Subirà, juntament amb Miquel Roca i Junyent, Anton Canyelles i Jordi Pujol, va ser un dels ideòlegs de CDC en la clandestinitat. Un cop instaurada la democràcia, va ser diputat per CiU al Parlament durant les quatre primeres legislatures i portaveu del grup parlamentari entre el 1982 i el 1989. Aquell mateix any va ser nomenat conseller d'Indústria i Energia, càrrec que va deixar el 1996 per fer-se càrrec del departament d'Indústria, Comerç i Turisme, càrrec que va ocupar fins al 2002. Subirà va impulsar la internacionalització del sistema productiu català i nombroses infraestructures tecnològiques avançades de servei als diferents sectors.Mor als 77 anys l'exconseller de la Generalitat Antoni Subirà i Claus, pare del tinent d'alcalde de #PremiàDeMar Antoni Subirà i Comas. pic.twitter.com/vdP0eeEKXi
— Ràdio Premià de Mar (@radiopremiamar) 7 de gener de 2018
A través de Twitter, el número 4 de Junts per Catalunya, Jordi Turull, s'ha mostrat "colpit" per la mort d'Antoni Subirà, i l'ha definit com "una gran persona i un gran patriota". També a través de les xarxes socials, el president destituït Carles Puigdemont ha assegurat que "li devem moltes coses, especialment el paper internacional exitós de Catalunya en política de clústers".
"Professor, enginyer, polític, flautista, lector, escoltador, parlador... i una mica massa antic per explicar-ho tot cronològicament", així es definia ell mateix al seu Twitter.
Carles Puigdemont ha estat un dels primers en lamentar la seva pèrdua.
Ha mort el conseller Antoni Subirà. Li devem moltes coses, especialment el paper internacional exitós de Catalunya en política de clústers. DEP
— Carles Puigdemont 🎗 (@KRLS) 7 de gener de 2018
Colpit per la notícia de la mort d’ @AntoniSubira qui fou conseller de la Generalitat. Una gran persona i un gran patriota. D.E.P https://t.co/plSX41XSo3
— Jordi Turull i Negre (@jorditurull) 7 de gener de 2018
El conseller més lleial de Pujol
Antoni Subirà Claus, nascut a Mataró el 1940, va ser un dels fundadors a la clandestinitat de CDC juntament amb Jordi Pujol i Miquel Roca, així com el conseller més longeu dels 23 anys de govern de l'expresident de la Generalitat.
Casat amb una cosina de Pujol, amb qui va tenir tres fills, va créixer en una família d'industrials i es va doctorar en Enginyeria Industrial, després de la qual cosa es va traslladar als Estats Units i va tornar el 1965 a Catalunya per incorporar-se al IESE com a professor de direcció econòmica, i també va exercir com a consultor per a diverses empreses.
El seu interès per la política es va accentuar durant la transició i, juntament amb Pujol i Roca, van fundar CDC, partit en el qual va exercir diferents responsabilitats fins el 1980, any en el qual va ser triat diputat al Parlament, i poc després va ser portaveu del grup parlamentari de CiU.
Subirà és nomenat conseller d'Indústria i Energia el 1989, i set anys després conseller de Comerç i Turisme, fins a finals de 2002, quan Jordi Pujol va afrontar la seva última crisi de govern i que va comportar la seva sortida del Govern, la qual cosa pretenia visualitzar l'inici de la fi del "pujolisme" i afermar al llavors successor de CDC i presidenciable Artur Mas.
Els seus 22 anys al costat de Pujol evidencien que Subirà va ser un dels més lleials col·laboradors de l'expresident català, i va ser també un dels tutors de la defenestrada carrera política d'Oriol Pujol -imputat pel cas de les ITV-, al que va situar com secretari general d'Indústria sent conseller.
Durant la seva trajectòria com a conseller, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) el va investigar per presumpte suborn, encara que el cas es va arxivar, i va destacar també la seva oposició i crítica al cas Turisme, pel qual presumptament el Govern va encarregar informes a empreses vinculades a dirigents de CiU que després no es van arribar a lliurar.
La seva gestió al voltant del cas Lear, multinacional de components de l'automòbil, de la Maison de la Catalogne a París i la normativa sobre subministrament elèctric, després dels nombrosos corts i apagades del temporal de neu que va assotar Catalunya en 2001, van ser algunes de les qüestions més polèmiques sent conseller.
Com a conseller, va impulsar la internacionalització del sistema productiu català, la implantació d'infraestructures tecnològiques avançades de serveis a diferents sectors, i va formar part de nombrosos consells: COPCA, Institut Català de Consum, Institut Català de Tecnologia, Turisme de Catalunya, Centre Internacional de Mètodes Numèrics de l'Universitat Politècnia de Catalunya, Catalana d'Iniciatives, ICEX i Fira Internacional de Barcelona.
Després del seu adéu de la política, Subirà va reprendre la seva carrera universitària i es va incorporar de nou com a professor d'administració d'empreses a l'IESE.
El 2016 va ser nomenat president de la Fundació Enciclopèdia Catalana, substituint Jordi Porta, i també va assumir la presidència del consell d'administració del grup d'empreses, encapçalat per Enciclopèdia Catalana, i del que depenen la comercialitzadora Digec, l'editorial La Galera, les participacions en Edicions 62 i la distribuïdora Àgora.
