Els exconsellers de Treball, Afers Socials i Famílies Dolors Bassa i Chakir el Homrani han defensat la legalitat de les actuacions per fer front a la crisi dels menors no acompanyats, els anys 2016, 2017, 2018 i 2019, principalment. Tots dos han comparegut a la comissió d'investigació sobre la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA) com a testimonis. Bassa ha afirmat que van actuar sempre "guiats per l'interès del menor" i ha defensat l'empara legal dels instruments emprats. El Homrani ha afegit que l'aplicació del 155 va provocar una "paràlisi" en la gestió.
Bassa ha apuntat en un primer moment que la seva compareixença es basava en la informació que recordava o aquella publicada a la que ha pogut tenir accés, ja que ha recordat que va ser destituïda en aplicació de l'article 155 l'octubre del 2017. L'exconsellera ha centrat bona part de la seva intervenció en apuntar que durant el seu mandat van haver de fer front a una crisi migratòria de menors no acompanyats, amb un increment del 124% dels que van arribar a Catalunya el 2017. Així, ha afirmat que es va passar de 300 menors atesos el 2015, a 600 i pico el 2016, i a 1.400 el 2017.
Davant d'aquesta situació, i sense pressupostos el 2016, ha explicat que es va signar algun contracte d'emergència, un instrument que ha apuntat no és irregular, sinó que es pot fer servir en "circumstàncies excepcionals", com ha dit que ho era la crisi migratòria del moment. Ha afegit que es va seguir un procediment "rigorós", amb més de 20 passes i que va arribar fins al secretari del Govern del moment. "Mai va haver-hi cap decisió personal, sinó que totes van ser col·legiades", ha manifestat. D'altra banda, Bassa ha reconegut que el maig del 2017 li van arribar rumors sobre adjudicacions de subvencions a entitats "de manera poc transparent o a dit".
En aquest sentit, ha recordat que es va comprometre davant del Parlament a investigar-ho internament i que així es va fer. Ha continuat assegurant que el director general d'Atenció a la Infància i l'Adolescència del moment, Ricard Calvo, els va dir que mai havia estat en cap mesa de contractació però que finalment ell va decidir dimitir per no perjudicar la institució. "Davant de qualsevol supòsit d'incidència negativa vam actuar diligentment", ha defensat. Posteriorment, ha assegurat que ara no li hauria acceptat la dimissió i ha recordat, com també ha fet ell mateix durant la mateixa compareixença al Parlament, que la justícia li ha donat la raó i ha negat que es produís qualsevol delicte.
El Homrani recorda la "paràlisi" pel 155
De la seva banda, El Homrani han fet referència a la situació extraordinària viscuda per l'arribada de menors migrants no acompanyats i per la "paràlisi administrativa" viscuda per l'aplicació del 155. Sobre el fenomen migratori, ha afirmat que es va viure "un dels moments amb més tensió del sistema de protecció a la infància i l'adolescència" i ha reconegut que va ser un "repte majúscul" per al que no estaven preparats, i que van haver de gestionar amb els instruments de què disposaven.
Ha afegit que l'aplicació del 155, va provocar una paràlisi en la gestió de les pròrrogues dels contractes que havien de permetre tenir els recursos per tirar endavant els serveis necessaris per atendre els joves que arribaven. En concret, ha assegurat que, en tot moment, l'objectiu va ser "acomplir amb l'obligació moral, ètica i legal de protegir la infància en situació de desemparament". De cara al futur, l'exconseller ha valorat que continua sent necessari impulsar mesures per tal de dotar el sistema de la robustesa necessària per poder afrontar situacions com la que es va trobar Catalunya en aquells anys.
"Disfuncions administratives", segons Ginesta
De la seva banda, Ginesta ha recordat que ell va continuar sent director general quan Bassa va ser destituïda pel 155 i va ser al càrrec fins al novembre del 2020. En la seva època, Ginesta ha afirmat que es van produir "disfuncions administratives" però ha insistit que no hi va haver una "voluntat manifesta d'incomplir la normativa", ni es van fer actuacions arbitràries o amb ànim d'ocultació. "Hi va haver la necessitat d'impulsar l'interès superior de l'infant i que la Generalitat, amb les limitacions que tenia, pogués donar-hi resposta", ha dit. Sobre la contractació d'emergència, ha defensat que era la via que tenien per poder donar resposta a les necessitats i evitar un tall en el servei.
Ha afegit que tot es va fer "amb llum i taquígrafs" i donant "resposta a una situació extraordinària". Ginesta ha insistit en aquesta situació extraordinària, ja que ha apuntat que el 2019 van arribar més de 2.200 migrants no acompanyats. Ha afirmat que era una arribada "imprevisible, incontrolable" i que va generar una situació de tensió "extraordinària" en diversos àmbits. A més, ha apunta que si es té en compte el que el govern espanyol va determinar l'any passat, el 2016 Catalunya va superar un 20% la capacitat ordinària d'acollir menors estrangers no acompanyats, el 2017 un 120% i el 2018 un 212%.
Sobre el 155, Ginesta ha explicat que es van trobar situacions que no s'havien d'afrontar i que van haver d'"innovar", cosa que ha negat que es pugui vincular amb irregularitats. Ha insistit que l'objectiu principal era prestar el servei i per això les entitats van continuar prestant els serveis i després solucionar-ho administrativament. Sobre això, i en resposta als grups parlamentaris, ha assegurat que no es va pagar res que no s'hagués prestat: "Es van pagar factures de serveis prestats, de coses que es van fer, gent que va ser atesa, altra cosa és que la pròrroga estigués en tràmit".
Ginesta ha assegurat que amb l'aplicació del 155 i el fet que el govern espanyol no permetés tirar endavant les pròrrogues dels contactes, es va produir un "col·lapse" en el pagament a entitats, que va arribar als 819 milions d'euros en el conjunt del departament. "Teníem una bola de neu", ha manifestat Ginesta.
Amorós demana més suport social i polític a la DGAIA
També ha comparegut l'exsecretari general de Drets Socials Oriol Amorós, qui ha negat que l'antiga DGAIA i actual DGPIA necessiti més control, sinó que ha defensat que fan falta recursos necessaris i, sobretot, "més suport social i polític".
La majoria de compareixents, entre els quals hi havia altres càrrecs de la conselleria del moment, han reclamat també més recursos, tant econòmics com humans, i continuar avançant en el sistema de contractació per tal que els serveis socials puguin actuar davant de situacions sobrevingudes, garantint el continu assistencial i l'interès superior de l'infant. Una altra proposta ha estat impulsar més l'acollida familiar.
