha proposat el nom de Vehí -pròxima a Endavant- que ara haurà de ser ratificat per la militància. De la mateixa manera, els militants hauran d'avalar l'aposta de la comissió perquè Albert Botran sigui el número dos i Eulàlia Reguant la número tres. ."No anem a ser la clau de la governabilitat. No vendrem fum ni parlarem de solucions màgiques", ha afirmat Vehí.
La candidata explica que la voluntat de la CUP és entrar al Congrés a fer "agitació". "Si es dona la possibilitat de derogar reforma laboral, garantir el dret a l'autodeterminació, o la nacionalització de la llum i l'aigua, evidentment ho votarem. Però no és la nostra prioritat perquè hi ha un Estat i l'esquerra espanyola que no estan en aquests termes", apunta.
Els deu primers llocs de la llista de Barcelona els completen Aleix Auber, Esther de Alcázar, Maties Serracant, Pilar Castillejo, Julià de Jòdar, Eva Fernàndez i Ignasi Bea. A Girona lidera la llista Non Casadevall, a Lleida Francesc Gabarell i a Tarragona Mariona Quadrada.
Aposta per cares conegudes
Hi havia poc marge per a prendre la decisió i, una vegada els anticapitalistes van avenir-se a participar als comicis, el més intel·ligent era buscar una persona ja coneguda, orgànica i amb experiència per emprendre el projecte a Madrid.
El ball de noms per ser cap de llista, però, s'ha mantingut obert fins a l'últim moment. El de l'exdiputada i exregidora de Barcelona Eulàlia Reguant és un dels que més ha sonat durant els últims dies, tot i que també el de David Fernàndez o, fins i tot, Anna Gabriel, que el diputat Carles Riera no va tardar a descartar. El difícil equilibri entre les ànimes de la CUP -Endavant i Poble Lliure- ha estat un dels elements que han marcat la tria dels candidats, en què noms com el d'Albert Botran -més proper al segon sector- també han destacat.
Una tasca, ha puntualitzat la CUP durant els últims dies, que s'afrontarà "per responsabilitat" davant de les circumstàncies "excepcionals" que s'albiren, però que també aprofitaran per denunciar la "repressió i criminalització de l'independentisme". El paper de la CUP, doncs, si aconsegueixen representació a Madrid, serà el d'una oposició dura, que buscarà "impugnar els consensos del règim del 78" i que apostarà per la confrontació.
A les portes de la sentència de l'1-O per part del Tribunal Suprem, el partit ja ha deixat clar que no es postula per garantir la governabilitat d'Espanya, sinó per convertir-se en l'altaveu per reclamar l'amnistia dels presos i el dret a l'autodeterminació-. Els efectes que podria tenir la representació de la CUP al Congrés i al Senat són encara imprevisibles, ja que els anticapitalistes mai havien volgut participar en aquests comicis que consideraven fora del seu àmbit nacional. Per això, en promovien l'abstenció.
Poble Lliure, l'origen del "sí"
La participació de la CUP als comicis del 10-S no s'explica sense aprofundir en les seves corrents internes. Poble Lliure, una de les ànimes de la candidatura independentista, ja va desmarcar-se en les anteriors eleccions al Congrés i al Senat, sumant-se a la coalició de Front Republicà, conjuntament amb Pirates de Catalunya i Som Alternativa. Aquest fet, que momentàniament va generar remor intern en el si de la CUP, va acabar sense fruit, ja que el nou partit que va acabar liderant Albano Dante Fachín no assoliria el llindar del 3% dels vots que li haguessin garantit representació. Amb 110.000 suports, Front Republicà es va quedar a les portes.
La repetició electoral, doncs, es va convertir en una segona oportunitat per a Poble Lliure, que ja va afirmar -just després que Pedro Sánchez anunciés nous comicis- que revalidaria l'aposta per a participar-hi. La primera opció de Poble Lliure era tornar a pressionar la CUP perquè aquesta vegada sí que s'hi presentés, tot i que amb vistes d'una nova negativa -que tothom esperava- ja havien sondejat, segons va avançar NacióDigital, l'exdiputada de la CUP i membre de Poble Lliure Mireia Boya perquè esdevingués la cap de cartell d'una possible candidatura similar al que havia estat Front Republicà.
La sorpresa es va conèixer el 28 de setembre, quan després del consell polític els anticapitalistes van anunciar que, formalment, la CUP sí que es presentaria a les eleccions espanyoles del 10-N. Un gest inèdit, que desactivava qualsevol revalidació d'un hipotètic Front Republicà, i que agafava per sorpresa, tant molts dels militants cupaires, com també la resta de partits polítics independentistes, que veuen en l'activació de la CUP una amenaça.
Conformació excepcional de llistes
La necessitat imminent de configurar les llistes han trencat els tempos habituals de la CUP en aquests processos. Després d'una setmana intensa per tal d'aconseguir firmes i avals, els anticapitalistes han conformat una comissió formada per membres del secretariat nacional i del grup parlamentari encarregada d'elaborar les llistes de Barcelona, Tarragona, Girona i Lleida i, per tant, trobar les persones disposades a encapçalar la llista i assumir la representació de la CUP al Congrés. Les candidatures, traslladades posteriorment a la militància, han estat ratificades telemàticament.