En aquest sentit, ha rebutjat les crítiques sobre l'ús de l'idioma "perquè el català és la llengua pròpia del nostre país, que conviu sense cap més conflicte que el que artificiosament alguns pretenen crear inútilment, amb la llengua castellana, que és també un patrimoni de la societat catalana".
Durant la seva intervenció, el president ha afirmat que en el desenvolupament de l'ús social del català "la producció cultural en la nostra llengua ha de guanyar mercat" perquè "la llengua catalana ha de ser vehicle amable d'integració". A més, ha afegit que "si aconseguim incrementar el seu prestigi social, la llengua catalana esdevindrà una eina útil i eficaç per garantir la cohesió de la nostra
societat".
societat".
El cap de l'Executiu ha qualificat la Fira de Frankfurt com la iniciativa institucional més destacada de difusió internacional de la nostra cultura que s'ha realitzat en la història de la Catalunya Contemporània, i ha dit que per a una literatura i una cultura com la catalana "és un esdeveniment de rellevància extraordinària" perquè, entre d'altres coses, s'ha vist clarament reflectit "en un important nombre de traduccions de la literatura catalana a altres idiomes".
El president Montilla ha afirmat que la Fira "no és la iniciativa d'una administració, sinó la d'una cultura. És la iniciativa d'una cultura singular que pertany al patrimoni universal". Per això, ha manifestat el seu desig que la Fira de Frankfurt sigui l'altaveu de la llengua catalana i la que "li ha de proporcionar un nou impuls en el camí del seu ple reconeixement institucional com a llengua europea que és". Així mateix, ha defensat fer "de la indústria cultural i de la indústria del coneixement dos dels seus eixos de projecció futura" recordant que la indústria del llibre "si bé és la primera indústria cultural a l'Estat espanyol, la catalana la lidera, gaudint d'una àmplia implantació a tota l'Amèrica Llatina".
Tot seguit, ha manifestat que les cultures sense estat tenen els elements necessaris per esdevenir competitives en el món global si "venen avalades per una història secular, que els ha donat prestigi en el passat i els en dóna en el present, si tenen solidesa demostrada i gaudeixen del suport institucional adequat". També ha explicat en el seu discurs que "l'edició en llengua catalana és una de les més antigues del nostre continent", recordant que era l'any 1474 quan apareixia el primer llibre imprès en llengua catalana: Trobes en llaors de la Verge Maria.
En aquest punt, ha fet referència als autors valencians i ha afirmat que "la llengua catalana escrita i parlada a Catalunya se sent, no només identificada amb la llengua parlada i escrita on van viure i escriure tots aquests autors, les terres valencianes, sinó que se sent deutora admirada per tot allò que els escriptors valencians han aportat a la universalització de la literatura que avui es presenta en aquesta Fira". En aquest sentit, el president ha afegit que "representants de les institucions dels diversos territoris i comunitats que compartim llengua i cultura, voldran ser presents a la Fira per expressar el seu suport a un esdeveniment en el que, des de fa anys, conflueixen voluntats i
objectius".
D'altra banda, el president de la Generalitat ha dit que "el concepte de cultura va més enllà del que nodreix l'esperit, l'intel·lecte, la memòria, la imaginació, la voluntat, la moral o el gust". Per això, ha afirmat que "la nostra cultura avui, s'ha d'entendre a partir d'allò que hem construït, però també a partir d'allò que podem compartir i llegar a les generacions futures".
En aquest aspecte, ha criticat el que considera adversaris de la cultura com "la banalització, la superficialitat, l'alienació, la confusió perversa entre consumisme passiu i cultura. I, a l'altre extrem, la reacció elitista que no suporta ni admet cap de les formes de socialització dels béns culturals",
afegint que "en aquests riscos és on hem de fixar les nostres preocupacions i esforços".
El cap del Govern català considera que els creadors, que en representació de la cultura catalana es presenten enguany a Frankfurt, se senten protagonistes d'una cultura universal, creada i manifestada a través d'uns codis d'expressió propis i locals, i considera que "aquest és el camí que hem de seguir. Aquesta ha de ser la nostra ambició cultural."
El president de la Generalitat ha conclòs el seu discurs definint el paper de Catalunya a la Fira de Frankfurt, i ha afirmat que "aquests dies Europa veurà tots els registres de la nostra cultura en una representació de talla internacional i d'amplitud sense precedents. Una cultura que projectem mostrant-nos orgullosos de la nostra pròpia identitat, tant com oberts a escoltar i atendre noves veus, perquè la nostra ha de ser una cultura afermada en la seva singularitat i a la vegada oberta a la cultura universal".
