Sobre la interrupció de l'embaràs, en una entrevista a Catalunya Ràdio poc després de ser operat del cor, Cassià Maria Just va assegurar que "quan hi va haver la notícia que dones bosnianes havien sigut violades, va sortir una nota del Vaticà, recordant que no era lícit l'avortamet. Jo vaig pensar: viuen a la lluna?" A unes dones que han patit una violació, "el que heu de fer és tenir-los una paraula de confort. Estimeu les persones i transmeteu una paraula de confort". Aquestes declaracions són tot un exemple del seu tarannà progressista dins l'Església.
El càncer ha acabat amb la seva vida. La seva salut, però, era delicada des de feina temps i havia empitjorat després que diumenge tingués una embòlia.
Una vida dedicada a Montserrat
Cassià Maria Just va néixer al 1926 a Barcelona. La seva relació amb Montserrat va començar als 13 anys, quan va ingressar a l'escolania per estudiar música. Amb 16 anys ja era novici i amb 24 el van ordenar sacerdot. Va continuar els estudis musicals, centrats en l'orgue, una de les seves passions, a l'Institut Pontifici de Música Sacra de Roma i a París fins al 1956. Posteriorment, i com a organista, va escriure diverses composicions polifòniques.
El 1964 va ser nomenat prior del monestir de Montserrat i al cap de dos anys, el 1966, el van escollir abat, en substitució d'Aureli Maria Escarré, que va haver de marxar a l'exili en plena dictadura franquista per unes declaracions fetes contra el règim. Va continuar el camí marcat pel seu antecessor. Sempre va defensar els drets humans, i va ser molt crític amb la jerarquia eclesiàstica, a la qual reclamava obertura i un canvi en el plantejament d'alguns missatges per ser més oberta i propera als temps actuals.
El 1991 va rebre la Creu de Sant Jordi. El mateix any va crear la Fundació Cassià Just per a la integració sociolaboral de les persones amb problemes.
Un dels moments més remarcables de la seva biografia és al 2004, quan va donar suport públic a Josep-Lluís Carod-Rovira per les acusacions d'haver mantingut converses amb ETA a Perpinyà. A més, va assistir a diversos actes a favor de la pau al País Basc. Una de les seves últimes aparicions públiques va ser al programa de "La Marató" de TV3.
El càncer ha acabat amb la seva vida. La seva salut, però, era delicada des de feina temps i havia empitjorat després que diumenge tingués una embòlia.
Una vida dedicada a Montserrat
Cassià Maria Just va néixer al 1926 a Barcelona. La seva relació amb Montserrat va començar als 13 anys, quan va ingressar a l'escolania per estudiar música. Amb 16 anys ja era novici i amb 24 el van ordenar sacerdot. Va continuar els estudis musicals, centrats en l'orgue, una de les seves passions, a l'Institut Pontifici de Música Sacra de Roma i a París fins al 1956. Posteriorment, i com a organista, va escriure diverses composicions polifòniques.
El 1964 va ser nomenat prior del monestir de Montserrat i al cap de dos anys, el 1966, el van escollir abat, en substitució d'Aureli Maria Escarré, que va haver de marxar a l'exili en plena dictadura franquista per unes declaracions fetes contra el règim. Va continuar el camí marcat pel seu antecessor. Sempre va defensar els drets humans, i va ser molt crític amb la jerarquia eclesiàstica, a la qual reclamava obertura i un canvi en el plantejament d'alguns missatges per ser més oberta i propera als temps actuals.
El 1991 va rebre la Creu de Sant Jordi. El mateix any va crear la Fundació Cassià Just per a la integració sociolaboral de les persones amb problemes.
Un dels moments més remarcables de la seva biografia és al 2004, quan va donar suport públic a Josep-Lluís Carod-Rovira per les acusacions d'haver mantingut converses amb ETA a Perpinyà. A més, va assistir a diversos actes a favor de la pau al País Basc. Una de les seves últimes aparicions públiques va ser al programa de "La Marató" de TV3.
