Els congressos dels partits ofereixen estampes úniques. Veritables quadres plàstics que representen aquell principi que assegura que la política és com el futbol: un estat d'ànim. Així s'ha viscut  la primera jornada del 12è congrés del PSC que va començar aquest divendres. Una mena de pessebre vivent en el qual tothom sap no només com acabarà la història sinó qui farà de bou, de mula i de pastorets. Porten temps assajant i, els pessebristes de Nicaragua són uns grans professionals.

Però tot i això, apareixen delegats -militants motivats que no m'agradaria tenir per veïns- amb ganes d'animar el pessebre. I malgrat que als primers senyals d'alarma, els guardians del camp de sègol obren les parpelles, alguns delegats no callen i la diuen grossa. La gosadia dels delegats anònims encara s'ha fet sentir més després d'escoltar les felicitacions en format de fel·lació tendra, generosa i gratuïta a una executiva socialista desastrosa per part dels delegats gens anònims de la tropa militant.

Entre els outsiders, n'hi ha hagut un que ha advertit a la parròquia que no el facin triar entre socialista i català. Un altre que es preguntava on era la paraula "nacional" del cartell del 12è congrés. I per rematar, el delegat de la gent gran amb posat rigorós i sense més mala llet que la suficient, ha mirat José Montilla i li ha etzibat: "company Montilla, fes com el 28 N i renuncia a la teva acta de senador". El silenci del plenari del conclave ha estat clamorós, com el fet que un delegat clami una cosa tan obvia i que l'expresident respongui amb cara de pastoret que pensa que la mare li durà panses i figues i nous i olives, panses i figues i mel i mató.  I és que per viure del pessebre també se n'ha de saber, per molt que ta mare sigui el PSC.