
No hi ha res tancat, ni acabat, malgrat el fracàs de la cimera entre el president en funcions, Artur Mas, i el líder d'ERC, Oriol Junqueras, celebrada ahir. Ans al contrari. Només ha estat un reset per resituar el panorama, redreçar les coses i menjar alguna cosa. I ara sense preses CiU i ERC continuaran negociant, de fet, començaran aquest mateix cap de setmana.
Per descomprimir la pressió, el president en funcions Artur Mas ha reconegut aquest migdia que s'estima més esperar a ser investit a tenir el pacte amb ERC tancat. És a dir, constituir el Parlament i, si cal, exhaurir els deu dies reglamentaris que com a màxim poden transcórrer entre els dos plens.
I tot plegat, pensant en positiu perquè tothom donava per fet que l'acord seria imminent i, finalment, tot s'ha aturat i per una causa crucial, la data de la consulta. La immediatesa de l'acord s'ha vist superada pel canvi de coordenades de la política catalana.
D'acord imminent al "keep calm"
Des del 25N, els costums, les tendències de i les previsions de la política catalana han saltat pels aires. Després dels resultats electorals, sobretot de CiU, tota la fórmula per conjecturar i interpretar utilitzada fins ara se n'ha anat a norris. Per si de cas algú en tenia cap dubte, el resultat de la cimera al més alt nivell, ha reblat aquesta sensació. Ningú apostava per les possibilitats, més aviat minses, que l'acord no se signés.
El càlcul fet amb la fórmula anterior al 25N implicava la següent seqüència temporal: acord, informació en format "parte de victòria" als sengles consells nacionals, escenificació en un vespre de dissabte amb aires nadalencs i amb temperatures tardor primerenca, dilluns constitució de Parlament i divendres investidura.
Tot ha canviat. Junqueras va marxar després de quatre hores de cimera només garantint la investidura i avisant que o s'escriu una data del referèndum o CiU ja es pot buscar un altre soci. L'endemà, però, cap de les dues parts s'ha llevat amb ressaca, ans al contrari, s'han llevat descansats, de bon rotllo i amb un to extraordinàriament positiu. "Confiança", "Calma", "tenim temps" o "continuarem negociant" han estat les expressions utilitzades pels tres partits, destacant l'autoexculpació del fracàs de la cimera que aquest matí ha fet Unió Democràtica de Catalunya. La consigna entre les parts és la ja famosa frase :"Keep Calm".
Fins quan?
El marge temporal -el "tenim temps" que ha dit avui Junqueras als quadres del partit- serà fins a principis de Gener. Així ho ha confirmat aquest mateix matí Mas en admetre que s'estima més arribar a la investidura amb l'acord tancat a pany i forrellat que no pas ser investit i continuar negociant. De fet, ha apostat per exhaurir els 10 dies de termini màxim entre el ple de constitució i la investidura, tenint present que la constitució està prevista per dilluns vinent, dia 17 de desembre, Mas podria esdevenir president a principis de gener i no divendres com s'especulava.
La data, l'escull
Tant a una banda com a l'altra de la negociació admeten que la causa per la qual no hi ha encara acord és el compromís de la data de la consulta. Un fet, si més no, curiós, perquè des de mitjans de setmana es donava "pràcticament" per tancat l'acord sobre el referèndum. De fet, la comissió que negociava aquest apartat es vantava d'haver acabat la feina abans que les altres dues. "Ja hem fet la feina", deien fonts de les dues parts i només esperaven a polir alguns aspectes de redactat depenent del resultat de les altres dues comissions -institucional i pressupostària-. La recança de CiU a posar una data negre sobre blanc en base la recerca " de la gran majoria social" i el no lligar-se el coll amb un termini temporal ha frenat a darrera hora l'acord. Mas es va reunir just abans de trobar-se amb Junqueras, amb Josep Antoni Duran i Lleida. I aquest és un detall que no es pot obviar, tant si hi ha acord com si al final no n'hi ha.