La Síndica de Greuges, Esther Giménez-Salinas, ha instat aquest dilluns als grups parlamentaris a fomentar fórmules alternatives al desemparament dels menors i que els menors desemparats visquin majoritàriament amb famílies acollidores, i no en centres residencials com passa ara. A més, aquests centres haurien de ser públics, com passa amb els centres de justícia juvenil, i no pas privats, com passa ara en el 80% dels casos. Per últim, ha dit que cal que sigui un jutge qui aprovi definitivament el desemparament dels menors, i no la Generalitat com també passa ara.

En la seva compareixença a la comissió d'investigació del Parlament sobre l'activitat de la DGAIA, Giménez-Salinas ha dit que fa més de 40 anys que els experts recomanen aquestes mesures, però s'ha mostrat decebuda pel fet que no s'hagi fet res en aquesta direcció, i veu improbable que es faci en els propers dos anys. Tot i així, ha demanat que "en algun moment caldrà començar".

Així, per exemple, davant del fet que no augmenta el número de famílies acollidores, ha instat a buscar fórmules intermèdies, on els menors desemparats estiguin amb la família extensa, en llars d'acollida supervisades per educadors, o fins i tot amb les seves famílies biològiques però sota estricte control de l'administració. De fet, ha demanat que la llei prohibeixi que els menors de 0 a 6 anys estiguin en centres residencials.

També considera que l'ajuda i el control d'aquesta protecció no haurien de recaure sobre les mateixes persones o institucions.

A la comissió també ha intervingut la Sindicatura de Comptes, un informe de la qual va posar al descobert les irregularitats en pagaments a joves extutelats. El síndic major, Miquel Salazar, i la síndica Maria Àngels Cabasés han lamentat la descoordinació interna de la Generalitat i externa, amb les entitats proveïdores, a l'hora de gestionar les ajudes als joves extutelats. Així, asseguren que no hi ha hagut prou control de l'execució dels contractes amb les entitats privades i han afirmat que algunes clàusules contractuals no s'han complert. No obstant això, han dit que si l'entitat o empresa no està inhabilitada judicialment per signar contractes públics, ho pot seguir fent, encara que hagi incomplert contractes anteriors.

Els últims en intervenir han estat el Consell de l'Advocacia Catalana, Unicef i l'EAIA de l'Ebre, que han reiterat alguns dels arguments anteriors.