El galliner està esvalotat pel dia 8 d'abril. Carretades de diputats, no diputats, independentistes, independentistes encongits, unionistes acomplexats, unionistes sense cap recança i separadors de joc brut i colze al ventre provinents de Catalunya desembarcaran a Madrid. Alguns, fins i tot, ho faran com una excursió provinciana.

Però ni l'objectiu és convèncer Madrid, entesa en la seva plenitud d'Estat, de pensament i de convicció, ni els tres representants actuaran en nom d'una marca electoral determinada. El debat de dimarts serà una pantalla més de la qual tothom sap el resultat immediat però potser no tothom s'adona dels imprevisibles efectes col·laterals que se'n poden derivar.

Com a mostra, la diplomàcia política i econòmica de l'Estat espanyol ja ha començat a actuar. Aquest dimecres la vicepresidenta de la Comissió Europea, Viviane Reding assegurava en una entrevista a La Razón que sentia un gran “alleujament perquè el 8 d'abril al Congrés hi haurà un debat sobre les relacions financeres entre Catalunya i Espanya”. Així que ja ens podem imaginar quina moto intenten vendre.

Per això, en Jordi Turull, un home que va en metro, la Marta Rovira, amb qui m'havia trobat al Sagalés i en Joan Herrera, que porta una bici amb vint anys de tralla i una cadireta de nen com antirobatori, són conscients que ni són tres ni que es dirigeixen a Madrid. Saben que tindran una oportunitat per dir quatre coses al món.

La primera, que ho estem fent tot, esmerçant tots els esforços i la paciència per exercir el dret bàsic de qualsevol democràcia: votar. La segona que volem votar per dignitat, no per calés. La tercera, que únicament defensen un projecte cívic col·lectiu. I la quarta, deixar ben clar que el seu “no” significa que Espanya ha començat a perdre la guerra contra si mateixa.