"Totes les nacions que conflueixen en cada un de nosaltres (també amb n) i les 'n' persones que s'hauran concitar en un sol somni per fer-ho realitat i escombrar la immundícia que s'ha acumulat sobre la política". Amb aquesta definició de la N del seu logo ha encetat Montserrat Nebrera la seva humil però esforçada campanya electoral. Tota una declaració de principis.

Divendres va reunir, segons el partit Alternativa de Govern, 800 persones a tot un edifici místic de la política catalana, l'Hotel Majestic de Barcelona. Aquest i l'acte final de campanya seran els més nombrosos, dels 15 dies de reglamentaris. Entremig una sèrie d'actes de semi petit format es repartiran en municipis de la demarcació de Barcelona, com ara Granollers o Sitges. Aquestes trobades, segons el departament de comunicació de la candidata, es configuren com una barreja entre la “conferència i el típic míting abraonat”. "Hem d'aprofitar la seva brillant oratòria i la seva dialèctica sincera" apunta un dels capdavanters de l'equip de premsa.

Una campanya basada en les aportacions de la jove militància, d'amics i de "bones persones" que han pagat les tanques publicitàries. Una de les queixes d'Alternativa de Govern és el desert mediàtic en què viuen. Una sensació que no s'ajusta ben bé a la realitat. Només cal fer un cop d'ull a l'agenda del seu web i ens adonarem que dia sí i dia també, té una compareixença televisiva des de Canal Català a Cuatro. "Jo tinc l'oportunitat de fer-me un espai per ser qui sóc i pel que he fet i ho poso al servei de la causa" afirma Montserrat Nebrera a Nació Digital. Una frase que aprofita a repetir a cada acte que participa, sigui en una facultat de comunicació com en una trobada amb periodistes.

El discurs narratiu de Nebrera té tres eixos fonamentals: fer una llei electoral que respecti la igualtat d'oportunitats i permeti l'elecció directa dels representants; segon, eliminar les subvencions a partits, sindicats i mitjans de comunicació; i en tercer lloc reduir l'estructura de l'administració pública. La gràcia està que a cada míting ho explica variant el discurs narratiu, adaptant-lo a la circumstància política del moment, a la notícia del dia, però mantenint una encomiable coherència. La candidata Montserrat Nebrera, evita prometre, però sí carrega tintes. Un exemple, la definició de l'administració de l'exdiputada del PP: “és supèrflua, ineficient i directament condicionada als interessos dels partits parlamentaris”.

El no prometre és sinònim d'agafar només compromisos si aplicades les seves propostes es "recuperessin pels catalans al voltant dels 25 mil milions d'euros". "A partir d'aquí, es poden fer moltes polítiques socials de qualitat i amb mentalitat liberal" assegura Nebrera. Respecte els adversaris Nebrera només es queixa de la seva facilitat per accedir als grans mitjans de comunicació i recorda amb insistència que "el concert econòmic que defensa CiU i ERC és absurd, abans vindria la independència". Discursos èpics, jurídicament contundents i amb un públic absolutament lliurat a les idees saxones sobre el que ha de ser un estat. Serà difícil que doni la campanada, però si ho fa d'heretge esdevindrà heroïna.