Des de la passada mitjanit, estem en campanya. Teòricament, en campanya municipal, ja que les eleccions que arribaran el 24 de maig al Principat seran de caràcter local. Ara bé, tenint en compte el procés en què estem immersos, els comicis adopten un caire nacional, ja que els seus resultats marcaran de ple el full de ruta cap al 27-S. I més enllà. El que està en joc també és el futur de les opcions polítiques majoritàries a casa nostra.

L'escenari que se'ns obre davant planteja dos dilemes. En primer lloc, el de en quina clau s'ha de votar, si local o nacional. En qualsevol altre moment, la decisió hauria estat clara: s'ha de pensar en clau municipal perquè el que votarem és qui ha de gestionar els nostres ajuntaments, el nostre dia a dia més immediat. I, en aquest sentit, un servidor està cansat que els representants públics, siguin del color que siguin, s'emboliquin amb la bandera per tapar carències. Però el moment és especial.

Els resultats municipals, com dèiem, marcaran el camí cap al 27 de setembre. Per tant, cal tenir molt clar a qui s'entrega la confiança. És a dir, si es vota un partit que entendrà les eleccions autonòmiques com un referèndum, o no. I si aquesta formació està clarament a favor de la independència, o no. És dur perquè, a vegades, al bàndol unionista hi ha persones amb trajectòria que han treballat de valent per al seu poble. Sentint-ho molt, el que ens juguem ara mateix és tant o més important. Però que quedi clar: això és excepcional i el que ha de prevaldre el 99% d'ocasions és la bona feina i la bona gestió.

El següent dilema que s'obre encarant les eleccions municipals està relacionat amb el primer, i és el repartiment del poder entre els partits sobiranistes. La CUP està fent forat a molts municipis i les enquestes li donen un augment considerable al Parlament. De totes maneres, sembla que el pols per ser el partit més poderós al Principat continua en mans de CiU i d'ERC. Les eleccions del 24 de maig mouran la balança. Fins a quin punt? Costa de dir. Però qui en surti vencedor tindrà molta feina per fer. Per tant, en lloc d'ampolles de cava, els proposaria que ho celebressin amb termos de cafè. La història serà molt dura amb un vencedor que no doni la talla.