La Xarxa Europea d'Igualtat Lingüística (ELEN, per les seves sigles en anglès) celebra aquest dissabte una conferència internacional sobre Protegir l'educació en llengües minoritzades, enfortir els drets lingüístics: com avançar?, coorganitzada amb Catesco i Òmnium Cultural. La Xarxa integra més de 175 entitats, entre elles Òmnium. Un dels experts que hi han intervingut és Nicolas Levrat.
Professor de la Universitat de Ginebra i doctor en dret internacional, Levrat és un suís francòfon especialista en drets de les minories, dret comparat i federalisme. Ha estat assessor del Consell d'Europa per al Conveni Marc per la protecció de les minories nacionals. Des del 2023 és el Relator Especial de les Nacions Unides sobre qüestions relatives a les minories. Hi conversem a la seu d'Òmnium, junt amb la traductora Èlia Varela.
Fa 25 anys de l'aprovació de la Carta Europea de les Llengües Minoritàries i en farà més de 30 dels tractats europeus que reconeixen els drets dels parlants de les llengües minoritàries. Passat aquest temps, estem igual, millor o pitjor?
Sens dubte, hi ha hagut una millora i en bona part gràcies a aquests tractats. La Carta Europea i els tractats inclouen uns mecanismes de monitoratge i seguiment que ha ajudat a protegir els drets lingüístics.
Hi ha en aquests moments un debat a la societat catalana sobre l'estat de salut de la llengua. La immersió lingüística està sota setge i s'ha reculat en l'ús social del català. Creu que l'ofensiva contra l'escola suposa un perill existencial per la llengua?
Hi ha moltes llengües al món que estan en una situació molt pitjor, realment en perill. No es pot considerar que la llengua catalana, amb els parlants que té, estigui en una situació de perill. L'estructura institucional d'Espanya, amb les competències de Catalunya, que pot decidir sobre la seva pròpia política lingüística, contribueix a fer que el català no estigui en perill. Sobre la immersió, els experts han demostrat que pels infants el més beneficiós és rebre l'educació en la seva pròpia llengua. A la Bíblia, en el Pentecostes, es diu una cosa i de sobte tothom ho entén com per art de màgia. En la vida real això és diferent. La immersió es fa arreu i el català és tan legítim com qualsevol altra llengua.
"Si l'oficialitat del català a la UE no és un problema polític a Espanya, ja que el govern avala l'oficialitat, menys ho ha de ser a Europa"
L'oficialitat del català en el si de la UE resta pendent. Ho veu factible en poc temps?
És un tema molt important. Sobretot pel que suposaria de reconeixement. Però és que obeiria al que diu l'article 2 del Tractat de la UE, que parla dels valors de la Unió, que parla del respecte pels drets humans i per les minories. Estaria en línia amb els valors fundacionals. A més, amb el que permet la IA, tampoc seria un problema tècnic. És normal que els traductors defensin la seva feina, però amb els anys les noves tecnologies facilitaran que s'hi afegeixin moltes més llengües, a banda del català, el basc i el gallec.
Veu possible que la UE reconegui finalment el català?
Ho espero i ho desitjo. El català és parlat per 10 milions de persones. Dins de la UE hi ha moltes comunitats lingüístiques més petites. Els catalanoparlants tenen el dret d'emprar la seva llengua no només a Catalunya, sinó a les institucions comunitàries. Cal tenir en compte que la UE no té una llengua que sigui clarament majoritària. La més parlada és l'alemany, però no és majoritària, com tampoc el francès. I si no és un problema polític a Espanya, ja que el govern espanyol avala l'oficialitat, menys ho ha de ser a Europa.
Va ser un dels autors d'un informe sobre El dret legítim de Catalunya a decidir, del 2017, que argumentava la viabilitat d'un referèndum unilateral en cas de bloqueig a tot acord des de l'Estat. Com veu en aquests moments l'horitzó d'un referèndum?
Perquè una democràcia funcioni, els electors han de poder exercir el seu dret d'expressar la seva voluntat. Malauradament, l'octubre del 2017, el referèndum que es va intentar fer no va ser amb uns estàndards democràtics pels molts impediments que hi va haver, estàndards que és necessari que es compleixin perquè sigui legítim. Però hi ha hagut molts referèndums que han seguit els requisits democràtics a Europa: a Eslovènia, a Croàcia, a Letònia, a Lituània, a Estònia. Aquests països van entrar a la UE gràcies a aquests referèndums.
També a Escòcia, quan el Regne Unit era encara integrant de la UE, i el referèndum no era contrari a cap norma internacional. I va sortir un resultat clar en favor de romandre dins del Regne Unit. Si un referèndum així tingués lloc a Catalunya, no vol dir que el resultat fos favorable a la independència. Autodeterminació no vol dir independència. Poso un altre exemple: Suïssa els anys 70, quan es va crear un nou cantó.
El cas del Jura.
En efecte. Hi havia un conflicte entre els parlants alemanys i els francòfons. Va haver-hi tres consultes, una al cantó de Berna, una comuna per comuna i després a tot Suïssa. Al final, el cantó es va constituir. Ho dic perquè crec que els catalans no poden fer una consulta sols, imposant la seva voluntat, de manera que Espanya tampoc ha d'imposar la seva voluntat.
"La Cort Suprema del Canadà va dictaminar que el referèndum d'autodeterminació del Quebec no tenia base legal, però que no es podia ignorar el resultat"
Quan diu això, pensa que l'encaix o la fi del conflicte passa per un referèndum d'autodeterminació?
El 1998, davant del segon referèndum del Quebec, que acabaria sent molt ajustat en favor de continuar dins del Canadà, el govern federal va qüestionar la legalitat del referèndum i va recórrer al Tribunal Constitucional. Aquest va emetre un dictamen que deia que no existia una base legal per al referèndum, però tot seguit afirmava que si es feia, el Canadà no podia ignorar el resultat. Perquè es tractava d'una qüestió política, no jurídica o legal. Venien a dir que no reconeixien el dret a l'autodeterminació, però no ho prohibien.
Aquí es podria donar un horitzó similar?
El cas de Catalunya és un tema polític, no jurídic.
El gir a la dreta que es dona a escala global què pot suposar per les cultures minoritàries?
Encara no coneixem com serà la composició final del Parlament Europeu perquè hi ha tres grups de l'extrema dreta incloent una part dels no inscrits. Dependrà de com s'alineïn aquestes forces. En general, sembla que no canviarà massa la correlació. Dit això, el bloc d'extrema dreta està en contra d'Europa com a element unificador i promotor alhora de la diversitat.
Vostè és suís francòfon. Aquesta procedència helvètica l'ha ajudat a comprendre la realitat de les minories nacionals?
Definitivament. Jo formo part d'una minoria lingüística i me'n sento. Aquí diria una cosa: si volem progressar pel que fa al dret de les minories, hem de treballar amb les majories. Com a minories, la nostra feina és convèncer les majories per fer coses junts.